Per molt que ens adverteixin d’un perill real, els humans tenim la tendència de fer-ne cas omís. Tal com diu la dita: és com predicar al desert...
Segur que durant aquesta pandèmia produïda pel
COVID-19 heu pogut ser testimoni de molts de casos de gent imprudent que no han
guardat la distància de seguretat o han anat pel carrer sense mascareta o
portant-la mal posada.
Vaig a explicar-vos un cas real que he viscut recentment
en primera persona.
Sovint vaig a comprar a una determinada botiga
del barri. A la porta hi ha un cartell on hi diu que no estan permeses més de 3
persones al seu interior. Quan hi vaig, el primer que faig és mirar per a veure
quants n’hi ha. Aquell dia concret només hi havia una clienta comprant. Per
tant tenia llum verda per poder-hi
entrar.
Vam posar només un segons quan una mare i una
filla també van accedir al local. Ja en sobrava
una...
Al cap de pocs instant hi va entrar un client
i poc després una clienta sense mascareta que en adonar-se de que no en portava
es va tapar la boca amb un sobre o alguna cosa semblant. Total 6 persona, el
doble de les recomanades pel propietari.
M’agradaria saber que és el que comenten a
casa aquestes persones que no van tenir la més mínima precaució, tot i l’advertència
(repeteixo) del cartell enganxat a la porta de l’establiment. Potser alguna d’aquestes
persones parlarà d’imprudència... Però quan la cometen els altres.