¿Per què ara ha pujat el PP?

JOAN TAPIA

Periodista

Iglesias ambicionava el 'sorpasso' i ara s'ha estavellat contra el 'sorpressasso'

¿Per què els resultats finals han sigut una gran sorpresa? Una causa és el gran error de les enquestes –no només la de la nit electoral sinó de totes, incloent-hi la del molt seriós CIS– que pronosticaven que el PP gairebé no pujaria en escons i predeien unànimement que el PSOE seria plomat en vots i escons per Units Podem. ¿Per què aquest error? Potser els votants de Podem són més expressius i tenen menys prevenció a manifestar el seu acord amb els que –amb el catàleg d’Ikea i altres foteses de màrqueting– han aconseguit captar l’atenció dels mitjans de comunicació.

La segona raó és que el Partit Popular –malgrat el daltabaix de 186 a 123 escons del 20-D– ja va ser aleshores la formació política que va obtenir més suport. Perquè malgrat totes les crítiques –moltes de vàlides– en els dos últims anys s’han creat un milió de llocs de treball que encara que siguin de baixa qualitat han impulsat –juntament amb la reforma fiscal electoralista del 2015– el creixement. No és que des del 20-D Rajoy i el PP ho hagin fet bé, sinó que un elevat nombre d’electors –en part pel que deien les enquestes– s’han alarmat davant algun perill. Primerament, la ingovernabilitat. Generava inquietud –justificada– que s’haguessin de repetir eleccions per tercera vegada. En segon lloc, que un partit sense cap referent europeu –excepte el trist de la Syriza grega– pogués governar. Perquè únicament va poder exacerbar la campanya «fatxenda» d’Iglesias dient que el sorpasso estava fet i que al PSOE només li quedava l’opció de convertir-se en el germà petit –i obedient– d’un polític de protesta amb rivets més d’espavilat predicador que no pas de governant solvent.

Unim-hi la victòria del brexit, que va demostrar que la crisi europea i la inestabilitat econòmica hi són ben presents, i n’hi ha hagut un parell de conseqüències immediates. Una, la coalició Units Podem ha perdut més d’un milió de vots respecte del 20-D, el tan estomacat PSOE ha mantingut gairebé tots els seus (en perd 100.000 però augmenta el 0,7% el seu percentatge) i el PP ha aconseguit 700.000 electors nous que llavors no el van votar. ¿D’on han sortit? Una mica de tot arreu però de gent espantada per la ingovernabilitat i pel triomfalisme de Podem. Entre ells gairebé 400.000 votants de Rivera el 20-D.

I aquest engreix del PP, basat en un vot de precaució, induït pel mateix Rajoy, davant Podem, la inestabilitat i el brexit, s’ha produït a tot Espanya. A Andalusia, a Madrid (allà tant el PP com el PSOE pugen a costa de Podem) i a la mateixa Catalunya, on el PP ha obtingut 54.000 vots nous. Rajoy ha captat així electors que el 20-D no van confiar en ell per immobilista, per les retallades socials o per la corrupció, però que ara, pensant que havien d’optar entre aquests mals o la inseguretat econòmica i política, s’han inclinat pel vot conservador.

Rajoy ha tingut 700.000 vots i 14 diputats més que el 20-D (fins a 137). Ara haurà de demostrar que també sap negociar i pactar perquè a pesar de tot ha quedat lluny de la majoria absoluta. I no és president qui arriba primer sinó qui troba complicitats per, com a mínim, treure la investidura. Però ara els números li són més favorables que abans. Iglesias va decidir vetar un govern de Sánchez perquè ambicionava el sorpasso. Ara s’ha estavellat contra el sorpressasso.