Considero que els partits polítics han de tenir l’autonomia suficient per a marcar les seves estratègies. Però sovint, des d’altres formacions se’ls insinua el que haurien de fer per al bon funcionament del país.
Hem de partir de la premissa que ningú, absolutament ningú, és posseïdor de la veritat absoluta i, per tant, el que pensa que és bo, pot no ser-ho. Tot això ho dic per les pressions que està reben Junqueras per a que ERC s’integri en una única candidatura de cara a unes hipotètiques eleccions plebiscitàries.
Només va faltar que Junqueras digués que està disposat a tot pel bé de Catalunya. Aquesta frase va ser interpretada per molts com la voluntat del líder republicà per arribar a un acord d’interès nacional. Encara que sembla que, de moment, el líder republicà, encara es farà pregar una mica més.
Però per un altre costat, UDC, els que fins ara han estat els socis de CDC, li demanen a Mas que esgoti la legislatura i que s’oblidi de les plebiscitàries. També el PSC és de la mateixa opinió, encara que el nivell d’influència sobre Mas és pràcticament nul, al menys que li ofereixi alguna cosa digna de tenir-la en compte.
El passat dimarts, Joan Tapia publicava un article al Periódico amb el títol de l’aposta de Collbonion comparava l’acord que havia arribat el líder municipal de Barcelona amb l’alcalde Trias respecte als pressupostos per al 2015 i l’actitud que adoptaria el primer secretari del partit Miquel Iceta al Parlament.
Opinava el periodista que, difícilment, Mas i Iceta arribaran a cap acord sobre els comptes de la Generalitat després de la conferència que va donar el president a l’auditori del Fòrum.
Per tant, sembla que tota la pressió recau sobre Junqueras. I aquesta insistència no ve només de Mas i el seu partit, sinó de formacions com l’ANC que, fins i tot, s’atreveixen a posar data per a les eleccions: el 8 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
No crec que el líder republicà pugui aguantar massa dies aquesta pressió arribada de diverses parts i, per tant, aviat, hauria d’anunciar de forma ferma si accepta la proposta de Mas o, finalment la rebutja de forma definitiva.
Imagino que al seu propi partit també hi haurà veus a favor i en contra per anar plegats i això no afavoreix gens a l’hora de que Junqueras acabi per prendre la decisió final. I és que no és fàcil, ja prendre una decisió equivocada li pot acabar passant factura i Junqueras ho sap.
Davant el dubte, la solució més apropiada és deixar-se guiar per la seva intuïció i si aquesta li diu que amb candidatures separades, que sigui així. Més val ser l’amo de te propi destí que no viure condicionat tota la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada