Al llarg de la geografia hi ha infinitat de pobles que es coneixen per algun fet o tal vegada llegenda que ha passat temps enrere. Com se sol dir als contes, 'fa molts i molts d'anys...'.
Recordo per exemple quan vaig començar a estudiar francès el que s'explicava de 'Tartarin de Tarascon' que va matar un ase tot pensant-se que es tractava d'un lleó.
I parlant d'ases, el de Mas de Barberans, però també de Solsona, que el pujaven al campanar lligat pel coll amb una corda perquè es mengés un llicsó que havia crescut a la paret.
A Xert, d'on es diu que 's'ha de passar despert' perquè una vegada a un venedor ambulat de Vinaròs que pujava a Morella a vendre les seves mercaderies, en arribar dormint amb el seu carro i matxo a la població, li van prendre tot i li van girar el carro cap a casa.
A Sant Pol de Mar, comarca del Maresme on els forasters pregunten: ‘Sant Pol quina hora és?’ I tot arranca de quan van instal·lar un rellotge de sol que per a protegir-lo de les inclemències del temps van decidir posar-li una teuladeta.
En alguns casos, com a Calatayud, província de Saragossa, els hi sabia greu que diguessin: 'Si vas a Calatayud pregunta por la Dolores'... Si continues cantant la tradicional cançó t'adones del perquè: 'Que una copla la mató de vergüenza y sinsabores' (pel que sembla la van 'deshonrar'). Afortunadament, fa uns anys van convertir a la Dolores en l’heroïna local i la van fer filla adoptiva.
En canvi, hi ha d'altres pobles com Masdenverge on sempre s’ha reivindicat un fet que va passar a la població i els va 'marcar' per sempre: la caiguda d'un globus aerostàtic. Un exemple és el de la primera penya taurina que hi va haver al poble i que portava per nom 'el Globo'.
No contents amb això, des de fa poc, l'Ajuntament ha instal·lat un cartell a l'entrada de la població segons s'arriba d'Amposta on es pot llegir la següent cobla:
EL GLOBO /
A Masdenverge va caure un globo,/ i el va arreplegar el fill del Pono./
Una xiqueta que escoquerava,/ de vore el globo se desmaiava./ Ai la mare, mare,
vingue,/ vingue, mare, que ho vorà,/ tota pleneta de polvos,/ per la cara i per la
ma./ Les dones dien: son capellans,/ los hòmens dien: no és veritat,/ que això és
un globo que hauran enviat/. Lo senyor metge que s’ho pensava/ volia aixecar el
globo en fum de palla,/ lo senyor Grua molt atrevit,/ bufa que bufa i es va cremar
el dit./ Lo senyor Mingo tot sufocat,/ volia aixecar el globo en fum d’espart./ Ja
s’ha acabat la festa,/ sense vore aixecar el globo;/ Entre quatre l’aguantaven,/
també Ximo de Bartolo.
