100.000 ATURATS MÉS EN UN DIA

Si a l’àrea metropolitana de Barcelona es produïssin 100.000 aturats en un dia, seria la noticia que obriria les butlletins informatius de les diferents emissores de ràdio, el telenotícies de les cadenes de televisió i, al dia següent, ocuparia les principals capçaleres dels diaris.
Però si una empresa de les nostres terres fa una ERO i acomiada de cop 518 treballadors, a penes té incidència als mitjans de comunicació. Un exemple està en les portades dels diaris d’avui. Repassant el Kiosko a Internet, cap dels principals diaris, ni els econòmics porten fins les seves portades la notícia de que la Lear de Roquetes acomiada a pràcticament tota la seva plantilla de treballadors. Només el diari el Punt, de caire mol més local, ho porta com a titular de capçalera.
Però és que 518 treballadors a les Terres de l’Ebre és com si s’acomiadessin a Barcelona i les seves rodalies més de cent mil. La proporció seria ben bé aquesta! I no hi ha cap fàbrica per la zona de Barcelona que tingui tants treballadors...
Però, a més a més, si hagués passat això al cap i casal de Catalunya, els treballadors acomiadats, les seves famílies, els sindicats i molta més gent haurien fet una gran manifestació davant de les màximes institucions de Catalunya (presidència de la Generalitat, conselleria de Treball, etc.) fins que se’ls hi hauria promès algun tipus de contraprestació. Sinó veieu el que va passar amb la SEAT on el govern de la Generalitat no va parar fins aconseguir que l’Audi Q5 es fabriques aquí.
La pregunta és: És mouran els nostres polítics per a portar més indústries als nostres polígons? Perquè això sí, molt construir polígons industrials, però la majoria s’omplen de petites indústries i tallers de casa nostra. D’indústria arribada de fora, potent i que ocupi un gran nombre de ma d’obra qualificada, més aviat poca. És evident que cal formació, però els mòduls que es fan als diferents instituts quan s’acaba el batxillerat, per a què serveixen si després no es creen llocs de treball?
La Lear, o anteriorment Mai, era una empresa tocada de mort des de feia anys. Jo recordo quan estava al polígon del Baix Ebre, què és el que hi ha al costat de Campredó i també fabricaven a Ferreries a tocar del que avui és la C-12. Finalment van tancar aquestes plantes i es van traslladar a la carretera dels Reguers, a dalt mateix de Roquetes. Per a qui no ho desconegui, Lear fabricava components elèctrics per a cotxes i, darrerament, la planta de Roquetes només tenia un client, la Saab.
No cal ser cap expert en economia per veure que la manca de diversitat industrial pot acabar molt malament, com ha estat ara. Els empresaris han de garantir el lloc de treball dels seus empleats que, a la vegada, segurament, són una base fonamental per tirar endavant les seves respectives famílies. Per aconseguir-ho, els empresaris s’han d’espavilar a l’hora d’aconseguir nous clients que garanteixin, al menys, els llocs de treball de la fàbrica.
Però em temo que darrerament no ha estat així i que avui en dia, per als propietaris de Lear, fan molt més negoci traslladant les indústries a d’altres països on la ma d’obra és molt més barata.
Solució: no dependre tant del capital de fora i tenir aquí una indústria molt més potent. Però per això cal més investigació en nous productes. És el que se’n diu I+d+i (investigació, desenvolupament i innovació tecnològica), un d’aquells capítols dels Pressupostos Generals de l’Estat que ha sofert una forta retallada.
Així no podrem assolir mai un lloc destacat entre els països més importants del planeta...

(La fotografia és del diari el Punt)

CAS MILLET II (AGRUPACIÓ MÚTUA)

Quan encara els mitjans parles del “cas Millet” o el que és el mateix, el “cas de l’Orfeó Català-Palau de la Música”, sobre tot en referència a la Fundació Trias Fargas i a un més que possible finançament il•legal de CDC, de sobte se’n reobre un altre que jo he titulat “cas Millet II”, ja que fins no fa gaire, el mateix Fèlix Millet també presidia l’entitat que ara ha estat intervinguda per la Direcció General d’Assegurances del Ministeri d’Economia.
És d’aquelles notícies encara “calentes” que les has escoltat per la ràdio o per la televisió i que els diaris encara no n’han parlat. Si haguessin edicions de tarda, segurament que la premsa escrita ja en parlaria, però a aquest país no n’acostumen haver, a diferència d’altres països. Es tracta, encara no ho havia dit de l’Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria, patrocinadora, per exemple de la fundació del FC Barcelona. Des de que Fèlix Millet en va deixar la presidència, l’havia presidit Josep Gonzàlez, el president de PIMEC (l’empresariat de la petita i mitjana empresa de Catalunya) i persona molt vinculat a CDC. Cal recordar que el Sr. González va inaugurar l’edició de l’any passat de Fira Amposta on, finalment, li va prendre el protagonisme Arturo Mas que, casualment, estava passant uns dies per la comarca del Montsià.
Si la memòria no em falla, aquest no ha estat el primer contratemps de l’Agrupació Mútua. Recordo que ja fa més de 20 anys, un dia va venir a veure’m un amic fill de Sant Jaume i veí de Santa Bàrbara i em va contar que el seu pare, comerciant, havia estat mutualista “tota la vida”, però que a l’hora de cobrar la pensió que li pertocava per dret, li van dir que no havien diners. Van ser molts els damnificats per aquella situació. Un dia vaig escoltar per la radio que s’havia creat una associació d’afectats per aquella pèrdua de drets. Hi va trucar però crec que no va aclarir res.
Caldrà esperar els propers dies, però cal tornar-se a preguntar: Què hi ha darrera d’aquest nou cas? Què passarà ara amb Agrupació Mútua? I tornarà a ha ver una vegada més un “tornar a començar"?

