dijous, 31 de maig del 2018

I DEMÀ POT APARÈIXER UN ALTRE TEJERO...


Tothom té al record la imatge del Tinent Coronel Tejero dirigint-se als diputats del Congrés des d’un dels llocs més alts de la tributa amb la pistola a la ma. Però... Algú se’n recorda quan se va produir aquest fet?
Va ser, precisament, durant la votació de la moció de censura que el PSOE amb Felipe González com a candidat li va fer a un Adolfo Suárez en hores baixes, fins i tot dintre del seu partit. Data: 23 de febrer de 1981.
Com que jo no sóc tan ràpid com els guionistes i actors del Polònia que, amb tots seguretat aquesta nit ens faran riure amb gags relacionats amb el dia d’avui, he preferit donar la meva opinió sobre el que ha passat aquest matí i estar pendent del que passarà a la tarda en espera de que pugui haver alguna novetat (o no...)
El primer que he de dir és que he vist possiblement al millor Rajoy. Sempre he dit d’ell que és un mal orador i que no sap improvisar. Avui ha estat bé i en la línia que s’esperava. Tal com se sol dir, la millor defensa és un bon atac i això és el que ha estat fent Rajoy en totes les seves rèpliques al candidat Sánchez.
A quest fet que per a molts els pot semblar una bona tàctica de Rajoy, només és una manera d’eludir les responsabilitats que té com a President del Govern, però també com a president del PP. I amb això vull dir que Rajoy, com tots els que l’envolten i li riuen les gràcies és un irresponsable.
Sobre Sánchez diré que puc discrepar de moltes coses de les que diu i fa. Una aportació: tot i que sigui de forma indirecta no l’he votat mai en unes eleccions generals. Però estic amb ell amb el fons. O sigui, amb la presentació de la moció de censura.
De Ricardo al Mundo. 

Crec que era una moció necessària per a intentar regenerar una mica la corrompuda política espanyola. Potser dintre de poc me’n penediré, igual com me va passar quan el vaig votar a les primàries... Llavors era Susana Díaz o ell. Ara és Rajoy o ell. Fàcil no és, però si tinc que decantar-me cap a un costat, ho tinc clar: Rajoy ha d’anar fora.
Li ho ha dit Sánchez a Rajoy i ho he dit jo moltes vegades: Rajoy hauria d’haver dimitit fa temps. Avui Sánchez encara li ha donat una darrera oportunitat: Dimiteixi i tot s’haurà acabat.  
Però Rajoy no se’n va. Podria fer-ho en un acte de valentia que l’honraria, però prefereix ser un covard fins el darrer moment.
Una de les moltes coses que Rajoy ha acusat a Sánchez ha estat de que no ha exposat el seu programa polític amb el que pretén governar Espanya. He escoltat el debat i li he sentit dir a Sánchez els trets principals del seu programa si propera la moció de censura: Retirar la llei mordassa, revisar les resolucions del pacte de Toledo sobre les pensions, establir ponts amb Catalunya, etc. Agradarà més o menys. S’hi estirà d’acord o no. Però ho ha dit.  
Un dels retrets de Rajoy a Sánchez és sobre el manteniment dels Pressupostos Generals de l’Estat. És evident que ha estat una picadeta d’ull cap els del PNB per a que votin a favor seu. Però també és evident que estem damunt del mes de juny que comença demà i per tant ja haurem cobert 5 mesos de l’any i potser sigui millor, com ha dit el candidat, treballar de cara els pressupostos de l’any 2019 per a fer-los molt més socials i equitatius per a tothom.
Per acabar només dir que semblava que Rajoy no sabia de que anava el tema.

-Si vostè només presenta la moció de censura per la sentència de la Gürtel, s’equivoca –li ha arribat a dir a Sánchez-.   

La sentència de la Gürtel ha estat la cirereta. Fins i tot Ciudadanos va dir que la legislatura estava acabada. Durant els seu mandat Rajoy ha acumulat mèrits suficients per a que sé li acabés presentant una moció de censura, però també per haver-se-li fet alguna vaga general. Però amb l’excusa de la crisi (una crisi que va provocar el capitalisme i que ho han pagat els treballadors i pensionistes) tenien a la societat atemorida i amb la llei mordassa pràcticament indefensa.
Han de ser els ciutadans el qui han de fer fora el PP; no Sánchez ni els socialistes. Hi ho han de fer quan se tornin a convocar unes eleccions generals (espero que aviat) Però recordeu: Tan perillosos o més són Rivera i els seu partit com el PP.

MONELLS 2






A MIG FER

Foto 1.

L’any 1999, Roig me va atendre al seu despatx. De fet va ser ell qui m’havia citat per a parlar sobre el nou pla de circulació que tot just s’acabava d’aprovar. De la conversa només us explicaré el final, ja que de la part més i9mportant ja us en he parlat més vegades.
A una de les parets del seu despatx, Roig tenia emmarcat el Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal (PGOUM) que s’havia redactat i aprovat quan Josep Maria Simó n’era alcalde.
Tot i les crítiques en públic, Roig admirava a Simó, sobre tot en el que respecta al POUM. Per tant, una persona tan megalòmana com ell, no podia deixar l’alcaldia sense aprovar un nou PGOUM que marqués les línies mestres de l’Amposta dels propers 20 o 30 anys.
I així va ser. Abans de deixar l’alcaldia, Roig va veure aprovada una de les seves màximes ambicions.

Estat actual. 
Dit això ara centrem-nos en la zona de la plaça de la Castellania d’Amposta. La plaça dels supermercats. Com suposo que us en heu adonat (sobre tot aquells que porteu o heu portat els vostres fills al col·legi de les monges) està a mig acabar (foto 1). Hi ha carrers que no porten en lloc. O si que porten: a camins impracticables sobre tot quan plou com ara (foto 4).
No m’agrada l’emplaçament del col·legi de les monges. Però allí està i el que no se pot fer es tirar-lo per terra. Les comunicacions amb el centre d’Amposta són molt deficients i només tens dues solucions: o sortir pel camí esmentat o anar cap a la carretera de Santa Bàrbara pel camí lateral del Mercadona i Cajigos i una vegada allí anar cap a la dreta (senyal de sentit obligatori) o anar cap a l’esquerra comenten una infracció.
Foto 3 (PGOUM de Roig). 

Tot i estar previst al POUM de Roig (foto 3), el carrer per a comunicar amb el Rei Pere II el Gran mai s’ha fet.   
Una més de les deficiències heretades dels ajuntaments anteriors.

Foto 4.


CAPVESPRES AL DELTA 52

Bon dia!