ANTÓN LOSADA
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
A tothom li agrada que augmenti la participació. Tots es mostren sempre convençuts que els beneficiarà. Fins que efectivament augmenta i no els és tan rendible com s'esperaven. Llavors tornem a començar i a inventar-se noves excuses per no caure de la nòria. Però el mandat del poble català ha ressonat el 27-S tan massiu com contundent. Queden poques excuses. Per moltes ocasions que els tornin els problemes als electors perquè els resolguin votant, el resultat no canvia. Dos anys després som on érem. Més vells, més cansats, més enfrontats i després d'haver malgastat unes quantes oportunitats.
Catalunya fa temps que viu com una societat conformada en dos blocs que, una altra vegada, s'han reestructurat internament en aquestes eleccions però es mantenen íntegres i estables un davant de l'altre. De les urnes n'emergeix un mandat negociador contundent. S'ha de prendre una decisió. O perseverar fins que rebenti per algun costat, o inventar un espai on puguin trobar-se els que voten per un Estat per a la nació catalana i els que voten per un Estat espanyol on pugui ser-hi Catalunya.
Junts pel Sí ha guanyat però no ha tingut el seu plebiscit. Les seves prestacions com a força de govern es presenten ara com una incògnita. Però l'haurà d'aclarir i ràpid, començant per la presidència d'Artur Mas. Encara que el pla consisteixi a tornar a convocar eleccions d'aquí un any i mig durant aquest temps haurà de prendre i gestionar decisions, fer que funcionin hospitals o escoles i entendre's amb un previsible soci, la CUP, molt conscient que no tindrà cap altra oportunitat igual i està preparat per aprofitar-la.
El repte de Ciutadans
Catalunya Sí que es Pot paga el preu de voler arribar a tot arreu i beure a totes les fonts: acabar deshidratat i en terra de ningú. El resultat de Ciutadans representa un desastre per a socialistes i populars. Utilitzant la contundència dialèctica que tots dos no es poden permetre, Ciutadans recull els guanys de la polarització que van sembrar. Ara li tocarà demostrar si sap fer oposició al govern o només oposició a l'oposició. Acabar davant de Podem pot representar un consol per als socialistes, però això no els torna els vots que els falten a Catalunya per guanyar la Moncloa.
El PP jugava sobretot fora de Catalunya. Esperava alguna cosa més al Parlament però necessitava un resultat final per poder presentar a la resta de l'Estat com una altra suposada prova de la veracitat de la seva estratègia per a la generals. Ja el tenen. El PP no es cansa de repetir-nos que hem d'escollir entre ells i el caos. Ara és el PP i la dreta espanyola els que han de resoldre el seu propi dilema. Haurà de triar entre rendibilitzar una estratègia del caos que els pot servir per guanyar unes eleccions o posar-se a fer política d'Estat, pensant en l'Estat i per salvar l'Estat. L'elecció sembla fàcil però no ho és. Hi ha poques coses més addictives que l'oportunisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada