divendres, 19 d’octubre del 2007

UN BLANC A L'ÀFRICA

Bé podria tractar-se del títol d’una novel·la d’aventures, però res més lluny. Es veu que hi ha un científic molt bo què és premi Nobel, descobridor del genoma humà que té una teoria força curiosa: Els blancs són més intel·ligents que els negres. Suposo que no va dir que les homes ho són més que les dones per por que la seva li donés un cop de puny. A l’època medieval, no recordo quin concili, l’Església catòlica va acceptar que la dona tenia ànima. O sigui que en aquest aspecte fins i tot l’Església va per davant seu, que ja es dir...

A aquest senyor de nom James Watson el voldria veure jo a l’Àfrica per veure com sobreviu. El que a Europa o els Estats Units entenem per ser intel·ligent, per tenir un nivell intel·lectual alt, arribar a un status social important, etc. potser no tingui res a veure amb demostrar la intel·ligència a l’Àfrica. Menjar cada dia o sobreviure en condicions extremes pot ser el significat de ser intel·ligent.

Així doncs, debat tancat!

Ah! I molt bé pel Museu de les Ciències de Londres per donar-lo amb la porta als morros i cancel·lar-li una conferència que anava a donar.

dijous, 18 d’octubre del 2007

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

http://www.tauladelsenia.org/
 
PORTADA:
- Este divendres a Ulldecona, entrevista amb Josep Poblet
- Carles Santos i Adam Raga junts
- El Taller de Empleo comença el 2 de novembre
- Arenas Posibles, 3r Premi al Campionat del Món a Xina
- A Beseit (27 i 28 octubre) Dia dels Bolets
- La Mancomunitat prepara les subvencions industrials per al 2008
 
AGENDA:
19/10 Entrevista amb President Diputació Tarragona
24/10 Reunió a Zaragoza amb Marcelino Iglesias
24/10 Selecció alumnes i resta de personal del Taller de Empleo
30/10 Reunió amb D.G. Cohesió Territorial (Conselleria Presidència,
Generalitat Valenciana)
07/11 Reunió amb Director del SOC (Generalitat catalana)

LA INTRANSIGÈNCIA DE L'ESGÉSIA CATÒLICA

Quan parlem d’integrisme religiós ens sòl venir al cap els líders musulmans arengant els seus fidels a lluitar contra l’infidel.

En solem oblidar de l’església catòlica que, sovint i exceptuant comptades vegades, es mostra totalment intransigent a l’hora d’acceptar canvis i de tolerar actituds. Parlo de lo que he escoltat ara fa un moment a la SER. Quan el Papa de Roma tenia que visitar València (avui només parlo d’allí) es va crear una plataforma anomenada “Jo no t’espero” en contra posició a l lema institucional de “T’esperem”. Fins i tot van circular per Internet unes gracioses fotos de Benet XVI “tocat” amb les típiques “ensaïmades” i el vestit de fallera. La gent que formava aquesta plataforma com a mostra de rebuig van decidir apostatar. Per a fer-ho cal que l’Església Catòlica inscrigui a la partida de bateig l’anotació pertinent. Es van negar a fer-ho. Ara un jutjat civil ha donat la raó al demandant i ha condemnat l’Església a atendre la seva petició. Doncs bé, presentaran recurs de súplica davant el Tribunal Suprem.

Jo que sóc del que penso allò del Quixot: “amb l’Església hem topat, amic Sancho”, sóc mol més pràctic. Fa anys que veig que tot plegat és un engany i, com he dit altres cops, no participo dels actes litúrgics ni cap mena de rictus religiós. Què per a l’Església Catòlica segueixo sent cristià? I què més dóna? És que algú ha de venir a dir-me que sóc o que he de deixar de ser? Si jo no em considero cristià, com tampoc em considero monàrquic és per la meva pròpia voluntat de no ser-ho. Me dóna igual el que puguin pensar els altres de mi. Ningú ha de verinem-ho a dir. Com jo, que tampoc diré a la gent que deixen de creure només perquè jo no ho faig. Això és la veritable llibertat!

PSPV-PSOE

Els socialistes valencians fa molts anys que no aixequen cap. Les derrotes electorals es succeeixen una darrera l’altra. El desgast que sofreix el PP resulta, fins i tot, irrellevant. La manca d’idees de com encarrilar la seva comunitat pareix evident. Un exemple: Joan Ignasi Pla, el fins avui secretari general del partit està far de demanar el transvasament de l’abret com si això fos la solució definitiva al problema. Evidentment la possibilitat de fer diner fàcil per part dels petits propietaris que han venut les seves terres als especuladors o els que tenen l’expectativa de fer-ho tampoc no ajuda. La Unió Europea s’està afartant de fer informes criticant la construcció salvatge, el creixement insostenible. Els jutjats han demostrat que a casos com el parc d’atraccions de Terra Mítica hi van haver tota mena d’irregularitats. Des de cremar un espai protegit per a poder-lo desqualificar després, fins al pagament de comissions il·legals a dirigents del PP valencià, com el propi Eduardo Zaplana, el cartagenero passant per d’impagament a les entitats financeres com la CAM i Bancaja (en altre temps també Bancaixa) A Valencia la única solució es la de “començar de nou”. S’ha d’acabar amb aquesta política neoconseradora. Paro els seus ciutadans hi tenen molt que dir. I difícilment no canviaran si des de el principal partit de l’oposició no es porta un programa engrescador que sigui capaç de “transformar” el País València d’una manera més intel·ligent. Jordi Sevilla té molts números per encapçalar el nou projecte. Esperem que el bagatge d’haver estat col·laborant estretament amb Zapatero li serveixi d’alguna cosa. També crec necessària la total complicitat dels altres partits: Bloc Nacionalista del País Valencia, Esquerra Unida del País Valencià, Esquerra Republicana... És missió difícil, però no impossible. Amb el temps ho sabrem.