Periodisme davant la propaganda

ENRIC HERNÀNDEZ

Davant el que s'ha vist, sentit i llegit aquests dies en alguns mitjans de comunicació, resulta inevitable rescatar l'encertada sentència de George Orwell: "Periodisme és publicar el que algú no vol que es publiqui; la resta són relacions públiques". És a dir, propaganda.

Des de dijous, quan EL PERIÓDICO va difondre la data i el text de l'avís de la CIA sobre un possible atac terrorista a la Rambla, Catalunya ha dedicat moltes hores de ràdio i televisió -tinta, més aviat poca- no a aclarir l'actuació prèvia a l'atemptat de totes les forces de seguretat de l'Estat, inclosos els Mossos d’Esquadra, sinó a sotmetre a un judici sumaríssim aquest diari per desacreditar la informació que havia revelat. Propaganda oficial disfressada de lliçons de periodisme.

Convé recordar que la funció democràtica de la premsa és fer llum sobre la veritat i fiscalitzar el poder. I avui, dues setmanes després de l'atac gihadista, l'opinió pública coneix cinc dades que fins ara les autoritats espanyoles i catalanes havien mantingut ocultes:

1.- Que el 25 de maig les forces de l'Estat i els Mossos van rebre una alerta sobre un possible atemptat de l'Estat Islàmic a la Rambla aquest estiu.

2.- Que el van avaluar per separat i, conjuntament, van acordar descartar-lo per la seva escassa fiabilitat.

3.- Que la lluita antiterrorista espanyola admet que aquesta informació procedia de la CIA.

4.- Que els Mossos reconeixen haver rebut exactament la mateixa informació que l'Estat, i en idèntica data, però sostenen que la seva no procedia de la CIA, sinó d'altres fonts no especificades.

5.- Que el 21 d'agost, quatre dies després de l'atac, el comandament antiterrorista dels EUA, que coordina entre altres agències la CIA, va confirmar per escrit a Espanya que el 25 de maig va enviar l'alerta als Mossos.

Boicots i amenaces

Aquests són els fets, sense insinuacions ni judicis de valor. I la responsabilitat social del periodisme era posar-los en coneixement de l'opinió pública. Sense reparar en les conseqüències polítiques. Molestés més o menys a polítics o uniformats. Tot i les campanyes de descrèdit, els intents de boicot i, fins i tot, les amenaces.