ANOMALIA ELECTORAL

Avui toca parlar de... D’eleccions! Com no podria ser d’una altra manera, parlaré de les eleccions del País Basc i també de Galícia.
Més enllà de valoracions polítiques, d’això ja se’n ocuparan els mitjans de comunicació, cal dir que, sobre tot al País Basc, hi ha una anomalia electoral flagrant. Evidentment em refereixo al 8,8 % de vot nul. D’aquelles persones que no van poder votar al partit que els devia de representar, perquè els van il•legalitzar.
Però si és greu que un partit s’il•legalitzi, no ho és menys no poder votar amb llibertat o poder dir obertament quina és la teva opció política. M’explicaré.
L’altre dia estava reunit amb regidors dels grups municipals de l’ajuntament d’Amposta i el membre d’ERC va comentar: “Menys mal que els ‘aberzales’ no demanen l’abstenció, perquè llavors, als pobles menuts, controlarien tots els que van a votar”. També es va parlar dels autocars que van arribar de fora del País Basc llogats pels socialistes. Els assistents al míting del PSE van ser, en un gran nombre, militants i simpatitzants de fora d’Euskadi, fins i tot arribats de Catalunya. El motiu, si fa o no fa, és el mateix. Al pobles petits, on tothom és coneix i on és més fàcil controlar a la gent, tots aquells que pugessin a un autocar socialista per assistir a un acte, també quedarien “fitxats”.
És normal que això passi? Evidentment no hauria de ser així. Molta gent al País Basc no mostra la seva opinió per por de ser identificat com “no nacionalista”. Això ho em pogut veure moltes vegades després d’un atemptat de l’ETA. La gent refusa contestar al ser preguntat...
També és al meu entendre una anomalia electoral que els dos màxims representants de Eusko Askatasuna Unai Ziarreta i d’Ezquer Batua (l’equivalent a Izquiera Unida) Javier Madrazo no hagin obtingut l’escó corresponent al parlament i siguin uns altres companys de partit que s’han presentat per una altra circumscripció electoral qui representen els votants. Això ha estat més fruit del volt de càstig que per una altra cosa.
I a Galícia, l’anomalia electoral és molt diferent, però sóc de l’opinió que també existeix. No posaré en dubte els resultats electoral (ni el de Galícia ni el del País Basc), però és evident que la manca de llibertat, també a Galícia, és manifesta. En aquesta comunitat el vot rural està molt accentuat. De les comunitats on n’hi ha més. Així no és difícil deduir la influència del cacic de torn sobre els seus conciutadans, sovint treballadors assalariats de les seves empreses. Aquest vot tampoc és lliure.
Recordo una vegada que un amic meu de Remolins em va dir: “Jo sempre voto al PP... Sí els que ‘en tenen no ens en donen’, qui ho farà?”. És una lògica que només pot ser quan aprofundeixes fins les capes més humils de l’estament social. Allí on l’elector és més vulnerable i de fàcil manipulació.