LA CULTURA DEL VI

Avui he escoltat primer i he llegit després que Departament de Salut “prohibeix per llei les barres lliures de begudes alcohòliques”, també anomenades amb l’anglicisme “happy hours” o hores felices) i he recordat que quan era jove estava de moda oferir a molts de balls per atreure públic allò que es dia “xampany a go-go”. No cal ni dir-ho que de xampany en tenia poc, ni cava, com aprenguérem a dir anys després, en tot cas es tractava de vi gasificat. Potser alguns sabran que bona part d’aquell xampany que es bevia a les nostres poblacions venia de Godall de uns fàbrica que tenia per nom “Campañera Monte-Caro” de la qual n’era propietari Ceferino Huerta Valdes, un asturià que es va casar al petit poble de la comarca del Montsià.
Per aquell temps “ingerir” begudes alcohòliques estava ben vist. Del pa amb vi i sucre que ens donava la mare per a berenar molts de dies (llavors no hi havia ni iogurts, ni “pastelets” ni res que se li aparegués) als primers “cubates” quan només tenien 12 o 13 anys. Als bars no hi havia cap cartell indicant la prohibició de vendre begudes alcohòliques a menors de 16 anys, com tampoc les hi havia de subministrar tabac als menors. Així és que quan anaves al bar amb els amics o a les revetlles de ball per festes majors o “quintos”, el més normal era prendre’t un cuba-libre. Mot més aviat que una cervesa! Jo la primera cervesa no la vaig demanar fins tenir 14 anys i va ser un dia que vaig anar amb un amic al cine. En autostop, evidentment...
Fins i tot la paraula xatejar volia dir una altra cosa: anar a prendre uns “xatos”. Avui en dia tota la joventut sap el que significa. Una cosa ben diferent: “parlar” per Internet amb els teus amics o amb alguna persona amb qui has connectat i amb qui, tal vegada, no coneixeràs mai.
Més cap aquí, era normal “anar de vins” amb els amics. Qui de Tortosa no recorda el carrer del pim-pom. Aquell que està situat quasi en front del mercat i que tenia un bar un costat i tres o quatre a l’altre i la gent anava entrant i sortint prenent una canya o un gotet de vi i alguna cosa per a picar. El Sant Pere, el Lesmes, etc. eren, provablement, els bars de tapes més coneguts de Tortosa.
Però poc a poc es va veure que l’alcohol era una de les causes fonamentals dels accidents de circulació. Cada vegada hi havia més cotxes per les carreteres i el nombre d’accidents augmentaven en quasi proporció geomètrica. També poc a poc millorava l’estat de les carreteres i els fabricants de cotxes els feien més i més potents. Calia fer alguna cosa per a frenar l’escalada de morts i, el que encara és pitjor, d’invalideses permanents. Així es van inventar els alcoholímetres, els radars, etc. Tot s’hi valia per evitar accidents. Encara que cal reconèixer amb el temps han sortit nous problemes: telèfons mòbils, MP3. I encara veus cotxes que van a velocitat desmesurada. I calia anar més lluny. Llavors es va imitar a d’altres països que ja havien posat en marxa el carnet per punts. Els resultats, afortunadament, són que el nombre d’accidents s’està reduint any rera any.
Però el jove segueix bevent, sobre tot quan arriba els caps de setmana. Si són una mica conscients, el que porta el cotxe no beu, però no sempre és així.
Fins i tot, ja fa bastants anys, el cantant americà Steve Wonder va protagonitzar un famós anunci de la Direcció General de Trànsit: “Sí bebes, no conduzcas”.
Sort en vàrem tenir de que no ens feren alcohòlics tots!

CARTA D'UN "TROGLODITA ESPANYOL" I LA RESPOSTA QUE ES MEREIX

No sé si és cert o no. M'ha arribat avui i us ho poso per si voleu "instruir-vos" una mica i gaudir de la resposta.

