Els polítics tenen el vici de mentir durant la
campanya electoral fent promeses que després saben que no podran complir. Quan arriba
el moment i han de prendre una decisió contrària al que havien afirmat durant
la campanya, clamen a “l’interès general” i a no sé quantes coses més per a
justificar el que sovint no és justificable. Com més excuses hi vulguin donar,
més meditada està la resposta a l’engany. Aquestes coses, normalment solen
passar més factura als partits d’esquerra que als de dreta. ¿Per què els
partits que conformaven el govern d’Entesa a Catalunya van perdre vots i escons
fins al punt de no poder reeditar un tercer mandat? Entre d’altres coses, l’ambigüitat
en el tema del transvasament de l’Ebre hi va jugar un paper preponderant.
Però anem a l’actualitat. Rajoy i els seu
partit, durant la campanya electoral van omplir-se la boca de bones paraules
(com tota la resta, el que passa és que els altres no governen) i van prometre
sortir de la crisi (com si tinguessin una vareta màgica) sense haver de fer
tantes reformes com les que al final han fet i, el què encara és pitjor, com
les que encara queden per a fer...
No sé surt d’una crisi sense crear ocupació ni
reactivar l’economia. Fins ara no se’n han sortir i sembla lluny de que ho
puguin fer. Com he escoltat dir a molts analistes econòmics, Rajoy i el seu
equip esperaven que la situació econòmica es pogués solucionar sense haver de
fer res, com “un miracle”, Però per molt
que resi Rouco i l’Església, Déu ja no està per a miracles d’aquest calibre. La
vellesa també li deu de passar factura, com al Rei...
En campanya Rajoy va prometre no apujar l’IRPF,
ni l’IVA, ni el copagament sanitari i moltes coses més. De fet, només fa un mes
que encara afirmava que no era la seva intenció que els pacients haguessin de
contribuir al sosteniment econòmic del sistema sanitari. Des d’ahir sabem que
del 40 % que ara paguen per cada recepta, es passarà al 50 o 60 %. Fins i tot
els jubilats hauran de “gratar-se” la butxaca i pagar entre 8 i 18 euros
municipals, quan fins ara, juntament amb els pensionistes (per malaltia o
invalidesa) no els calia pagar res.
A apart d’això, a Catalunya volen cobrar per
recepta sanitària. Us en recordeu l’enrenou que va muntar CiU quan es va
establir el cèntim sanitari als carburants? Sembla mentida com els partits
(tots) es poden contradir d’aquestes maneres.
Però compte! Després de pagar per la sanitat
(cada vegada menys pública i menys universal), la propera cosa que s’apujarà (o
sigui un incompliment més) serà l’IVA. Ja hi ha mitjans com el Plural que ho
avancen. Però aquest rotatiu per Internet encara diu més: s’abaixaran les
quotes empresarials a la S.S. Així que tots hi haurem de col·laborar, però uns
menys que els altres: els empresaris menys que els treballadors.
I com a funcionari de l’administració central,
encara no les tinc totes de que em tornin a rebaixar el sou, la qual cosa
significaria un mentida més del govern del PP. També segons alguns analistes
aquesta mesura ja s’hauria pres de no ser que a Madrid hi ha tants i tants
funcionaris que la repercussió econòmica a la capital del Regne podria ser
desastrosa.
Podeu ampliar la notícia al Periódico.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada