L’estat francès sempre ens a anat per davant.
Al menys això és el que molts opinen quan es fan comparacions entre els que
estan per sobre el Pirineus i els que estan per baix.
La cultura política allí està molt més
arrelada. La dreta, per molt dreta que sigui, no ha estat mai influenciada per
una dictadura com la que va patir Espanya entre 1939 i 1975.
Potser molts diran que el Front nacional és un
partit d’extrema dreta... Segur que sí, no hi ha cap mena de dubte, però és que
(diguem-ho clar i català) el PP aglutina a la majoria de corrents de la dreta,
des de els més lliberals (ja dubte que n’hi hagin), fins a la dreta més
extrema. Només uns petits crepuscles s’escapen del “control” del partit de
Rajoy.
Avui, a França es realitza la primera volta de
les presidencials. Unes presidencials que poden ser claus (o no) per a que
Europa pugui tornar a virar cap a l’esquerra i enfocar l’actual crisi financera
d’una altra manera.
Però avui només s’hi juga la primera part. S’espera
que siguin Hollande i Sarkozy els dos candidats que treguin un major nombre de
vots i que puguin enfrontar-se en una segona volta que ja serà definitiva.
Hollande compta, a més a més del suport de la
seva exesposa Ségolène Royal amb un aliat de darrera hora, l’expresident Jacques
Chirac.
L’altre dia, tot parlant amb la meva dona
sobre la conveniència o no de tenir un aliat així, li vaig dir que no és el
mateix que el protagonisme de Chirac sigui actiu a que es quedi en un simple
recolzament implícit. Caldrà veure si el suport de l’expresident li podrà
repercutir a l’hora d’aconseguir un bon grapat de vots de la dreta més moderada
i descontents amb l’actual president de França.
Potser la gran diferència entre Espanya i França
és que allí no hi ha rei. Des de Napoleó III (per cert, casat amb l’espanyola Maria
Eugenia de Montijo), ja fa més de 140 anys cap francès ha portat la corona ja
sigui reial, ja sigui imperial sobre el seu cap. L’avantatge que té no tenir
rei, sinó un president de la república, és que el pots votar cada 5 anys
(sempre estic parlant de França) i en canvi, al Rei no el votes, té l’imposen i
si comet errors t’has d’aguantar. Recorda que diu la Constitució: “El Rei no és
responsable del seus actes”. A qualsevol altra persona que sé li digués això,
segurament sé l’acabaria qualificant de “dement”.
Però tornem al començament, a l’anàlisi del títol
d’aquest escrit. Per què l’he posat amb interrogant? Molt senzill, perquè els
socialismes europeus cada com s’han apropat més a les socialdemocràcies i han
defugit dels seus principis, com el marxisme.
Els actuals partits socialistes haurien de ser
capaços de recuperar les velles ideologies i valors i refundar novament els
partits a la recerca d’una veritable igualtat entre tots els ciutadans, al
menys, davant de les necessitats bàsiques i l’accés a l’ensenyament i la
cultura.
El lema francès de “Llibertat, igualtat i
fraternitat”, molt em temo que també hagi passat a la història. Però al nostre
país sempre hem estat lluny d’aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada