Des d’aquí vull anunciar i a la vegada donar la benvinguda a un nou blog dintre de la blogesfera ebrenca. Es tracta de “120-110 i les curves a peu”. I ho vull fer per un motiu (i només un): perquè és el blog del meu fill gran. Amb aquest ja és el quart blog que gestionem a la família. Però si ampliem la família als cosins, en trobarem un altre: Pinzellades, de sa cosina Neus Pons (a la vegada, també, cosina de Oriol Gracià, lo Gaiter de l’Ebre)
Fins els que he pogut saber (i fins ara) s’ha dedicat a “penjar” vídeos, la majoria musicals, que li agraden especialment. Com qualificar-ho? De música alternativa. Potser sí...
Una especial recomanació. Mireu el vídeo de Xavi Castillo, un humorista d'Alcoi que fa, com diu el meu fill, humor per a “roxos” (és a dir, rojos) Un color que a casa nostra tenim amb abundància...
diumenge, 11 de gener del 2009
dissabte, 10 de gener del 2009
II CONCENTRACIÓ PER LA PAU A GAZA
Avui dissabte, 10 de gener, un altre cop convocat pel Col•lectiu per la Pau i la Defensa de les Llibertats, s’ha produït la segona concentració a la plaça de l’ajuntament d’Amposta per a demanar, un cop més, el cessament del atacs que l’estat d’Israel comet contra del poble palestí de Gaza. Unes 150 persones, un bon nombre d’aquestes musulmanes, han escoltat amb atenció les paraules del portaveu de la associació convocant; acte seguit s’ha llegit una manifest. També han pogut intervenir representants del col•lectiu musulmà de la capital del Montsià, així un membre de Maulets.
Un dels moments més emotius ha estat quan una xiqueta musulmana ha llegit una manifest que havia preparat ella mateixa recordant la mort i el patiment dels xiquets palestins de la franja de Gaza.
Entre els assistents s’han pogut veure diversos representants dels grups de l’oposició a l’ajuntament d’Amposta i altres representants dels partits PSC, ERC i Esquerra d’Amposta. Un cop més s’ha trobat a faltar la presència dels representants de l’equip de govern d’Amposta.
El portaveu del PSC a l’ajuntament i Director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Antoni Espanya, al ser preguntat sobre la no presència de membres de CiU, ha manifestat que “Ni CiU, ni PP, s’han adherit als actes de suport al poble palestí”.
EL SOPAR ANUAL DE VINARÒS NEWS
Com ja be sent tradicional, ahir per la nit, al conegut restaurant de Vinaròs “El Langostino de Oro”, es va celebrar el sopar anual de la revista digital Vinaròs News, que en aquest any ja ha celebrat 12 anys de vida.
Al voltant de la taula s’hi van seure fins a 19 comensals encapçalats per Emili Fonollosa (l’ànima mater de la revista digital) i Jordi Romeu, alcalde de la capital del Baix Maestrat. També hi eren presents el regidor de noves tecnologies, diversos col•laboradors, anunciants i representants d'altres mitjans de comunicació locals. Com cada any, Salvador Alcaraz, propietari del restaurant, va servir una selecció de les seves darreres selectes elaboracions, algunes d’elles guanyadores de premis durant l’any 2008. Els plats estrella van ser un guisat de galta de porc senglar amb xampinyons i unes croquetes de cua de bou.
Al final del sopar, Salvador, va oferir una classe mestra del seu bon saber culinari, explicant com s’elabora un plat de caça major o una bona paella.
Vinaròs News és una revista digital d’informació general que té més de 3.800 subscriptors (es pot rebre al correu electrònic sense cap tipus de cost) i una mitjana diària de visites que supera les mil de ciutadans de més de 30 països diferents. Encara que la revista principal tingui una edició quinzenal, al menys dos cops per setmana s’hi incorporen les darreres novetats. Principalment tracta temes socials i polítics de les comarques castellonenques del Baix Maestrat, l’Alt Maestrat i els Ports i també de la comarca catalana del Montsià.
divendres, 9 de gener del 2009
CASOS JUDICIALS I ALTRES CASOS
Després de pegar-li moltes voltes encara no he trobar un qualificatiu adient per posar-li al cas judicials que aquest dies s’està vivint al País Basc. No sé si qualificar-ho “d’error històric”, de “pèrdua de temps judicial”, de “fets al•lucinants”, etc. Bé, el cert és que durant dues setmanes (al menys això vaig creure entendre), la Justícia ha fet seure al banc dels acusats al Lendakari Juan José Ibarretxe, candidat a tornar presidir el país pel PNB (o PNV, segons en l’idioma que es digui) i un altre candidat, el socialista Patxi López. També el “polèmic” Arnaldo Otegui s’asseurà al costat d’ells i serà jutjat pel mateix cas.
La meva opinió és que un cas com aquest mai hauria d’haver arribat als tribunals. I no perquè els magistrats creguessin que “no hi ha cas”, sinó perquè mai ningú hauria hagut de denunciar a la primera autoritat del país per buscar una cosa tan encomiable com la pau. A la vida hi ha fites que, per aconseguir-les no s’han de mirar ni els costos econòmics, ni els socials ni els polítics. Ara mateix hi ha guerra a la franja de Gaza. Per aturar-la, què s’ha de fer? Dialogar? Segurament és la única sortida. I qui ha de dialogar? No caldria que ho fessin els màxim mandataris de l’estat d’Israel i els de Hamas? Hi poden haver mediadors: l’ONU, la UE, els EE.UU... qui sigui, però els dos principals protagonistes del conflicte hi ha d’estar presents.
El País Basc té un problema. I de retruc Espanya i França. Si l’entorn abertzale és el braç polític de la banda terrorista o no, no entraré a valorar-ho, però si en aquell moment, Arnaldo Otegui, l’ider de Batasuna, un partit considerar il•legal per la Justícia espanyola, però no per molts de milers de bascs, estava representant a ETA i a l’altre costat de la mesa s’hi seient dos dels principals polítics bascos, per a trobar una solució al conflicte, ben vinguda la negociació!
Primer Ibarretxe no volia que es celebrés el judici. Ara que ha començat diu que “no vol que es tanqui en falç i que es celebri”. I l’entenc. Com també entenc a López quan reclama els ha s’havia fet fins ara: què no es celebrés. Poques vegades puc estar més d’acord amb totes dues postures.
I per acabar no voldria passar per alt una frase que també s’ha dit aquest dies, però que no val més espai que el que li dedicaré. Aznar, el que va ser president del govern espanyol, va qualificar la victòria d’Obama com “un exotisme històric”. Pareix que ara vulgui fer com la majoria de polítics quan fiquen la pota fins al coll i “lamenta la mala interpretació que s’ha fet de les seves paraules”. No precisament per això, però si per posar a Espanya a una guerra il•legal, pregunto: No s’hauria de jutjar abans Aznar que a Ibarretxe i López?
La meva opinió és que un cas com aquest mai hauria d’haver arribat als tribunals. I no perquè els magistrats creguessin que “no hi ha cas”, sinó perquè mai ningú hauria hagut de denunciar a la primera autoritat del país per buscar una cosa tan encomiable com la pau. A la vida hi ha fites que, per aconseguir-les no s’han de mirar ni els costos econòmics, ni els socials ni els polítics. Ara mateix hi ha guerra a la franja de Gaza. Per aturar-la, què s’ha de fer? Dialogar? Segurament és la única sortida. I qui ha de dialogar? No caldria que ho fessin els màxim mandataris de l’estat d’Israel i els de Hamas? Hi poden haver mediadors: l’ONU, la UE, els EE.UU... qui sigui, però els dos principals protagonistes del conflicte hi ha d’estar presents.
El País Basc té un problema. I de retruc Espanya i França. Si l’entorn abertzale és el braç polític de la banda terrorista o no, no entraré a valorar-ho, però si en aquell moment, Arnaldo Otegui, l’ider de Batasuna, un partit considerar il•legal per la Justícia espanyola, però no per molts de milers de bascs, estava representant a ETA i a l’altre costat de la mesa s’hi seient dos dels principals polítics bascos, per a trobar una solució al conflicte, ben vinguda la negociació!
Primer Ibarretxe no volia que es celebrés el judici. Ara que ha començat diu que “no vol que es tanqui en falç i que es celebri”. I l’entenc. Com també entenc a López quan reclama els ha s’havia fet fins ara: què no es celebrés. Poques vegades puc estar més d’acord amb totes dues postures.
I per acabar no voldria passar per alt una frase que també s’ha dit aquest dies, però que no val més espai que el que li dedicaré. Aznar, el que va ser president del govern espanyol, va qualificar la victòria d’Obama com “un exotisme històric”. Pareix que ara vulgui fer com la majoria de polítics quan fiquen la pota fins al coll i “lamenta la mala interpretació que s’ha fet de les seves paraules”. No precisament per això, però si per posar a Espanya a una guerra il•legal, pregunto: No s’hauria de jutjar abans Aznar que a Ibarretxe i López?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)