dimecres, 18 d’abril del 2012

UNA FORMA D’ECONOMIA SUBMERGIDA



Avui explica el Periódico que els “saquejadors de paper i cartró obtenen 1,5 milions d’euros a l’any” (només a l’àrea de Barcelona)  
Aquesta notícia sense ser transcendental (l’import tampoc és que sigui res de l’altre món) m’ha donat que pensar.
Segurament el “robatori” dels contenidors de paper i cartró el fan persones o que estan a l’atur o als que ja se’ls hi ha acabat qualsevol tipus de prestació. I no crec (ni molt menys!9 que sigui l’única activitat “no controlada” que realitzen una part dels 5 milions d’aturats que té el país.
L’altre dia m’explicaven que també saquegen els contenidors de roba i que per a fer-ho introdueixen nens petits que, des de dintre els hi van allargant la roba que contenen.
Mireu, el món de les escombraries i el reciclatge s’ha convertit en un gran negoci. Us en recordeu la polèmica que hi va haver a Nàpols pel tema de la recollida de la brossa, controlada per les màfies locals? I si la Màfia ha posat els ulls amb una cosa així, és perquè hi veu negoci i no poc!
Però com totes les coses sempre hi ha un principi. Quan van aparèixer els primers contenidors de reciclatge per al vidre, ens van parlar de les virtuts que tenia i els beneficis que aportaria per al barri.
Molts d’anys després estem vivint una realitat ben diferent: el sobre cost que significa la recollida selectiva i l’increment de la taxa que any rere any hem de veure ens els nostres rebuts.
Però si les administracions (suposadament) han de repercutir als ciutadans el cost real del servei, qui fa el negoci? Evidentment les empreses que es dediquen a aquesta activitat que, per cert, des del meu punt de vista estan molt poc controlades. I sinó, perquè no detenen a més empresaris del sector conxorxats amb els grups de lladres que roben coure, per posar un exemple. O aquells que roben cotxes i després els desballesten per a vendre les peces per separat...
Crec que s’hauria de recuperar l’activitat del “drapaire”, aquell individu que sovint passava per casa a recollir, sobre tot, les ampolles de cava que ens havíem begut durant les festes celebrades, així com metalls i alguna cosa més. Si fos així, jo estaria encantat de poder-los donar, fins i tot de franc, tot allò que ara he de portar a la deixalleria per a donar negoci a empresaris sovint amics dels polítics que estan al govern local.