diumenge, 4 de novembre del 2007

FRANCO, CIU I L'ESGLESIA CATÒLICA

El tràmit de la Llei de Memòria Històrica està a punt d’acabar el seu tràmit parlamentari. Una de les coses que contempla la llei és treure dels carrers i places monuments, plaques, denominacions, etc., que tinguin que veure amb el règim dictatorial de Franco.

Però ara resulta que CiU diu no! Què a l’Església ni tocar-la! Que si hi ha una placa que diu: “Caidos por Dios y por España, ¡Presentes! S’ha de respectar.

No serà que la mateixa Església que donava suport a Franco ara els hi dóna a ells. Sinó, quina explicació té?

BARCELONA, CAPITAL D'ESPANYA

El títol és una mica fort, no? Però si el PP representa el més ranci nacionalisme espanyol i ara tota la seva cúpula és a Barcelona, l’expressió anterior de “capital d’Espanya” no és gratuïta.

Què busca la cúpula del PP? Solucions per als problemes de Catalunya? Rotundament, no!! El que busca és pescar en aigües turbulentes, es a dir, en busca dels vots dels “emprenyats”. Però demaneu-los solucions! A veure si són capaços de portar-ne cap... Demaneu-los que retirin els recursos en contra de l’Estatut! A veure si ho faran...

No cal demanar-los la lluna, ni l’impossible, sinó coses que es puguin tocar amb les mans.

Totes les comparacions són odioses, però... com va modernitzar-se València (ciutat de les Arts i les Ciències, oceanogràfic, etc.) en temps del PP! I a sobre es volien emportar-se l’aigua de l’Ebre per a continuar fent camps de golf i macrourbanitzacions!

Senyors del PP més demagògia, no! Si us plau!

DAVID MADÍ

La premsa, en aquests darrers dies, presta molta atenció a David Madí, secretari executiu de CDC. Una de les coses que repeteix és parlar de la mediocritat del President Montilla. Només dues coses, ja que en un personatge així no hi vull perdre massa temps. Primera: José Montilla és l’actual President de la Generalitat: ell, segurament, no ho serà mai. Segona. Prefereixo una persona “mediocre” com diu ell que s’ha fet a sí mateix que un personatge fet al “laboratori” de Convergència.

CRISTÒFOL COLOM

Llegeixo al Punt d’avui que l’Arxiu Històric de Tarragona organitzarà unes jornades sobre la catalanitat de Cristòfol Colom.

Personalment és un personatge que m’apassiona. Serà pel seu misteri? Segurament. Hi ha molta gent que ha escrit sobre si Colom era català, com per exemple, l’amic Manuel Bestraten que defensa que era de Tortosa i, aparentment, arguments no n’hi manquen. Hi ha d’altres teories que apunten a que era fill bastard del Príncep de Viana i una noble dama mallorquina. Mallorca, en aquell temps formava part de la Corona d’Aragó, què ve a ser el mateix que dir que era part dels Països Catalans. Jo, personalment, sempre m’he inclinat més a creure que Colom devia de ser mallorquí, per la tradició marinera de “ses” Illes. Què era un home culte i expert en temes de navegació pareix clar. Què no hi ha antecedents del seu origen italià, també...

Fa mes d’un any vaig seguir amb interès les noticies sobre l’estudi que es volia fer (o es va començar a fer) de la genètica (ADN) de gent que porten el cognom Colom, tant al principat com a les Illes. Ja no se n’ha sabut res més. Potser fora molt aclaridor.