dilluns, 31 de desembre del 2018
diumenge, 30 de desembre del 2018
dissabte, 29 de desembre del 2018
divendres, 28 de desembre del 2018
dijous, 27 de desembre del 2018
dimecres, 26 de desembre del 2018
dimarts, 25 de desembre del 2018
dilluns, 24 de desembre del 2018
diumenge, 23 de desembre del 2018
dissabte, 22 de desembre del 2018
divendres, 21 de desembre del 2018
dijous, 20 de desembre del 2018
dimecres, 19 de desembre del 2018
dimarts, 18 de desembre del 2018
dilluns, 17 de desembre del 2018
CONNEXIÓ LA GALERA
De vegades m’arriben històries d’allò més
curioses, com per exemple la que me va explicar Sergi Montalà sumiller de professió.
Per a qui no conegui a Sergi Montalà li he de dir que és fill de Joan Montalà, un
reconegut xef que va portar durant molts anys el restaurant Celler de Panxampla
dels Reguers (abans havia portat el Treno de la Sénia); a part d’això va ser un
dels promotors del projecte d’elaboració de la cervesa artesanal Rosita que ha aconseguit diversos premis
nacionals i internacionals. I per a qui no sàpiga en que consisteixi l’ofici de
sumiller li aclariré que és aquell professional que tenen els restaurants de
prestigi per a que aconsellar els clients sobre el vi o la cervesa més adient a
cada plat.
Me’l vaig trobar casualment. Com aquell que
diu va ser com trobar una agulla dintre d’un paller. Va ser durant el decurs
del Concurs de Castells de Tarragona del passat 7 d’octubre. Es dos donàvem
suport a la mateixa colla: la colla Joves Xiquets de Valls.
Apropar-se a ell per a saludar-lo ja va ser
tota una epopeia, tal com estava d’abarrotada la Tàrraco Arena Plaça. Finalment
ho vaig aconseguir. Quan vaig arribar, Sergi estava parlant per telèfon.
Després de la salutació li vaig preguntar sobre
la seva dedicació actual.
-Saps
que soc sumiller... (vaig assentir) Bé, vaig pensar que podria elaborar vi per a
consum propi... Però aviat me’n vaig adonar que era una afició cara... Molt
cara! Per tan m’havia de replantejar el tema. Així va ser com vaig buscar un
enòleg (Salvi Moliner) i un soci
capitalista (David Carabén). Ara mateix ja estem elaborant vi de les
D.O. Terra Alta i Montsant. Els blancs són D.O. Terra Alta i els negres D.O.
Montsant. El celler el tenim a Falset. I els nom dels vins són: Estones, Petites Estones i Estones de Mishima. Com ja saps, David Carabén és el cantant de Mishima.
Sergi
Montalà està casat amb una galerenca (Noelia Franco) i
la parella de David Carabén és la
periodista i presentadora (té un programa a Beteve) Flora Saura que, tot i no
ser de la Galera, durant la seva infantesa passava llargues temporades a casa dels
seus iaios paterens que hi vivien, d’on naixeria l’amistat, per
exemple, amb l’actual regidor de Cultura de l’Ajuntament galerenc Vicent
Labernia. D’aquí que l’any 2012 Mishima donés un concert a la Galera com a
preludi de la seva festa major.
Com heu pogut comprovar hi ha una doble connexió
galerenca entre Sergi Montalà i David Carabén. Normalment les coses mai
passen mai per casualitat, al darrere sempre hi ha una lògica.
diumenge, 16 de desembre del 2018
divendres, 14 de desembre del 2018
dijous, 13 de desembre del 2018
dimarts, 11 de desembre del 2018
dilluns, 10 de desembre del 2018
diumenge, 9 de desembre del 2018
dissabte, 8 de desembre del 2018
divendres, 7 de desembre del 2018
dijous, 6 de desembre del 2018
dimecres, 5 de desembre del 2018
dimarts, 4 de desembre del 2018
dilluns, 3 de desembre del 2018
dissabte, 1 de desembre del 2018
BANY DE REALITAT
 |
| De Napi a Diari de Tarragona. |
De l’època romana ens ha arribat la frase pa i circ (panem et circenses) actualitzada com a pa i toros o pa i futbol.
Durant els darrers anys de circ n’hem tingut en grans dosis, en canvi, de pa ne
segueix faltant a la majoria dels sectors, sobre tot als més febles.
Personal de la sanitat pública i concertada,
estudiants universitaris i de batxillerat, treballadors públics de l’administració
catalana i bombers han sortit al carrer per a reclamar millores al seus respectius
sectors. Uns exemples: les taxes de les universitats catalanes són les més
altes d’Espanya, en alguns parcs de bombers encara hi ha camions dels anys ’80
o als treballadors de la Generalitat no se’ls hi ha abonat les pagues extraordinàries
de 2013 i 2014 mentre que als treballadors de l’Administració de l’Estat ja fa
anys que les van cobrar i ara veuen com poc a poc van recuperant els drets
laborals perduts.
Per a donar resposta a les deficients
situacions laborals cal que s’aprovin els pressupostos de l’Estat i de la
Generalitat, però a hores d’ara sóc molt pessimista de que això pugui passar.
Arribat a aquest punt torno a fer-me l’eterna
pregunta: ¿Els interessos dels governants som els mateixos que els de la
ciutadania? Segurament no. Segurament cadascun d’ells viuen en una realitat
diferent: mentre uns reclamem pa, els altres només ens saben donar circ. I això
va pels governants d’aquí i d’allà!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)