ESTELS AL VENT 5

Bon dia! 

I DESPRÉS DEL 8-M, QUÈ?

De Vergara a eldiario.es.

Després de la vaga feminista d’ahir no crec que se caigui amb el parany de morir d’èxit. Les dones són massa intel·ligents per a pensar que tal dia farà un any. A part d’això, els col·lectius feministes vetllaran, amb tota seguretat per mantenir la flama encesa la resta dels dies. Tal com se va dir ahir quan va acabar l’acte de Tortosa: el 8-M són tots els dies!

Per a tots aquells que no ho sabeu, el 8-M vaig batre un rècord: vaig assistir a 3 concentracions. I tal com li vaig dir a la meva dona, que va fer vaga tot el dia (segurament va ser l’única de tot el centre de treball), de no haver estat jubilat jo també n’hauria fet per solidaritat amb tu.

Dit això he de dir que igual a Amposta com a Tortosa no hi va haver tanta gent com m’esperava. La meva dona que anava seguit via Twitter la jornada me mantenia al corrent de les mobilitzacions de les grans ciutat espanyoles, principalment Madrid i Barcelona. En canvi a Amposta a les 12 matí i a Tortosa a les 6 de la tarda (quan la jornada laboral ja ha acabat per a molts), tot i les valoracions d’èxit que ben segur faran les organitzadores, trobo que hi hauria pogut haver molta més gent. Sobre tot dones, però també homes en senyal de solidaritat i comprensió (tal com vaig dir fa unes dies)

Mireu, les grans revolucions socials que hi ha hagut al llarg de la història sempre s’han iniciat a les zones industrials i allà on hi ha més densitat de població. I aquest fet no es casual, perquè recorrent al tòpic: la unió fa la força! No és el mateix fer vaga a un petit taller tèxtil d’un poble de la Terra Alta (posem pel cas), que a un polígon industrial on les dones en aquest cas, se poden organitzar més i millor.

De Faro a Diari de Tarragona. 

És per això que a les grans ciutats on a part de les dones obreres, també se van unir altres col·lectius del sector serveis (periodistes, metges i infermeres, professores, etc.) la vaga i les consegüents manifestacions van tenir un èxit sense precedents.

Per cert, el grans sindicats, aquells que se defineixen com a de classe, des del meu punt de vista no van saber estar on calia. Una vaga de dues hores va ser totalment insuficient. Això sí, suficient per a visualitzar que hi van haver més dones fent vaga (però només una estoneta...) Ahir era un dia per aturar el país, tal com se desprenia de la lectura del manifest oficial que se va llegir a les concentracions.  

Però ahir molts hipòcrites (majoritàriament polítics) se van pujar al carro del feminisme i van fer seu l’èxit de la jornada. Bé, deixem-los que per uns dies s’ho creguin (per què damunt s’ho creuen), però marquem-los de prop per a veure com actuen en el dia a dia. Segur que en algun moment se’ls veurà el llautó.

No cal que de sobte els consells d’administració s’omplin de dones o que ells arribin en un tres i no res a ocupar càrrecs fins ara impensables... Però ha de passar i com més aviat passi molt millor. I igual com aquest anys s’han donat percentatges esfereïdors de la poca presència femenina a llocs determinants, l’any que ve, quan arribi el 8-M se’n tornaran a donar i podrà fer-se un primer balanç i comprovar si la vaga de dijous va tenir la repercussió necessària.

I sinó és així, caldrà tirar més llenya al foc i denunciar a tots aquells que han seguit barrant el pas de les dones. Per això serveixen les hemeroteques i les estadístiques.

I recordeu (una vegada més): TOTS ELS DIES ÉS EL 8-M!!    

SURREALISME TELEVISIU

Va passar al Chiringuito de Jugones, el programa de Josep Pedrerol. Dilluns dia 5 per la nit, el dia anterior al partit entre el Paris S.G. i el Reial Madrid.

Un grup de seguidors ultres del equip de la capital francesa se van congregar prop de l’hotel on s’allotjaven els jugadors blancs. A les imatges s’hi podien veure un grup d’entre 30 i 40 aficionats amb una pancarta amb aquest lema: PUTA MADRID. A part, se’ls podia sentir com cantaven: Puta Madrid, Puta Madrid...

No obstant, el regidor del programa va preferir subtitular el que tots estàvem sentint i veient...

Sobre les imatges s’hi podia llegir P... Madrid, P... Madrid, P... Madrid.

I és quan té preguntes: Cal? No s’està veient la pancarta i s’estan sentint els càntics? Realment cal posar els puntets d'autocensura? 

Jo ho vaig trobar del tot surrealista.  

LA NOSTRA RIBERA 473