PUJAR I BAIXAR

Escales de pedra en sec a la finca de l'Arion propietat de la família Porta Ferré.

Puja la prima de risc i l’atur. Baixa la borsa. Només hi ha un problema que el que hauria de pujar, baixa i el que hauria de baixar puja.

Molts eren els que confiaven que Rajoy tenia una vareta màgica que ens podria fer sortir de la crisi. Crec que fins i tot ell s’ho va arribar a creure. Però ara mateix deuen de ser molts els que ja se’n han adonat que sortir-ne no serà gens fàcil.

Potser la Merkel ens demani que rebaixem el dèficit públic, però això no pot ser a qualsevol preu. Uns pressupostos han de contemplar mesures de creixement econòmic i segons sembla, els primers pressupostos de Rajoy no en contemplen. Per això aquesta setmana de passió (per a uns més que per als altres) la borsa espanyola ha baixat als límits de fa 3 anys, quan encara no s’havien aplicat ajustos a la nostra economia. En canvi, l’emissió de deure públic no va ser subscrita al 100 % tal i com havia passat les darreres vegades i, a sobre, pagant un interès més elevat.

Per acabar-ho d’arrodonir, el Consell de Garanties Estatutàries diu que la reforma laboral del PP va en contra de l’Estatut de Catalunya i la pròpia Constitució Espanyola. El que passa és que encara que s’hi presenti recurs, mentre els magistrats deliberaran sobre el tema i emetran un dictamen, poden passar anys i anys, igual com va passar amb l’Estatut i potser per a llavors Espanya ja s’haurà convertit en una província alemanya on els jubilats vindran a viure perquè amb la seva pensió en seran els amos, mentre que aquí, els sous i les condicions laborals estaran sota mínims.
Imagino que encara estem a temps per a reaccionar i això es pot fer de dos maneres: des dels governs que haurien d'acceptar que s'han equivocat i virar 180º o des de la ciutadania amb molta més presència al carrer participant en vagues i manifestacions. Però igual una cosa com l'altra en semblen ara per ara utopies.