 |
| D'en JAP Al Punt Avui. |
2004. Aznar ho deixa i Rajoy és el candidat
del PP a la presidència del govern d’Espanya. Tot sembla estar a favor de que
el PP guanyi les eleccions que s’han de celebrar el 14 de març...
Però 2 dies abans, el dia 11 grups jihadistes
cometen diversos atemptats a la xarxa viaria de rodalies de Madrid. Tot i la
evidència, el govern del PP apunta cap a la banda terrorista ETA. No els
interessava per a res que fossin extremistes musulmans, ja que això
significaria una revenja contra Aznar i el seu govern per haver declarat la
guerra a l’Iraq.
El govern del PP se va enrocar a l’hora d’atribuir
l’atemptat a ETA, malgrat les evidències que deien tot el contrari. La
ciutadania se va mobilitzar. Els missatges mòbils volaven d’uns telèfons a
altes convocant a la gent a manifestar-se el mateix dia de la jornada de
reflexió.
Diumenge als col·legis electorals no se podia
donar un pas. Va ser la participació més multitudinària en molts anys (75,66%)
Aquest fet va fer possible un tomb electoral i qui sortia guanyador va perdre.
Va perdre perquè no va saber gestionar els atemptats, sobre tot per les seves
mentides.
2018. Moció de censura contra M. Rajoy. La
primera moció de censura que prospera a Espanya.
 |
| De Ferreres a l'ARA. |
Rajoy sempre se va vanagloriar dels seus èxits
en el camp econòmic. Crec sincerament que qualsevol altre govern ho hauria fet
igual de malament i els resultats haurien estat semblants.
El president sortint encara li deia ahir a Sánchez
que Espanya no havia estat rescatada... En canvi Sánchez ho va negar i amb tota
la raó. El Govern espanyol va haver de sortir al rescat del món financer. Van
ser molts poques les entitats financeres que no van rebre ajuts de l’Estat. I
fruit d’aquesta situació financera el sector se va haver de reestructurar. Les
caixes d’estalvis van ser esborrades del mapa: algunes van ser absorbides pels
bancs i d’altres van haver de reconvertir-se en bancs. No sabria dir si
Ibercaja encara continua sent-ho o també va acabar convertida en banc.
El Periódico d’avui publica un treball periodístic
que diu el següent:
-La banca espanyola ha deixat 4.100 municipis
sense oficina.
-L’exclusió financera després de la crisi
arriba al 2.7 de la població espanyola.
-A Catalunya han desaparegut 4.059 sucursals,
la meitat de les que havia en el 2008.
Quants treballadors dels sector han estat
acomiadats o s’han hagut de prejubilar?
Segons algunes fonts el rescat bancari va
costar als espanyols l’esfereïdora xifra de 108.000 milions d’euros. I és
evident que aquesta quantitat no va sortir del no res... Va sortir dels sectors
ens els que el Govern de Rajoy va retallar les inversions: ensenyament, sanitat,
prestacions de tota mena (pensions, atur...), sous dels treballadors públics,
cultura, inversions per al foment del desenvolupament i de la investigació, etc.,
etc., etc.,
Rajoy pot sentir-se orgullós d’haver fet allò
que convenia a un sector dels espanyols o sigui al gran capital, però en canvi
no a la gran majoria del ciutadans que van veure com perdien gran part dels
seus drets socials i laborals. Cal recordar la llei mordassa.
 |
| De Ferreres a l'ARA. |
Si el govern d’Aznar va acabar els seus dies
mentint, el de Rajoy ha fet el mateix. Han dit per activa i per passiva que la
sentència Gürtel no condemna penalment el PP. El PP ha estat condemnat
civilment perquè fins la darrera reforma del codi penal no contemplava la
possibilitat de que un partit fos condemnat penalment. I ells ho saben... Han
dit que la borsa baixava i la prima de risc pujava. Mentre Rajoy feia aquestes
afirmacions estava passant exactament el contrari. Tan la borsa com la prima de
risc són índex extremadament fluctuants que igual poden pujar com baixar
depenent d’una gran diversitat de circumstàncies político-econòmiques.
 |
| De Ferreres a l'ARA. |
Per acabar només dir-vos que l’oposició del PP
serà molt dura. Igual com va passar l’any 2004, estan convençuts que els hi ha robat
el govern de l’estat, un govern que creuen seu per la gràcia de Déu, tal com posava a les monedes del dictador
Franco de qui són hereus.
Ara només espero que aquells que formin govern no me defraudin a mi ni a les classes populars com són els treballadors, els jubilats i els pensionistes. I, evidentment, que trobin una sortida digna per a la situació actual de Catalunya.
