Pals és un altre municipi medieval de la
comarca del Baix Empordà.
Tot i que no havíem contemplat la possibilitat
d’anar-hi, el destí (no se pot dir una altra cosa) ens va portar vins allí.
El seu terme municipal dona al mar, però el poble
està apartat uns quilòmetres i tot que està elevat, des d’allí se fa difícil
veure’l.
Una dels productes típics d’aquesta població
és l’arròs.
Tal com passa amb tots els pobles elevats, la
visita comença, forçosament, de baix cap a dalt. Se puja per un carrer evidentment
costerut, però també corbat fins arribar a la plaça on està l’actual casa
consistorial. Des d’aquesta mateixa plaça i per un arc s’entra al nucli
medieval de la població.
Continuant pels estrets carrers s’arriba a l’església
de Sant Pere i a pocs metres d’allí hi trobem una de les torres de la muralla.
La nostra visita va continuar pels votants de
la zona emmurallada fins arribar al mirador de Josep Pla, l’únic indret des d’on
vam veure la mar.
Recorreguérem les muralles de torre en torre (com
la de les Hores) pel seu exterior fins tornar a arribar a la plaça on se troba
la seu de l’ajuntament.
Abans d’arribar a l’aparcament on havíem
deixat el cotxe i veien els models de cotxes que hi havia i les matrícules, vam
arribar a la conclusió que molts estrangers compren cases del poble per a
reformar-les.
UNA CURIOSITAT:
L’historiador Jordi Bilbeny defensa que
Cristòfol Colom era català i que va sortir cap Amèrica des del port de Pals i
no de Palos de Moguer com diu la història oficial.
PER SI VOLU SABER MÉS:
