No és freqüent, fins i tot diria que és una
excepció, trobar-te el titular d’un gran diari com és el Periódico en negatiu.
Ahir el principal titular de portada era el següent: “Sarkozy, no”, així de contundent.
Certament el resultats de les primàries
presidencials al país del Nord, són força esperançadors per a l’esquerra
europea, amb tots els matisos i reserves que vulgueu (jo també tinc els meus
dubtes) Però quan la situació ha arribat al camí on està ara, amb una total
incertesa social i econòmica, veure una mica de llum al final del túnel, sembla
un signe esperançador.
Les notícies (les males notícies) econòmiques
es superen dia a dia. Sembla que és del tot impossible, però és cert. Ahir
mateix es va saber que Espanya entra en rescissió (què s’esperaven el que van
votar a Rajoy?) i Mas va llençar l’enèsima amenaça de convocar unes eleccions
anticipades si, finalment, hi ha una intervenció de Catalunya per part de l’Estat
centralista, com si això pogués ser
la solució de les solucions. Mas hauria de mirar el que va passar a Astúries i
prendre bona nota de que unes eleccions abans d’hora no són ni seran la solució
als mals. Les solucions, si les hi ha (s’ha de creure que sí), passen per un
canvi d’estratègia polítics i prendre dràstiques mesures proteccionistes en
contra dels actuals sistemes financers i especulatius. Però la dreta (l’espanyola
o l’europea actual) no s’atreviran a fer-ho ja que hi tenen massa interessos
creats.
És per això que Hollande pot ser-ne aquest
revulsiu. Primerament haurà de guanyar la segona volta, la qual cosa no la té
gens fàcil. La suma dels vots dels candidats de la dreta francesa són superiors
als aconseguits pels líders de l’esquerra, però això tampoc significa res.
Hollande ha d’il·lusionar l’electorat francès amb noves, contundents i sinceres
propostes. Ha de clavar una “pica en Flandes” (o en aquest cas una mica més
avall, a l’alçada de París) per a que a partir d’allí es vagi clavillant el
mapa de l’antiga Europa i si pot traspassar l’Atlàntic, molt millor.
Avui, el mapa polític de França està, majoritàriament,
tenyit de rosa. No sé si s’ha escollit aquest color diferenciar-lo del roig
contundent que representarien altres partits més a l’esquerra o per la coincidència
amb la rosa, símbol dels socialistes.
Ahir vaig donar un cop d’ull a aquest mapa que
publicava el diari Público i en vaig treure unes petites conclusions:
-
Hollande va guanyar a la majoria
dels departaments del Sud i de l’Oest, sobre tot, de mitja França cap avall.
-
Sarkozy en canvi a assolir la victòria
a la majoria dels departaments de l’Est i centre, excepte París que també va
ser dominat per Hollande.
Nîmes. La torre del Rellotge. |
-
Le Pen (Marina), només va poder
guanyar al departament del Gard, del què és capital Nimes, una ciutat que vaig
visitar l’agost de 2010.
-
Un dels meus cosins va viure
durant molts d’anys a Mirepoix, al departament de l’Ariège. Aquí la victòria ha
estat aclaparadora per a Hollande, encara que aquests resultats són molt poc
significatius, ja que aquest territori està molt despoblat.
-
Ara mateix viu a l’Haute Garone,
de fet a uns 10 Km.
D’on vivia abans i aquí també va guanyar el candidat socialista tot i que en
menys claredat.
Amb aquests resultats a la ma, es fa evident
que França vol un canvi. I encara seria més contundent: EUROPA EL NECESSITA!!
Mirepoix. Detall de l'antiga catedral. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada