diumenge, 21 de desembre del 2014

Rajoy davant la prova del maig

JOAN TAPIA
Periodista

Quan el 2013 l'economia s'enfonsava i es destruïa molta ocupació,Mariano Rajoy va saber capejar les crisis dels missatgets deBárcenas. Ara, la tardor del 2014, amb l'economia creixent a l'1,6% i creant ocupació, el PP s'ha enfonsat en les enquestes. El diumenge dia 7 de desembre El País en va publicar una en què el PP (amb el 20%) quedava darrere del PSOE (27%) i Podem 25%. I sembla que les enquestes que té el Govern són pitjors.
És un panorama difícil i inesperat per a Rajoy. I si les municipals i autonòmiques del mes de maig li van malament (bé és impossible perquè els resultats del 2010 van ser molt bons), el PP enfilaria les legislatives de finals del 2015 amb unes perspectives molt negres. Fins i tot es diu que si perden Madrid, València i diverses capitals andaluses, el mateix lideratge de Rajoy seria qüestionat.
Alguns diuen que si amb Rajoy la derrota fos segura s'hauria de buscar un altre candidat. És una opció complicada, perquè la cúpula del PP té molt de poder i tampoc està a la vista una opció alternativa que sigui creïble. ¿Esperanza Aguirre si guanyés Madrid? ¿La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría? ¿Alberto Nuñez Feijóo?

Els projectils

Després del xoc, Rajoy ha començat la seva batalla per aguantar després del maig. I dispara tres projectils: la crisi és passat, defensa de l'ordre constitucional i recuperació del diàleg social. Dijous passat va proclamar: «En molts aspectes la crisi ja és història del passat i aquestes festes de Nadal seran les primeres de la recuperació».
És cert que hi ha certa reactivació però la població ho nota poc malgrat la incipient creació d'ocupació. Però Rajoy aposta per una millora suplementària el 2015 (el 2016 és una altra cosa). La reforma fiscal comporta una reducció de les retencions de l'IRPF que farà que a principis d'any pugi el sou en mà de molts espanyols. I els diners injectats incrementaran l'activitat.
A més a més, el descens del petroli al voltant dels 65 dòlars (estava en 110 fa poc) serà un factor dinamitzador. Així com la depreciació de l'euro, que farà més competitives les exportacions, i el descens dels tipus d'interès. El 2015 la propaganda del final de la crisi tindrà més punts de suport.
En segon lloc, Rajoy no defensarà tant la nova llei de seguretat que s'acaba d'aprovar (la llei mordassa) com el concepte d'ordre constitucional. El missatge Constitució, Constitució, Constitució és una crida a l'ordre. A Catalunya no li donarà vots (tampoc li farà baixar la quota que hi té) però sí que n'hi pot donar a la resta d'Espanya. El PSOE es defineix per la reforma federal de la Constitució cosa que pot no agradar a l'electorat conservador que combrega amb Rajoy a pensar que «ni la sobirania nacional ni la unitat d'Espanya són negociables i que els espanyols no necessiten propostes per articular regions que fa segles que estan articulades, perquè sobre l'exaltació de les diferències no s'aixeca mai res útil». ¿És clar? I l'ordre servirà també de mur de contenció contra les protestes de Podem, sospitós de proveneçolà, criptocomunista…
Rajoy vol cicatritzar també ferides amb els sindicats i no ser només el president de la reforma laboral. Per això ahir va firmar amb els sindicats un acord que durarà fins a l'abril del 2016 i que beneficiarà amb una ajuda de 426 euros al mes els aturats que hagin esgotat la prestació. Ara toca ser social.
¿Seran suficients aquests tres missatges per fer remuntar el PP en les enquestes d'aquí al maig?
No és fàcil per la bretxa amb l'opinió pública, per la crisi i l'explosió de casos de corrupció. Però Rajoy lluitarà. Necessita sobreviure a les eleccions del mes de maig.