Tot i que segurament va ser efímera, diumenge l'illa de contenidors del carrer Buenos Aires semblava la dels 3 reis, ja que disposava dels corresponents trons per a cadascú d'ells...
divendres, 27 d’abril del 2018
L'ILLA DELS TRES REIS
Tot i que segurament va ser efímera, diumenge l'illa de contenidors del carrer Buenos Aires semblava la dels 3 reis, ja que disposava dels corresponents trons per a cadascú d'ells...
Abraçada mariana
ANTÓN LOSADA
L’«abraçada mariana» engrandeix la seva llegenda letal i invencible. L’arma política favorita de Mariano Rajoy, matar-los a abraçades, sense una mala paraula ni una bona acció i deixant-los que ja se suïcidin ells sols, ha tornat a demostrar la seva eficàcia. Avui mig PP es deu estar preguntant com han pogut estar defensant un personatge tan imprudent i insubstancial com Cristina Cifuentes, mig més li deu estar reconeixent a Rajoy el mèrit que té governar amb aquesta tropa sense que tot s’ensorri en qualsevol instant, i tots deuen estar d’acord que no podia fer cap altra cosa; com amb Francisco Camps, o Rodrigo Rato, o Esperanza Aguirre.
El final de Cifuentes no el precipita el ja clàssic vídeo de celebrity enxampada robant a l’hipermercat, només l’executa. Rajoy ja l’havia sentenciat la vigília amb una de les seves letals frases: «El que li hagi de dir a Cifuentes, si és que tinc alguna cosa a dir-l, ja l’hi diré al seu dia». Va ser com posar-li una diana a l’espasa. La veda quedava aixecada, només era qüestió de temps.
El seu afany a aferrar-se a la presidència del PP a Madrid i repetir com a candidata només ha precipitat la seva rematada. Calia deixar pública constància que el partit l’havia defensat fins i tot més enllà del que era raonable i ja no podia emparar-la un minut més. Rajoy només va haver de donar l’ordre. Ni li va fer falta parlar amb ella, els voluntaris segur que es van comptar per desenes.
Tot són avantatges
El dany causat per l’escàndol del màster tunejat de la presidenta madrilenya era inevitable des del primer dia. Es tractava d’apagar el foc i sembla clar que l’incendi s’extingeix amb Cifuentes. A partir d’aquí tot són avantatges. La culpa és seva perquè li van oferir un honrós funeral viking a la convenció de Sevilla, però ella va triar l’escarni.
El marianisme podrà entrar per fi a Madrid, a desinfectar una ferida que no deixava de gangrenar-se presentant un nom net quan i com vulgui Rajoy. A Albert Rivera i al Cs tots podrem dir-los des d’avui que dos pots de crema antiedat, a 20 euros la unitat, han fet més per la regeneració democràtica que totes les seves rodes de premsa, els seus ultimàtums i els seus disset diputats a l’Assemblea de Madrid. L’esquerra es queda composta i sense moció, havent demostrat una vegada més que, efectivament, no suma per ser alternativa al PP.
Per si a algú li queda algun dubte de fins a quin punt gairebé tot això estava planejat, la Moncloa ha guardat el millor per al final. Un acord pressupostari amb el PNB que trenca amb la imatge de paràlisi governativa i assegura la legislatura. Les casualitats no existeixen en política. La punyalada no pot resultar més encertada: mentre Rivera i els seus es dedicaven a avivar el foc de l’odi i la desconfiança avisant que no tolerarien més privilegis per als bascos, Rajoy i els bascos actualitzaven les pensions a l’IPC per a tots els jubilats espanyols el 2018 i el 2019. El patapam no pot ser més èpic: a més a més d’inútils, desinformats.
L’«abraçada mariana» engrandeix la seva llegenda letal i invencible. L’arma política favorita de Mariano Rajoy, matar-los a abraçades, sense una mala paraula ni una bona acció i deixant-los que ja se suïcidin ells sols, ha tornat a demostrar la seva eficàcia. Avui mig PP es deu estar preguntant com han pogut estar defensant un personatge tan imprudent i insubstancial com Cristina Cifuentes, mig més li deu estar reconeixent a Rajoy el mèrit que té governar amb aquesta tropa sense que tot s’ensorri en qualsevol instant, i tots deuen estar d’acord que no podia fer cap altra cosa; com amb Francisco Camps, o Rodrigo Rato, o Esperanza Aguirre.
El final de Cifuentes no el precipita el ja clàssic vídeo de celebrity enxampada robant a l’hipermercat, només l’executa. Rajoy ja l’havia sentenciat la vigília amb una de les seves letals frases: «El que li hagi de dir a Cifuentes, si és que tinc alguna cosa a dir-l, ja l’hi diré al seu dia». Va ser com posar-li una diana a l’espasa. La veda quedava aixecada, només era qüestió de temps.
El seu afany a aferrar-se a la presidència del PP a Madrid i repetir com a candidata només ha precipitat la seva rematada. Calia deixar pública constància que el partit l’havia defensat fins i tot més enllà del que era raonable i ja no podia emparar-la un minut més. Rajoy només va haver de donar l’ordre. Ni li va fer falta parlar amb ella, els voluntaris segur que es van comptar per desenes.
Tot són avantatges
El dany causat per l’escàndol del màster tunejat de la presidenta madrilenya era inevitable des del primer dia. Es tractava d’apagar el foc i sembla clar que l’incendi s’extingeix amb Cifuentes. A partir d’aquí tot són avantatges. La culpa és seva perquè li van oferir un honrós funeral viking a la convenció de Sevilla, però ella va triar l’escarni.
El marianisme podrà entrar per fi a Madrid, a desinfectar una ferida que no deixava de gangrenar-se presentant un nom net quan i com vulgui Rajoy. A Albert Rivera i al Cs tots podrem dir-los des d’avui que dos pots de crema antiedat, a 20 euros la unitat, han fet més per la regeneració democràtica que totes les seves rodes de premsa, els seus ultimàtums i els seus disset diputats a l’Assemblea de Madrid. L’esquerra es queda composta i sense moció, havent demostrat una vegada més que, efectivament, no suma per ser alternativa al PP.
Per si a algú li queda algun dubte de fins a quin punt gairebé tot això estava planejat, la Moncloa ha guardat el millor per al final. Un acord pressupostari amb el PNB que trenca amb la imatge de paràlisi governativa i assegura la legislatura. Les casualitats no existeixen en política. La punyalada no pot resultar més encertada: mentre Rivera i els seus es dedicaven a avivar el foc de l’odi i la desconfiança avisant que no tolerarien més privilegis per als bascos, Rajoy i els bascos actualitzaven les pensions a l’IPC per a tots els jubilats espanyols el 2018 i el 2019. El patapam no pot ser més èpic: a més a més d’inútils, desinformats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)