S'APUJA EL PREU DELS DIARIS

Una de les pujades que ens arriba amb el nou any, és la dels diaris. Cal dir, però que alguns com el Punt ja s’havien apujat 10 cèntims l’any passat i d’altres com el Periódico, si bé no ho havia fet de dilluns a divendres, si que havia apujat les edicions de dissabte i diumenge. Però a partir d’avui, quasi tot els diaris que no ho havien fet, s’han apujat, també, 10 cèntims. Una excepció: Diari de Tarragona, de moment, conserva el seu antic preu d’un euro per exemplar de dilluns a dissabtes.
Però hi ha diaris que surten al carrer a preu “zero”. Aquests només els trobes a les ciutats importants, per exemple Metro a Barcelona (i crec que també a Madrid) o Més Tarragona. A les Terres de l’Ebre, Més Ebre, surt dos dies per setmana (dimarts i divendres, també sense cost. No obstant, aquestes publicacions tenen altres canals de distribució diferents. No es venen als quioscs. Així, ho te’ls donen pel carrer o els trobes en dispensadors al carrer de certs establiments o a altres indrets molt concorreguts com la casa consistorial d’Amposta.
Fa temps que penso que si no fos per les despeses de distribució, sobre tot per les comissions dels quiosquers (també tenen dret a viure!), tots els diaris podrien ser gratuïts. El diari Público va sortir al carrer a la meitat de preu que els altres. Només valia un euro el dia que portava un DVD o un llibre. És per això que, al tenir una comissió inferior, alguns venedors de premsa el van boicotejar i només te’l donaven si el demanaves, ja que no el tenien a la vista del públic (i valgui la redundància)
Els grans diaris es finances, sobre tot, de la publicitat. També dels ajuts públics com els que s’editen en català que reben subvencions de la Generalitat. Només cal veure els contingut dels mateixos per adonar-te’n de la nombrosa publicitat que hi ha. De vegades pàgines sencers de la mateixa marca. Recordo que fa uns mesos, una multinacional japonesa del món audiovisiual va contractar cinc pàgines seguides duran diversos dies. Si això ho va fer a diversos diaris de tirada nacional, el cost en publicitat devia de ser enorme. No és estrany llavors que els productes de les marques que més s’anuncien surtin al mercat a un preu molt més elevat que d’altres que no ho fan tant.
Aquest matí, al comprar els diaris i una vegada a les meves mans i abans de conèixer la pujada, li he preguntat a la venedora si avui anaven a la meitat de preu. I és que fa dies que el mida és molt inferior al que acostumen a ser. Jo ho atribuïa a dues coses: a la manca de notícies que hi ha per aquesta època i a que molts dels seus treballadors (redactors, treballadors de les rotatives, etc.) devien d’estar de vacances. Però es veu, segons m’han dit, que hi ha una altra causa: una espècie de vaga encoberta per part d’algun d’aquests col•lectius de professionals, sense especificar-me quin de tots.
No sé si serà o no veritat... El cert és que el preu de l’exemplar s’ha apujat i, en canvi, les fulles que ens donen, han minvat de forma considerable!

FELIÇ 2009 PER A TOTHOM!!

Per als que pateixen la guerra, per als que tenen fam, per als que sofreixen l’opressió, per als qui no són lliures, per als desplaçats, per als que no tenen sostre, per als que pateixen misèria, per als de qualsevol raça, per als que pensen diferent, per als que tenen una altra religió, per a les dones, per als homes, per als qui estimen, per als que se’n recorden dels altres, per als que treballaran aquesta nit, per als aturats, per als pobres, per als que em llegeixen, per als que em critiquen, per als qui m'envien SMS i no contesto, per als qui m'he deixat... Per a tots i totes UN FELIÇ 2009!!

CONCENTRACIÓ PER LA PAU A GAZA

Ahir a 2/4 de 9 de la nit, davant de l’Ajuntament d’Amposta i convocada pel Col•lectiu per la Pau i la Defensa de les Llibertats, va tenir lloc una concentració per a demanar el cessament dels bombardejos indiscriminats, així com qualsevol tipus d’atac per part d’Israel a la franja de Gaza. La concentració va aplegar unes 80 persones, una bona part d’aquestes (estimo en un 60 %) eren musulmanes. Ignoro si entre les presents (la majoria homes, però també dones, nenes i nens) hi havia palestins domiciliats a Amposta. Al final de l’acte, un dels portaveus del col•lectiu, José Juan Ferré, va llegir un manifesta on es criticava molt durament tan d’Israel, com els Estats Units, així com l’ONU i la Unió Europea pel que considerava una conducta passiva cap a les accions violentes de l’estat sionista.
Curiosament, entre els assistents a l’acte es van poder veure moltes cares de les que diumenge passat van assistir a l’espectacle de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries que també va tenir lloc a Amposta. Hi havia dos regidors de l’oposició de l’ajuntament d’Amposta, un director dels SS.TT. de la Generalitat i un exdirector. També s’hi van poder veure membres de la PDE i altres col•lectius que lluiten en contra de les agressions que amenacen el nostre territori. I també, curiosament, cap membre de l’equip que governa Amposta, tot hi que no tots estan de vacances. Però segons quins actes no donen vots...

SOBRE UN TITULAR DEL DIARI EL PUNT

Pels voltants de Nadal és l’època de l’any on es generen menys notícies. Aquest anys ni tan sols el finançament de Catalunya ho ha estat. Ja que la “notícia” és que no hi ha pràcticament novetats i caldrà esperar per a veure si les bones intencions i predisposició que mostra Zapatero s’acaben convertint en realitat...
És per això que els diaris se les enginyen per poder sortir cada dia al carrer. Sobre tot els esportius que, en aquest cas, sense lliga ni grans competicions, ni tampoc fitxatges, cal omplir les pàgines d’entrevistes, reportatges, etc.
Ahir, el diari el Punt portava el següent titular com el principal de la portada: “Només el 20 % dels joves que tenen dret als ajuts de la Chacón els cobren”. En canvi, l’ampliació de la noticia no ve fins la pàgina 5.
És evident que aquest titular hauria pogut ser dels dia anterior o d’avui mateix. Però al meu punt de vista considero que és un titular “tendenciós”.
Tal com s’explica, l’1 de gener d’aquest any va entrar en vigor l’anomenada “renda bàsica d’emancipació”. Es a dir, que un determinat col•lectiu de joves que treballin i que decideixen viure sols de lloguer, el Ministeri d’Habitatge els paga (o els hauria de pagar” una part dels cost del lloguer. Fins aquí, correcte.
Per què dic que és tendenciós? Perquè esmenta la Chacón quan aquesta ja fa quasi 9 mesos que no està al front del ministeri.
S’hi podrà estar a favor o discrepar de la meva opinió, però crec que el que pretén el diari és, sense ser necessari, desprestigiar a l’actual titular del Ministeri de Defensa, esmentant-la al titular com si la culpa de que no rebin l’ajut els joves sigui d’ella.
Pel que fa a la resta de la informació, res a dir. El meu fill gran va ser un dels primers sol•licitants i sé que es van endarrerir molt a l’hora d’atorgar-los els ajuts i més a l’hora de fer-los efectius. Però ara ja l’està cobrant.