Avui us explicaré una experiència personal estretament lligada amb la meva feina. Potser us estranyarà aquest fet, ja que no acostumo a parlar de temes personals més enllà de les meves creences polítiques.
Com sabeu la majoria dels meus lectors, treballo a l’Agència Tributaria i la meva feina es podria resumir en que “faig certificats” (tampoc no cal concretar més) De les meves vivències i tracte amb un públic molt divers, estic en condicions d’afirmar que entre el 30 i el 40 % de la gent que atenc diàriament no caldria que vinguessin i així estalviarien temps i diners.
I per què venen? Per què “algú” els crea la necessitat de “fer-los portar” un certificat tributari. El concepte “algú” és molt ampli i igual pot tractar-se del empleat públic que els hi tramita un ajut, subvenció, etc., com del empleat d’una entitat financera que els hi exigeix per a tramitar un préstec. Els certificats sembla que són el remei contra tots els mals i, de vegades, l’usuari ve per pròpia iniciativa a demanar-lo per “si li cal”.
La primera cosa que s’ha de saber és que l’Agència Tributaria signa convenis de col·laboració amb tots els organismes públics interessats en fer-ho: els diferents ministeris, governs autonòmics, ens locals (diputacions, ajuntaments, consells comarcals, etc.) I fins i tot signa convenis amb entitats col·legis i associacions professionals i d’altres entitats privades.
Els convenis no són tos iguals i cadascun d’ells contempla la possibilitat de consultar allò que li manca a l’organisme oficial. Així, per a un ajut per la llei de la dependència, una beca d’estudis o prestació d’atur, precisaran la declaració de la renda o el certificat d’imputacions (rendiments del darrer exercici disponible) En canvi, per a renovar el visat de transport, o concedir una subvenció agrària o contractar un treballador estranger, els exigiran un certificat conforme estan al corrent de presentació d’obligacions tributàries i no tenir deutes amb la Hisenda Pública espanyola. Per a que això pugui ser així, el sol·licitant haurà de consentir expressament que hi està d’acord, ja que per la llei de protecció de dades, en el cas contrari, no es podria consultar; ara bé normalment totes les sol·licituds porten incorporat en paràgraf on ja ho indica i només firmant-la, ja mostren la seva conformitat. Si no tenen cap problema, es a dir si tenen la renda presentada o no els hi consta la obligació de fer-ho o estan al corrent de les seves obligacions, es podrà consultar sense cap tipus de problema. Només en els casos que hagi una incidència, no ho podran consultar i llavors se’ls adreçarà a una oficina de l’AEAT per a que els hi miréssim quina anomalia tenen.
No sembla gaire complicat, oi? Tot i així, són molts els empleats públics que els envien a les nostres oficines a demanar el corresponent certificat amb resultat negatiu moltes vegades.
A part d’això i des de fa uns quants anys, hi ha organismes certificadors (a l’AEAT ho fem per mig de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre) que permeten obtenir un certificat digital o d’usuari que els hi permetrà, tant a persones físiques com jurídiques obtenir tots els certificats que precisen a l’instant sense moure’s de casa una vegada ja tinguin el certificat d’usuari descarregat al seu ordinador.
Els criteris de l’Agència Tributària són de no fer més certificats que els estrictament necessaris. Si algú precisa un certificat i no es pot aconseguir pels mitjans indicats, evidentment, es farà. En cap cas es deixarà al ciutadà sense la possibilitat d’accedir a un ajut o una subvenció pública.
Com també existeix obligació de fer tots els referents a les declaracions i autoliquidacions periòdiques que presenten els ciutadans. La majoria de els vegades, però, també els hi demanen les entitats financeres i els usuaris, sovint per comoditat, prefereixen demanar certificats abans de buscar-les per casa o anar a l’assessor que els hi ha tramitat. Però en aquest cas hi ha una solució: cobrar-les. Si es passessin a cobrar tots els certificats que ens demanen i que no justifiquin la necessitat o és per a causes no contemplades al nostre reglament intern, seria una mesura dissuasòria o bé una font d’ingressos extraordinaris que, en temps de crisi, es podrien destinar per a qualsevol cosa útil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada