Les ales de l'independentisme

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Quan una opció política aconsegueix la centralitat, la seva ocupació següent consisteix a desplegar les ales, a banda i banda, amb la finalitat d'aconseguir més parròquia. No hi ha dubte que, a Catalunya, el debat polític se centra en la possibilitat de la independència. Ara bé, hi ha dubtes sobre la capacitat de desplegar les ales per aconseguir una majoria social indiscutible. El nombre d'independentistes s'aproxima als dos milions, però amb aquesta xifra, realment elevada i fins fa poc impensable, els números no surten, sobretot si la participació en les inevitables eleccions plebiscitàries és molt alta, com cal suposar.

La immensa majoria de partidaris actuals de la independència han arribat a convènce's per eliminació d'altres possibilitats de canviar la relació de Catalunya amb l'Estat. Relacions que haurien trobat satisfactòries en cas d'haver-se plantejat amb possibilitats creïbles d'èxit. És ben probable que molts d'aquests nous independentistes siguin reversibles, és a dir, que estiguin disposats a canviar la independència per aquesta nova relació. Fins i tot es pot presumir sense gaire marge d'error que els independentistes per eliminació, és a dir els reversibles, pretenguin servir-se del seu vot favorable a la independència com a palanca per canviar aquesta relació, tot i que estan disposats a quedar-se amb la palanca de la independència als dits en cas que no hi hagi cap més possibilitat de canvi constitucional real i profund.

Amb aquest argumentari, o un de semblant, és possible desplegar les ales de l'independentisme, tot i que no sembla formar part del debat de les formacions polítiques dubtoses, Unió i Iniciativa, al si de les quals conviuen, fins ara amb harmonia, els favorables i els contraris a la independència. Totes dues formacions corren el risc de dividir-se o de patir fortes tensions internes arribat el moment de la veritat, que sens dubte s'acosta. Tal vegada una forma d'evitar-les consisteix a formular una teoria, aquí només esbossada, de l'independentisme condicionat, provisional, o reversible. I si no, ¿què?

Si Mas convoca per abans de les municipals i encapçala una llista diferenciada d'ERC, Unió haurà d'optar entre sumar-s'hi, trencar amb CDC o trencar-se, no se sap si ben bé pel mig. A l'altra banda de l'espectre ideològic, Iniciativa corre el doble risc de suportar fuga de vots i de dirigents, a banda i banda. Si no es troben en un sí condicional, uns optaran per independència i els altres per Podem, en el cas que aquesta nova formació es decanti, com sembla, per unno clar, al costat de PSC, Ciutadans i PP. En altres paraules, si avui no hi ha espai per a una tercera via, sobretot per manca de voluntat de Madrid, un èxit del sí a les urnes podria capgirar aquesta situació.