La polèmica ja està servida. Mentre el Consell de Defensa de la Competència acusa a les patronals del sector alimentari de pactar per apujar preus, aquestes es defensen donant-ne la culpa al govern per la seva ineficàcia per controlar l’IPC. Però a l’hora de pagar, sempre paguen els mateixos: els consumidors.
A hores d’ara tot indica que, efectivament, entre l’empresariat de diversos sectors agroalimentaris (llet, carn de pollastre, etc.) es van posar d’acord per apujar tots junts els peus de manera progressiva, donant-li la culpa a l’apujada de la matèria primera que faria de nexe d’unió entre aquest sectors: els cereals. O sigui els pagesos! I els pagesos, tots ho sabem, poc o res poden influir amb els preus, per una raó molt senzilla: ho prens o ho deixes! Els pagesos han de vendre al preu que sovint els marquen els grans compradors: majoristes, cadenes de supermercats i d’hosteleria, etc.
És veritat i seria lògic, que donessin la culpa al petroli i a la seva elevada pujada en els darrers mesos. Bé, ja fa molts anys que l’ascens dels preus és quasi imparable. I el petroli sí que el trobem a quasi tots els llocs: calefacció a les granges, transport...
Però evidentment a l’hora de fixar el preu final, la despesa en energia o carburant no és només que una part del total. No sé si més gran o menys, però només una part.
Ahir escoltava per la ràdio venedors de mercats municipals i pareixien estar tots d’acord en dir que hi havia hagut pacte entre els empresaris dels sectors per apujar els preus dels aliments.
Potser aquests empresaris només miraven per ells, segur, però la repercussió ha estat enorme. Aquest productes incideixen molt a l’hora de calcular l’IPC i ja saben la quantitat de coses que depenen de l’IPC: salaris, pensions, etc.
Ara com s’arreglarà? Acabarà el govern sancionant-los? De moment ha obert un expedient informatiu per estudiar cas per cas, però dubto molt, de veritat, que acabi complint l’amenaça de posar-los una sanció que hauria de ser exemplar!
Però el més greu de tot, sense dubte, és per aquelles famílies de poc recursos que han de fer mans i mànegues per poder arribar a final de més. D’acord que si no mengen carn poden menjar patates, però és indigne que per culpa d’uns pocs, tinguin que sobreviure com poden un ampli sector de la nostra societat! I normalment són els més febles!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada