TRACTE DENIGRANT

Dilluns teníem hora per a fer-nos del passaport a la Comissaria de Policia. Mentre ens esperàvem van entrar un pare i una filla d’origen magrebí per a tramitar el NIE de la xiqueta.

Quan va tocar-me el torn, vaig passar a la part dreta de la sala interior on es tramiten els papers d’estrangeria (inclosos els passaports) Al cap d’un moment van aparèixer el pare i la xiqueta magrebins i la funcionaria que m’estava atenent els hi va preguntar si portaven una determinada documentació (crec que el certificat de naixement de la xiqueta), a la quan cosa, el pare li va respondre que sí. Llavors li va preguntar si portava complimentat l’imprès i, en aquest cas li va dir que no.

-Vagi fora a omplir-lo! -Li va ordenar-

Llavors, pel telèfon intern, li va trucar al jove que estava rebent els usuaris i que els feia passar quan li manaven des de dintre (aquesta feina la va fer Joaquín durant molts d’anys) i li va dir que fins que no tingués el paper ple, no els deixés passar.

Mentre vaig acabar jo i va entrar la meva dona. El pare va anar a sol·licitar un nou imprès, ja que el primer l’havia complimentat malament, a part de demanar ajud.

L’auxiliar, alliçonat per la funcionaria, també el va atendre amb contundència:

-Quants anys porta a Espanya? –Li va preguntar-

(Sembla ser que li va respondre que 9)

-I en tot aquest temps encara no sap llegir l’espanyol...? –Va insistir-

-Potser hauria d’anar a l’escola a aprendre’n –li va remarcar-

Encara estaven atenent a la meva dona i van tornar a passar a les dependències interiors. La funcionaria li va mirar el document i el portava mal omplert.

-Aquí ha d’anar el seu nom... Mohamed o com es digui... O és que la xiqueta es representa tota sola?

Al lloc de naixement posava Benicarló que sembla ser que era el poble natal de la xiqueta.

-I aquí ha de posar el nom del poble on va néixer al Marroc i la seva data de naixement... A veure, quina data li posa que va néixer...? l’1 de l’1... de quin any?

Si heu vist mai documentació de marroquins, potser us heu fixat que a la majoria els posa que van néixer l’1 de gener. Això és deu a que el calendari àrab és diferent al nostre i costa determinar amb exactitud la data de naixement.

Que consti que el tracte amb mi va ser molt diferent. Li vaig portar les mateixes fotografies de quan em vaig renovar el DNI feia 4 anys. Em va dir que només acceptaven fotografies d’1 any d’antiguitat com a molt i que me les agafava perquè era jo...

Vull acabar amb una anècdota que li va passar una vegada a mon fill el gran amb la mateixa funcionaria, encara a les dependències del costat del parc Teodoro González on hi havia l’Ayudantía de Marina.

Mon fill és moreno de pell i la funcionaria en qüestió el va prendre per un estranger.

-Estrangers per l’altra porta! –li va ordenar-

-Encara que sigui moreno, sóc d’aquí –li va respondre mon fill-

Porto molts d’anys a l’administració pública i en tot aquest temps he pogut comprovar que el nivell comprensiu de la gent en general és molt baix i s’ha de tenir molta paciència.

Us he explicat moltes vegades que vaig entrar a treballar quan es va implantar l’IVA. Va ser un temps molt dur perquè es va d’haver de canviar la mentalitat a la majoria dels ciutadans. Els primers anys varem censar a molts pagesos (encara que només ho fossin de cap de setmana) A la vegada adquirien una sèrie d’obligacions formals: fer pagaments a compte, portar un llibre de registre on anotar les vendes, se’ls hi havia de fer rebuts amb la inclusió de la compensació que rebien pels seus productes, etc. De vegades es reunien fins 5 o 6 persones en torn meu i a tots els hi havia d’explicar el mateix. Quan acabava d’atendre a un i anava a atendre el següent, li preguntava:

-Ha entès el que he explicat?
Tothom em deia que no i n’hi havia que ho havia escoltat 4 o 5 vegades... Era una mica desesperant.