 | |
| Fita quilomètrica del Pertús. (Just davant, la farmàcia de mon cosí Miquel) |
FUGIDA O EVASIÓ?
Primer que res, voldria aclarir que no és el mateix “fugida” que “evasió”. He hagut de llegir-me la notícia per arribar a aquesta conclusió. Ahir s’anunciava que durant els 5 primers mesos de l’any, han fugit 163.185,9 milions d’euros, dels quals 41.294,3 només el mes de maig, quan va esclatar la crisi de Bankia.
Si et quedes només amb els xifres, un se pregunta: I com es pot saber els diners que surten d’Espanya? La resposta és, com deia al principi, perquè no és el mateix “fugida” que “evasió”. Els capitals que fugen (controlats) són per inversions, préstecs i d’altres transaccions financeres, és a dir, diner legal que, normalment, a través d’entitats financeres es transfereixen a d’altres països (excloent-hi els paradisos fiscals) per a fer operacions legals.
Aquesta fugida de capitals es deu a la desconfiança, sobre tot, dels inversors espanyols en l’economia del nostre país. La feblesa econòmica no els hi garanteix la seguretat de les inversions i, a molts països estrangers, els tipus d’interès són més baixos en el cas dels qui busquen finançament per a les seves activitats.
La “evasió” de capitals es una altra cosa i, en aquest cas no es pot saber ni la quantitat, ni la procedència ni la destinació. Normalment és diner “negre” generat per l’economia submergida i el comerç il·legal (com per exemple el de la droga) i que surt clandestinament d’Espanya per a parar a algun país que té la consideració de paradís fiscal i que no té l’obligació de lliurar comptes a ningú.
EM PLANTO!
El Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir que el Conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell no assistís al Consell de Política Fiscal i Financera que va convocar el Ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro. Des de Catalunya es demanava més flexibilitat a l’hora de complir amb el dèficit, tal i com va fer en el seu dia la Unió Europea amb Espanya. Però Madrid es mostra intransigent i la reunió, sembla, era un pur formalisme per a explicar-los “de quin mal haurien de morir”, es a dir, Montoro els diria com està el tema i les comunitats no gaudirien del dret de rèplica. Davant d’aquest panorama, viatjar a Madrid per a informar-los d’alguna cosa que ja es coneix abans de viatjar, sembla, a priori, una bajanada.
En canvi, la Consellera d’Economia de la Junta d’Andalusia si va acudir a la reunió, però en veure com s’estava desenvolupant, va optar en aixecar-se de la taula i deixar plantat a Montoro i als altres consellers autonòmics, la majoria del PP que, seguint les directrius dels seus líders regionals que, la setmana passada van se “cridats a consultes” pel màxim líder nacional (Mariano Rajoy), van tenir que aguantar impertèrrits el “monòleg” del ministre.
FRANCO DEIXA DE SER ALCALDE DE VALÈNCIA
¿Però que no ho era Rita Barberà de tota la vida? Fa tants d’anys que Rita (la Rita) és alcaldessa que un ja perd la noció del temps.
Durant la dictadura, la ciutat de València, com la majoria de ciutats i pobles d’aquest país, va nomenar a Franco “alcalde honorífic” i fins ara, ningú ho havia revocat.
La Rita es resistia a fer-ho al·legant
que amb la mort del dictador sé li acabaven tots els honors. Al fons s’hi
resistia perquè l’un (Franco) i les altres (els del PP), són els mateixos
(o els altres successors de l’un, com es vulgui dir)
Finalment ha estat un jutge que li ha
ordenat a la Rita la retirada de “l’honor”, ja que, com es diu a la
Llei de la Memòria Històrica, la permanència d’aquestes distincions é
il·legal. I també immoral, afegiria jo!Espanya seguia sense medalles als JJ.OO. de Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada