FRANCO VIU!

L'article ha aparegut avui a Vinaròs News.

El 20 de novembre, data de la mort de Franco, ara fa trenta dos anys, no em passa desapercebuda. Fins i tot recordo quasi amb tota exactitud que vaig fer aquell dia de 1975: amb qui vaig parlar, on vaig anar... El temps ha passat, però hi ha coses que encara perduren al llarg dels anys. Així, quan viatges arreu de l’Estat Espanyol s’hi pot trobar tota mena de simbologia franquista, sobre tot a les esglésies on es llegeix allò de: “Caidos por Dios y por España”. Però no cal anar gaire lluny per veure vells símbols feixistes. A Tortosa, sense anar més lluny, tot just al mig del riu i al costat del pont de l’Estat queda en peus el monument a “los 25 años de paz” (hi ha qui va opinar llavors irònicament: ¡y de paciencia!) Però el més habitual és trobar en algunes construccions de l’època una placa del “Ministerio de la Vivienda” (cases de protecció oficial) amb el jonc i les fletxes (més conegut com “el yugo y las flechas”) A Amposta se’n han tret unes quantes, però hi ha llocs, com a l’avinguda Sant Jaume, on encara se n’hi poden veure a sobre la porta de algunes cases. Molt prop d’allí, just a la part superior d’un bloc de pisos s’hi pot veure un gravat de dimensions considerables. Però tal vegada els vestigis més significatius que queden a la capital del Montsià són el nom de diversos carrers amb connotacions franquistes. Els més notables: Ruiz de Alda (co-fundador de la Falange) i García Morato (aviador franquista) Però també Burgos (capital de la “zona nacional”), Canàries (buc insígnia del bàndol “nacional”), Larache (ciutat africana capital del protectorat espanyol on Franco estava destinat), Navarra (divisió de l’exercit franquista comandada pel general Garcia Valiño, responsable de partir en dos la zona republicana a l’alçada de Vinaròs), etc. Y per sobre de tot destaca el nom de la seva barriada, al mateix cor del Delta de l’Ebre: Villafranco del Delta, popularment conegut com el Poble Nou.

Sobre aquest tema, no fa gaires dies, concretament el 29 d’octubre, el ple de l’ajuntament va debatre una moció presentada per ERC per treure de la nomenclatura oficial aquest noms. Sorprenentment, l’equip de govern (CiU) hi va votar en contra al·legant què, prèviament, volen consultar els veïns les modificacions i, en el cas del Poble Nou, tenen temor a perdre la consulta! La qual cosa considero tota una bestiesa!

Quan acabi el seu procés parlamentari i entre en vigor la Llei de la Memòria Històrica, la majoria d’aquesta simbologia tindrà que desaparèixer. Només podran quedar en peus aquells monuments declarats com a bens d’interès cultural local.

Així què podem dir què: Franco “viu entre nosaltres”!, encara que sigui de forma simbòlica!

MINISTRA INTERNACIONAL

Ahir, Magdalena Álvarez, Ministra de Infrastructures del govern espanyol va visitar les obres el túnel del Pertús que uneixen els estats Espanyol i Francés i va poder ser testimoni de com la tuneladora acabava d’obrir definitivament el pas. Però la ministra en lloc de baixar i pujar a l’aeroport Girona Costa Brava o va fer al de Perpinyà. Es veritat que està una mica més prop, però un què és mal pensat de mena, creu (com ho creuen molts d’altres) que no va voler xafar sòl català per por a una bona esbroncada dels ciutadans. “Antes torcia que doblá”, va exclamar l’altre dia la ministra en un míting. “Antes escabullia que pitá” va haver de pensar ahir! Ministra no anem bé! Ni nosaltres els soferts catalans, ni vostè! Tingueu-ho en compte!

SORPRESA O FETS PREVISIBLES?

No acostumo a parlar de temes locals al meu bloc, però avui no puc deixar de fer-ho. Ahir divendres, Vicent Pellícer i Ollés va presentar al marc de la biblioteca d’Amposta els seus dos darrers llibres: Guia de les Terres de l’Ebre què, per cert, el dia abans havia rebut el premi Jordi Cartanyà de la Diputació de Tarragona i Els Massís dels Ports: el plaer de l’aventura. A la presentació ho hi havia ningú de l’equip de govern de l’ajuntament d’Amposta, encara que sí que hi eren presents la bibliotecària i una component del departament de cultura. La bibliotecària va excusar la regidora de cultura i el regidor de mitjans de comunicació. El presentador va fer una introducció a les obres de Pellicer acurada y plena de detalls, encara que he de dir que em va ignorar en tot moment. De totes formes li agraeixo que en la seva presentació esmentés al meu bon amic Manel Ollé i a la seva obra Macianet el Ventallenc. Jo conec Manel des de que aquest portava pantalons curts... També es va dir que no hi havia cap representant de l’ajuntament i era mentida n’hi havia un, però de la oposició, es clar! També va dir Vicent que “ens ho tenim que creure-ho; referint-se al potencial turístic que tenim a les nostres comarques. Jo li vaig dir que m’ho creia i bona prova d’això són les 6 rutes turístiques que tinc penjades al altre blog (el Tossal dels Tres Reis) i se n’afegiran d’altres així que vagi tenint temps i ganes.

Per la nit concert de la Lira Ampostina en honor a la patrona de la música Santa Cecília. Bàsicament ens van oferir les peces que interpretaran la propera setmana al Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea (Alacant) on, per primera vegada, la Lira ha estat convidada. Al descans homenatge a l’anterior alcalde d’Amposta amb la concessió de la medalla d’or de l’entitat, la primera que s’atorgava. Aquí si que hi eren quasi tots: la regidora de cultura i la seva mare, el de mitjans de comunicació, el de medi ambient, la d’hisenda, l’anterior regidora de cultura i el seu marit i, per suposat, l’alcalde. Tots ocupant llocs preferents a la llotja de l’auditori.

L’any que ve es commemorarà a Amposta el centenari de l’atorgament del títol de ciutat. Un dels actes previstos serà la proclamació del castellà d’Amposta. Títol desaparegut i que es vol recuperar amb el beneplàcit de l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem amb seu a Roma. Es pretén que sigui una mena de títol nobiliari i vitalici. S’ha pensat amb algú? Serà sorpresa? O tal vegada és del tot previsible la persona a qui se li donarà la distinció? S’accepten apostes, però jo ja tinc favorit!

UN PASITO PA LANTE, MARIA; DOS PASITOS PA TRAS

Ja m’estranyava a mi! L’altre dia, el president de la Conferència Episcopal Ricardo Blázquez va parèixer, es va intuir amb les seves paraules, què demanava perdó pel paper de l’Església Catòlica a la Guerra Civil Espanyola i el franquisme. Només el cardenal de Sevilla Carlos Amigo Vallejo es va mostrar amb la mateixa sintonia. Avui llegeixo que la Conferència Episcopal desmenteix que Ricardo Blázquez va voler dir el que va dir. Conclusió: si l’Església Catòlica no condemna el paper jugar per aquesta durant la guerra i la dictadura, vol dir què encara hi està d’acord. Està d’acord amb les morts d’innocents, amb totes les atrocitats que es van fer, etc. No és aquesta gent que diuen que hi ha un cel i que només els bons hi aniran... ah! Què si es confessen i se’n penedeixen igual hi van? Això és jugar amb “parany”.

Si més no, si algú encara no se n’havia adonat, ja sabem que és el que pensa la cúpula de l’Església espanyola... i així volen guanyar feligresos, amb actituds com aquesta? Anem bé!