Acabo de trucar al servei d’assistència tècnica d’aparells de televisió per a comunicar-li que no em funcionen els canals de la televisió de Catalunya pel analògic, així com cap dels digitals. El problema ja ve de dies enrera, però com havíem estat de viatge, suposava equivocadament, que algun veí hauria trucat per a donar l’avís.
Això m’ha fet pensar sobre que seria el món actual sense televisió, sense llum, sense mòbil, sense correu electrònic, etc., etc. Podríem viure sense dependència d’alguna d’aquestes coses que considerem necessitats bàsiques? Algú m’ho podria afirmar taxativament? Algú podria respondre afirmativament a aquesta pregunta, però segur que cap dels qui puguin llegir aquest escrit, ja que si l’han pogut llegir és que a casa tenen electricitat, telefonia, Internet... i, segurament mòbil, televisió, etc.
Quina diferència amb les necessitats que tenien els nostres pares... I els nostres avis. Al meu pare li he sentit explicar quan va arribar la llum a casa seva. Va ser pocs anys abans de començar la guerra civil. En canvi, a casa dels iaios materns, encara recordo que havien de fer-se llum amb un gresol. Per aquell temps jo ja hauria de tenir uns 6 o 7 anys. La televisió no ens la vàrem posar fins 1968 o 1969, poc abans de que l’home xafés la superfície de la Lluna per primera vegada (o al menys així ens ho van fer veure)
I només teníem un canal... Quant ens vam poder connectar al que es deia UHF, va ser tot un esdeveniment. M’ho van explicar com es feia i no vegis a quantes cases el vaig anar a sintonitzar... Ja havia de tenir uns 20 anys!
Poc a poc van anar arribant les privades i, finalment la televisió de pagament. Però dintre de la de pagament encara has de tornar a pagar per veure un partit de futbol o una “corrida” de toros...
Fa uns anys va sortir la darrera novetat: la televisió digital terrestre, més coneguda com TDT. Ens van dir que era el futur i que l’any 2010 arribaria la “gran apagada” de la televisió analògica, o sigui la de tota la vida. Però quan encara la cobertura de la TDT no s’ha acabat de fer, ja han començat els primers problemes. Després de fer-nos comprar el decodificador i, quan encara, pràcticament el tenim “verge”, resulta que ja ha quedat antiquat, ja que ara, aquest necessita una targeta (com el canal satèl•lit digital) per veure determinats canals, com el “Gol” que oferirà partits de futbol de pagament.
En definitiva, tot això fa que ens anéssim creat cada cop més necessitats. Quan ja pareix que no tindrem més despesa domèstica, sempre arriba alguna novetat per a “posar-nos entre la corda i la paret”.
A tot això caldria afegir-li l’Internet pel mòbil o al portàtil, la contractació d’altres serveis televisius, cada cop més electrodomèstics o, qui tenia per exemple aire condicionat fa 5 anys? I això per no parlar d’altra mena d’oci com els parcs temàtics o els concerts de música o les representacions teatrals. Con la resta, ni els nostres avis ni els nostres pares en tenien cap necessitat perquè ningú els hi havia creat.
És per això que cada cop ens costi més arribar a final de més i la possibilitat d’estalvi d’un ciutadà de classe mitjana sigui pràcticament nul•la.
