JOAN J. QUERALT
Catedràtic de Dret Penal de la UB. Investigador principal del grup Estratègies Preventives i Reactives contra la Corrupció.
La cantarella de números i premis de la loteria no era al que una règia imputada i la seva família estaven ahir atents. Van sentir de la veu gens infantil del jutge d'instrucció número 3 de Palma de Mallorca que la infanta Cristina de Borbó i 16 imputats més s'asseuran irremissiblement al banc dels acusats quan, un dia de l'any que ve, l'Audiència de Palma obri el judici oral pel cas Nóos, és a dir, una de les 25 peces que integren el supercàs Palma Arena, que té com a principal protagonista l'expresident balear Jaume Matas -aleshores exemplar model a imitar, segons Mariano Rajoy-, protagonisme aquí compartit amb el matrimoni Urdangarin-Borbó.
La infanta s'asseurà al banc dels acusats, com a mínim, fins que finalitzin les denominades qüestions prèvies. En aquell moment, ja a la sala de vistes, les parts susciten davant el tribunal una sèrie de temes que afectarien en tot o en part la validesa del judici: proves il·legítimes, proves denegades o, com faran la defensa de la infanta i el ministeri fiscal, falta de legitimitat de l'acusació popular per exercir l'acció penal en contra seu. Se serviran de la peculiar doctrina Botín , que restringeix el dret constitucional de l'exercici públic de l'acció penal. Amb aquesta doctrina, el Tribunal Suprem, de manera sorprenent, va expulsar del judici contra el difunt president del Banco Santander l'acusació popular. Va entendre, de manera més que extravagant, que aquesta acusació no era procedent si el titular de l'interès no acusava. Deixant de banda que en matèria penal la jurisprudència no és vinculant, i deixant de banda que en alguna mesura es va rectificar amb l'anomenada doctrina Atutxa, la doctrina del Suprem porta a l'absurd que en un delicte públic com és, es miri per on es miri, el delicte fiscal, la persecució quedaria en mans de l'Advocacia de l'Estat, privatitzant-lo de fet. I la infanta està acusada de cooperació en delicte fiscal.
Trama extractora
Assistirem, sens dubte, a un viu debat. Però aquest debat no podrà tapar un esdeveniment capital: la infanta Cristina serà el primer membre europeu d'una casa reial regnant que s'asseurà al banc dels acusats per un delicte comú. Aquesta enorme falta, que soscava la pretesa exemplaritat de la Corona com a legitimació de la institució, es veu engrandida perquè, en tot cas, la infanta és objecte d'imputació com a responsable civil a títol lucratiu (beneficiar-se del delicte sense haver-lo comès), imputació que efectuen el ministeri fiscal (sobre els 600.000 euros) i l'acusació popular (més de dos milions d'euros).
El cas Nóos és una trama extractora sense miraments. En part això ja ha estat acceptat per algun dels coimputats i no és descartable que se n'hi sumi algun més, amb la consegüent minoració substancial de penes i el debilitament dels que segueixin en el procés clamant per la seva innocència. Mal assumpte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada