IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI (VI)

Continuant en aquest apartat de trobar idees imaginatives per a superar aquests temps tan difícils per a moltes famílies, ahir el Periódico publicava amb el títol de “Venedora de temps) un article sobre una noia xinesa que es guanya la vida atenent encàrrecs que li fan usuaris de la xarxa d’Internet, com per exemple: tràmits administratius, guarda de mascotes, compra de regals, com acompanyant de festes, etc. No em direu que no es una idea del més original?
Fins ara existien les empreses de multiserveis que, com el seu nom indica, donaven tot tipus de serveis als usuaris que ho demandaven: electricitat, lampisteria, pintura, petits treballs de construcció, serralleria, etc. També hi havia empreses especialitzades amb tasques administratives i que feien els tràmits pertinents per obtenir permisos, crear noves empreses, presentar recursos, etc. Fins i tot n’hi ha d’especialitzades amb el ram del dret que, per una quota anual, et presten tot tipus d’assessorament legal. Una altra cosa ja és si s’ha d’acudir a judici. Llavors cal pagar els extres.
Tornant al cas de Chen Xiao, que així es diu la noia, segons afirma, “No admet propostes immorals, il•legals ni violentes”. Però el que no em queda clar és si aquesta activitat l’ha convertit en “legal” o no. Es a dir, s’hi ha fet les altes corresponents per a poder dir que és un negoci. IAE, Seguretat Social, etc.
Per acabar podria dir aquella frase tan coneguda per aquests casos: Igual planxa un ou que fregeix una corbata.

RENOVACIÓ I REFORMISME

Buscar el títol d’un article o escrit, de vegades no és una tasca fàcil. Has de mirar que en poques paraules dir molt. Al menys prou com per a que tingui un cert sentit sempre relacionat amb el que diràs després. Quan he escollit el títol d’avui ja he vist que no acabava d’expressar en la seva totalitat el que jo volia dir. Potser una de les paraules escollides “renovació” no sigui del tot adient. Segurament seria molt més apropiat dir “innovació”. Això per no buscar els “tres peus al gat” i haver-ne posat una altra que, segurament, sorprendrà més el lector “menyspreu”.
Ara ho veureu. S’apropen les eleccions europees i Berlusconi està buscant una sèrie de rostres famosos i també, perquè no dir-ho, bonics! Són gent sense experiència política, potser si, uns bons professionals, però el líder de la dreta extrema italiana el que pretén és donar un cop d’efecte i fer popularisme (allò que tant li encanta fer a qualsevol partit de dreta) de fet a Itàlia, invents així ja se n’han fet d’altres vegades: La Cicciolina per exemple, una actriu porno que sortia ensenyant els pits arreu on anava i també una de les netes del mateix Mussolini, que si no recordo malament, era model.
L’altre invent, bé, potser caldria parlar de reinvent, és el que està fent Arturo Mas amb diversos partits nacionalistes d’arreu de l’estat. De moment s’ha parlat de nacionalistes gallecs, bascos (a les passades havien format Galeuscat) i també mallorquins, andalusos, valencians i canaris.
A que us sona? No recordeu l’operació reformista de Miquel Roca Junyent? Efectivament, a les eleccions generals de l’any 1986, el llavors ma dreta del president Jordi Pujol i el que es perfilava com el seu successor natural, juntament amb Rodríguez Walquer, Sainz de Robles, etc. Tots plegats havien fundat el Partido Reformista Democrático i va ser un intent d’interrompre a les eleccions generals els llavors “disgregats” partits nacionalistes. Volien incidir a la política espanyola en uns anys on la pràctica desaparició de la UCD havia fet que Espanya es quedés sense cap referència d’un partit de centre entre els dos grans partits que, encara avui, més de vint anys després són hegemònics: el PSOE, per l’esquerra i el PP per la dreta.
Sempre s’ha dit que aquella frustrada operació va costar molts milions de pessetes i m’ha s’ha aclarit d’una forma fefaent qui els va pagar i com.

I DÉU VA BAIXAR A LA TERRA I ES VA FER HUMÀ

I va ser senador d’Espanya i alcalde... I es va dignar a respondrem a un "article" que vaig publicar a Vinaròs News i que la Revista Amposta ho va fer com a "carta al director".
Avui he rebut a casa la Revista Amposta (orgue oficiós de CiU) i a l’apartat de “Bústia” (o cartes al director), l’anterior alcalde em dedica un petit comentari. Amb el títol de “Mentirodependència”, diu que sóc un mentider. Bé, no us penso avorrir comentant el seu escrit. Com m’ha dit algú “Sí es rasca, és perquè li pica.”. No ha estat original ni amb el títol, ja que l’ha inspirat el meu. “Tortosadependència”. Per cert, de sobte m’han tornat a fer àrbitre de futbol ja que m’anomena pels meus dos cognoms... A què em recorda? A sí, a un escrit que fa anys em va dedicar la llavors regidora de cultura... Potser el va escriure ell? O llavors tenia qui li feia la feina bruta i ara és ell mateix a qui li toca fer? Perdoneu-me que no us reprodueixi el seu escrit, ja que l’hauria de copiar i no vull perdre més temps, però us asseguro que té molt poc interès.
El motiu de dir-me mentider és perquè nega que sigui un dels propietaris dels terrenys on s’instal•larà un Carrefour al costat del cementiri (de moment pareix que sigui l’única empresa que ha confirmat la seva voluntat d’ocupar una porció del recinte comercial)
Per cert, Francisco Camps va negar que rebés vestits de regal de part del “bigotes” i també ho negava tot...

AVUI TOCA PARLAR DE FUTBOL

Fa dies que em va pel cap escriure alguna cosa de futbol. M’apeteix parlar del Barça, del nostre Barça, però també del Madrid i potser hi sortiran d’altres equips, ja ho veurem.
El joc que “desplega” el Barça no té res a veure amb el que fa el Madrid. Potser no tothom va poder veure el partit entre el Getafe (familiarment “Geta”) i el Madrid de dimarts, però els que si que el van veure i els que ahir vam poder gaudir del joc del Barça (jo no és veure’l, es "disfrutar-lo") coincidireu amb mi que el joc del Barça, a part de ser molt més efectiu, és moltíssim més vistós. És un plaer per a la vista! Dimarts, quan el Geta va marcar el primer gol, vaig deixar un comentari a un fòrum d’Internet i vaig dir que “El Madrid acabaria remuntant, però que el Geta ja havia fet un gol i un parell de xuts més amb perill i dissabte, contra el Barça, no en van tirar ni un en tot el partit”. Al final el Madrid va guanyar, com jo havia previst, però a “empentes i rodolons”... I potser una frase feta no havia tingut mai un significat tan encertat.
El que pensen que, fins ara, estic parlant més del Madrid que del Barça, els he de dir que sóc del Barça, però m’agrada molt que el Madrid perdi! I que jugui malament... I que els jugadors es peguin... I que n’expulsin...


La reacció de Pepe no té cap tipus de justificació. Hi ha que diu que “l’empenta no va ser tan forta com per a tirar al jugador contrari i que això el va 'cabrejar'”. El seu entrenador Juande Ramos el justifica dient que “les puntades de peu les va tirar a l’aire i que alguna li va tocar a Casquero, però que si ho hagués fet expressament, l’hauria tocat més... “. Potser Juande no va veure que li va pegar un cop de puny a Albín i que quan Casquero estava al terra i fora del camp, l’agafa del coll i el trepitja... De les declaracions que han sortit, l’únic que pareix que no el justifica és l’Iker Casillas. Però (és opinió meva) un club, a un jugador així, amb unes circumstàncies com aquestes, l’hauria de fer fora i no hauria de portar més la camiseta de l’equip.
A nit, l’entrenador del Sevilla Manolo Jiménez va dir que el Barça tenia possibilitats de guanyar les tres copes. Què original! Evidentment que té possibilitats! Si encara està “viu” a les tres competicions, té possibilitats de guanyar a les tres! Així ho voldríem tots els barcelonistes. Seria un any rodó, històric, i com segur que diria Oscar Nebreda: per emmarcar-lo!
A nit, tots els locutors estaven d’acord, en que, aquest any, el Barça necessita fer un esforç afegit, ja que hi ha anys que amb la puntuació que té ara, ja en seria campió. I perquè passa això? Perquè el Madrid, a pesar de que no juga bé, guanya gaire bé tots els partits. Des de que l’entrena Juande Ramos només va perdre contra el Barça i va empatar contra l’Atelético.
L’altre dia vaig dir una cosa i també tothom s’hi va mostrar d’acord: “El Barça a Anglaterra, no sé si aniria líder, potser sí, però el que és segur és que el Madrid no aniria segon”. I és que allà hi ha més clubs competitius: Manchester, Chelsea, Liverpool, Arsenal... Aquí s’ha demostrat que ni el València, ni el Sevilla, ni el At. de Madrid estan prop dels anomenats dos grans.
Ah! I si el Barça no guanya els tres títols, si em doneu a triar un ara us diré que la lliga. Suportaria perdre contra el Chelsea a les semifinals o fins i tot si arribem a la final. Suportaria perdre contra l’Athletic Club la final de la copa del Rei... Però perdre la lliga voldria dir que la guanyaria el Madrid, i una cosa així us la podeu imaginar?
De moment hem de ser realistes. Encara no hem guanyat res. Guanyar la copa del Rei no “salvaria la temporada”. Un dels altres dos sí. Però el que no pot treure’ns ningú és somiar. I posats a somiar guanyar-ho tot amb bon futbol i gols bonics.