diumenge, 22 d’abril del 2012

HOLLANDE: LA GRAN ESPERANÇA DEL SOCIALISME?



L’estat francès sempre ens a anat per davant. Al menys això és el que molts opinen quan es fan comparacions entre els que estan per sobre el Pirineus i els que estan per baix.
La cultura política allí està molt més arrelada. La dreta, per molt dreta que sigui, no ha estat mai influenciada per una dictadura com la que va patir Espanya entre 1939 i 1975.
Potser molts diran que el Front nacional és un partit d’extrema dreta... Segur que sí, no hi ha cap mena de dubte, però és que (diguem-ho clar i català) el PP aglutina a la majoria de corrents de la dreta, des de els més lliberals (ja dubte que n’hi hagin), fins a la dreta més extrema. Només uns petits crepuscles s’escapen del “control” del partit de Rajoy.
Avui, a França es realitza la primera volta de les presidencials. Unes presidencials que poden ser claus (o no) per a que Europa pugui tornar a virar cap a l’esquerra i enfocar l’actual crisi financera d’una altra manera.
Però avui només s’hi juga la primera part. S’espera que siguin Hollande i Sarkozy els dos candidats que treguin un major nombre de vots i que puguin enfrontar-se en una segona volta que ja serà definitiva.
Hollande compta, a més a més del suport de la seva exesposa Ségolène Royal amb un aliat de darrera hora, l’expresident Jacques Chirac.
L’altre dia, tot parlant amb la meva dona sobre la conveniència o no de tenir un aliat així, li vaig dir que no és el mateix que el protagonisme de Chirac sigui actiu a que es quedi en un simple recolzament implícit. Caldrà veure si el suport de l’expresident li podrà repercutir a l’hora d’aconseguir un bon grapat de vots de la dreta més moderada i descontents amb l’actual president de França.
Potser la gran diferència entre Espanya i França és que allí no hi ha rei. Des de Napoleó III (per cert, casat amb l’espanyola Maria Eugenia de Montijo), ja fa més de 140 anys cap francès ha portat la corona ja sigui reial, ja sigui imperial sobre el seu cap. L’avantatge que té no tenir rei, sinó un president de la república, és que el pots votar cada 5 anys (sempre estic parlant de França) i en canvi, al Rei no el votes, té l’imposen i si comet errors t’has d’aguantar. Recorda que diu la Constitució: “El Rei no és responsable del seus actes”. A qualsevol altra persona que sé li digués això, segurament sé l’acabaria qualificant de “dement”.
Però tornem al començament, a l’anàlisi del títol d’aquest escrit. Per què l’he posat amb interrogant? Molt senzill, perquè els socialismes europeus cada com s’han apropat més a les socialdemocràcies i han defugit dels seus principis, com el marxisme.
Els actuals partits socialistes haurien de ser capaços de recuperar les velles ideologies i valors i refundar novament els partits a la recerca d’una veritable igualtat entre tots els ciutadans, al menys, davant de les necessitats bàsiques i l’accés a l’ensenyament i la cultura.
El lema francès de “Llibertat, igualtat i fraternitat”, molt em temo que també hagi passat a la història. Però al nostre país sempre hem estat lluny d’aconseguir-ho.