Com cada any, al llegir el programa d’actes que l’ajuntament d’Amposta prepara per a celebrar la diada nacional de Catalunya, l’11 de setembre, em quedo perplex i ple de ràbia continguda. Un dels actes és la tradicional ballada de sardanes, amenitzada per la cobla la Principal Rapitenca.
Cal aclarir que no tinc res en contra de “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, el que passa es que és un ball “importat”, es a dir, tradicionalment no es ballava a les nostres comarques. Com tothom sap, aquesta dansa va néixer a l’Empordà i, ràpidament es va estendre a altres indrets del principat i la Catalunya Nord.
A les Terres de l’Ebre es ballava (i es balla) la jota. I no per això s’ha de creure que per ballar-la som menys catalans i potser “més aragonesos”. El que es tracta, és de reivindicar la nostra pròpia forma de ser i d’actuar, al igual com es defensa la llengua catalana dels els “atacs” del castellà!
El que passa és que massa sovint, des de la Catalunya Vella se’ns ha volgut imposar la forma de parlar (el diccionari Pompeu Fabra no recollia les paraules pròpies del nostre territori) i els costums i molta gent, amb la creença de que per això eren “més catalans”, han acabat acceptant el que ens arribava de més enllà del Coll de Balaguer.
Tal i com diu la lletra d’una cançó del grup folklòric Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: “Qui és qui sap d’on ve la jota, si puja o baixa pel riu o si la cantava un moro...”
5 comentaris:
Jo discrepo una mica. Anem per punts:
1.- La sardana la van voler imposar alguns, no tots.
2.- Aquesta dansa la van imposar alguns de la seva època. Recorda que en una sardana tothom veu què fan la resta de dansaires, no hi ha "roces", i les mans estan sempre completament visibles!!!!
3.- És cert que hi ha gent que creu que important paraules i altres qüestions culturals de més amunt del coll de Balaguer, un és més català. És una mica trist, però és així ...
En fi, ... salut
Jordi, suposo que, pel que dius, et refereixes al tepms del franquisme. La jota, com tu coneixes bé, també es balla amb les mans en l'aire i sempre ben visibles i, de roces, n'hi ha pocs.
Més cap aquí (en el temps)també hi va haver que ens va voler imposar moltes coses. Ens volien fer creure que de "símbols" a Catalunya només hi eren els que dien ells. Que, per cert, se'n van apropiar de molts d'aquests símbols!
Lo que importa és agafar-se a la rotllana i escoltar bé a Lionel que és qui la sap contar per a que quadren els passos ... un dos i fora!
M'agrada molt ballar sardanes, i realment, només en tenim ocasió un dia a festes i per la Diada, dos dies l'any crec que és ben poc.
Sapo, per dir-te d'alguna manera eh! La jota és molt més políticament incorrecta! Es balla per parelles, de roces n'hi ha als creuaments, es fa soroll amb les castanyoles, les lletres poden ser molt picants, ... la veritat, allà on estigue un jota ben cantada, que s'aparte una sardana!
Jordi, si hi ha rosament és del tot imperceptible. D’haver-ne, el que es diu haver-ne, no n’hi pot haver, ja que les parelles es desequilibrarien!
Núria, em sembla molt bé que t’agradi ballar sardanes i que estiguis encantada de sentir Lionel, però no em diràs que la sardana, al menys aquí a Amposta no ha pres des de fa molts d’anys el protagonisme al la jota! Penso que l’11 de setembre és un dia de reivindicacions i aquí hem de reivindicar la nostra cultura. I el nostre ball tradicional és la jota! La jota, afortunadament recuperada i aquí cal donar les gràcies al grup Parracota, ha estat relegada a una trobada un dissabte del mes de maig que ni és festiu ni res i a les esporàdiques aparicions en altres tipus d’esdeveniments.
Si els aficionats/des de sardanes voleu fer una trobada similar, bé podria fer-se a la festa local de la primavera on, per cert, no s’hi fa cap mena d’acte.
Publica un comentari a l'entrada