Que el Partit Popular estigui d’acord amb que el Valle de los Caidos deixi de convertir-se en un lloc emblemàtic del franquisme, sorprèn..
Però tal com deia ahir les coses no són com volen que siguin els altres, són com nosaltres mateixos volem. El Valle de los Caidos, mal que ens pesi als demòcrates, seguirà sent sempre un símbol per als franquistes. I en esta Espanya rància, se suposa que el dia que morin tots els que van fer la guerra al bàndol nacional, fill i nets, de franquistes en seguiran havent-hi. Què s’ha de fer!
Per molt que es digui que no és un símbol, si volen anar a celebrar el 20-N, l’1-A o el 4-O, qui ho impedirà. La imposició per la força ens convertiria a nosaltres mateixos en estat repressor.
Així que proposo una reforma integral gegantina i convertir-lo en un parc temàtic. Mireu que no parlo d’un parc d’atraccions (que de vegades es confon) Parlo de fer unes grans instal·lacions per explicar que va suposar la guerra civil espanyola, con es va desenvolupar, quines forces hi van intervenir, etc.
Una anècdota. En la visita que la meva dona i jo hi van fer l’any 1988, uns vells combatents republicans de la zona, a peu de la gegantina creu, em van contar que, quan Franco el va inaugura, va convidar a l’ambaixador dels Estats Units, la única nació amiga que tenia el regim i aquest li va soltar al dictador: “Si als Estats Units tinguéssim diners, també faríem una obra així” Evidentment no li va dir seriosament. A Espanya molta gent estava passant gana!