Hi ha coses que amb el pas del temps no
canvien. I en canvi d’altres canvien radicalment fins el punt que ens hem
oblidat com eren abans o a que van substituir.
L’agutzil que corneta amb ma recorria els
carrers anunciant bandos i altres
fets que passaven a la població van donar pas a la megafonia municipal. Amb uns
quants altaveus col·locats estratègicament del poble, a l’empleat municipal ja
no li calia sortir de la casa consistorial per a fer arribar les notícies amb promptitud
i al mateix temps a tots els veïns i veïnes.
 |
| Foto: la Gaceta de Salamanca. |
Però sense cap mena de dubte, l’avís que més
cridava l’atenció (i amb el record encara és més sorprenent) era el següent:
-Qui no
hagi d’estar demà, que deixi les portes obertes que passarà el revisor de la
llum...
Eren molts els galerencs i galerenques que treballaven al camp, sobre tot durant les èpoques de la recollida d’olives i garrofes, verema (sí, sí, a la Galera hi havia vinyes!), etc. I en aquella època els comptadors de la llum estaven dintre de les cases i no fora com passa ara. Tampoc recordo que se fessin lectures estimades.
D’aquesta manera, el revisor (que era el
mateix que el cobrador) podia entrar a les cases i anotar-se la lectura per a després
facturar.
Com podeu comprovar, la gent d’aquella època
era molt més refiada que no ara. En part perquè els lladres (que també els hi
havia) els hi era molt més difícil passar desapercebuts i fugir, ja que en
aquella època hi havia molts menys forasters i cotxes que no ara.
Però per si de cas, si sé sospitava que el
poble havia pogut rebre la visita d’algun malefactor, la imaginació no tenia
límits...
Sabeu que feien a la Jana (Baix Maestrat)?
Quan algú sospitava que pel poble hi havia algun visitant sospitós, ràpidament sé
donava avís per a que l’agutzil posés ràpidament el pasdoble Mi carro me lo robaron de Manolo Escobar
que, per mig de la megafonia se podia escoltar per tot el poble i d’aquesta
manera avisar els seus habitants.
