dijous, 22 de novembre del 2007
MADRID, CAPITAL PROVINCIANA
Em refereixo al jutge de l’Audiència Nacional que va jutjar els dos joves gironins per cremar una foto del rei i que va prohibir-los parlar en català. Va dir que si el català era oficial a la comunitat autònoma de Catalunya, allí, a la comunitat de Madrid, no.
Però si la audiència era “nacional” vol dir que era de tot l’Estat, sinó hagués segut una audiència provincial i per tant, hauria d’estar permès dirigir-se al jutge en català.
La consellera Tura ha fet un ges que la honra: demanar que així sigui a partir d’ara.
I és que de jutges, com de tot, n’hi ha de moltes varietats. Potser un altre sí que ho es permès.
dimecres, 21 de novembre del 2007
MAYOR OREJA
Qui ha demostrat que necessita a la ETA és, precisament, el Partit Popular, per això ha estat “alimentant” la teoria de la conspiració de l’11-M durant tota la legislatura i, després de la sentència encara no s’ho acaben.
Recordo que el mateix 11-M, durant les primeres hores i quan encara no se sabia res sobre els autors materials del atemptat, parlant amb una companya, aquesta em digué: “Si ha estat la ETA ja hem perdut les eleccions”. Prou clar, no?
dimarts, 20 de novembre del 2007
CASA GRAN
En el seu afany de refundar el catalanisme, Arturo Mas ha escollit un lema: CASA GRAN del Catalanisme. Com aquest sé me n’acudeixen uns quants: Cap i Casal, Casa Única, Casa Nostra, Nostra Pàtria, etc. El partit de Putin es diu Casa Rússia. Però avui 20-N (n’hi ha qui ha dit que no té cap mena d’importància) m’ha recordat allò de “España, una, GRANDE y ...” Ui, quina por!
MOTORISTES: MANIFESTACIONS, SÍ. PRUDÈNCIA TAMBÉ
No estic en contra del col·lectiu de motoristes i trobo justes les seves reivindicacions de seguretat quan demanen la substitució de les actuals tanques metàl·liques per d’altres menys perilloses en cas de coalició, però han de posar una mica de la seva part, la qual cosa sovint els hi trobo a faltar.
Ahir mateix, anant camí cap a casa, de sobte va aparèixer una moto avançant. Com que estàvem a punt d’arribar una cruïlla, es va posar darrera meu, tot just a la meva esquerra. En plena rotonda va avançar-me per la dreta i tot seguit ho va fer amb el cotxe que anava al meu davant, per a continuar per la carretera que el portava a la seva destinació.
La maniobra em va semblar perillosa i feta amb tota la irresponsabilitat.
Vull dir amb això, una vegada més, que els motoristes són temeraris, per això no ens podem estranyar quan duran l’any 2007 ja hi ha hagut el doble de morts que en tot l’any 2006.