Carta de J Vaderribas publicada a EL MUNDO:

Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es
decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y
otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español
que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por periclitados los
nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado
por los crímenes abyectos de la banda etarra, son un rival de mucha más
enjundia para la nación española que los siempre timoratos catalanes. Y voy
a tratar de explicar el por qué.

Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas las
invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos, árabes), los
catalanes se han dejado siempre conquistar por el primero que ha pasado
por allí. A un lado la resistencia al invasor, al otro, los fenicios que
por un plato de lentejas dejan que se mancille su honor. De hecho, un
castellano recio siempre se sentirá más identificado con el carácter rudo y
batallador del vasco, dejando momentáneamente a un lado el episodio
repugnante que lleva a cabo una banda de asesinos desalmados, que con la falta de
carácter, el "acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por
el dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares judíos.

Por todo esto no me extraña que al primer ataque serio que se le plantea
al nuevo gobierno de la Generalidad, sean los propios catalanes los que
sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron una presión
incomparablemente superior durante el periodo previo a las últimas
elecciones autonómicas, y por desgracia para la nación española con
resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña no han sabido
resistir ni el primer achuchón. Era de esperar, no tienen sangre. Ellos
mismos destruyen a sus líderes.

No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el
gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones anticipadas y
volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo control. Dicen mis contactos
en Cataluña que ERC, de hecho el único intento mínimamente serio de
ponernos un poco nerviosos, va a quedar electoralmente diezmada el 14-M,
mientras que los siempre dóciles chicos de Pujol van a salir ganando de este
embrollo. Y ya sabemos que a esta gente con un par de contactos económicos
se les tiene más que domesticados. De hecho, encarnan al auténtico fenicio. En
definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra
autentica preocupación debe estar centrada en el norte..

Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco nerviosos,
sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran narcótico) y ya están
entretenidos para unas cuantas semanas.



EN RESPUESTA A SU CARTA:

Apreciado Sr. Vaderribas,

Vaya por delante que mi simpatía por los ignorantes prepotentes y los
chulos castizos es la misma, es decir, ninguna. Puestos a buscar
"adversarios", usted, con su prepotencia, incultura y defachatez me va
como anillo al dedo.
La gente como usted y los de ETA son dos caras de la misma moneda. El
nacionalismo español ha sido siempre ofensivo e imperialista, es decir,
criminal, como el de ETA. Ustedes, adversarios nacionalistas españoles,
se piensan que España es el centro del mundo y que los que no son
castellanos recios y vascos fornidos, son unos cagados y unos comemierda.
Lo más grave es que se lo dejen escribir en un medio de comunicación público.

Veamos, si usted tuviera dos dedos de frente, debería ser más riguroso
con la historia y no trepanar las mentes blandas de sus compatriotas con
falsedades. Los catalanes no existíamos en la época de los fenicios, ni
en la romana, ni prácticamente en la visigoda. Tampoco existían los
castellanos, ni mucho menos los españoles. En cuanto a los vascos, no lo
tengo claro (¿podríamos decir que eran los íberos?). De hecho, los
catalanes existimos, como nación, desde el año 865 aprox. Llegamos a ser
una gran nación hasta el 1412, cuando desgraciadamente se extinguió la dinastía
catalana con el último rey Catalanoaragonés, Martí L'Humà. En el
Compromiso de Caspe, las Cortes Catalanas decidieron (equivocadamente)
pasar a una dinastía castellana con la condición de que ésta respetara las leyes e
instituciones de Catalunya, representadas por la Generalitat.

Está claro que la mente castellana no estaba preparada para respetar
acuerdos, y por lo que veo, no lo estará nunca. Desde entonces han
tratado sistemáticamente de violarlos. Si esto se lo hiciéramos nosotros a
ustedes, nos llamarían traidores, innobles y nazis, pero como son ustedes
quienes lo hacen, se quedan más tranquilos si piensan que nos dejamos prostituir
por dinero. Esto me lleva a pensar en su obsesión por que nosotros sólo
pensamos en el dinero. Tienen ustedes además la virtud de vomitar lo
primero que les viene a la cabeza, y como uno de sus principales defectos es la
envidia, nos achacan constantemente que sólo pensamos en el dinero (lo mismo que les
pasa a los judíos en otras partes). Esto viene de la época en que, después
de haber expoliado las Américas, su declive les llevó a morirse de hambre y
se dieron cuenta de que tenían unas "provincias" periféricas donde
curiosamente, por no haberlas dejado ir a saquear las Américas (esa es
su mentalidad), se lo habían tenido que currar en su país, creando riqueza
de la nada con su industria floreciente.

Pues bien, a pesar de lo que les asqueaban los industriales catalanes
"por su afán por el dinero", no les asqueaba emigrar a su país para
ganárselo y mucho menos recibirlo de los impuestos que con habilidad fenicia
gestionaban (para sus batallitas y dispendios en la Villa). Otros países
como Holanda, Inglaterra, Italia, etc., hacían (y hacen) lo que hacíamos (y
hacemos) los catalanes. Parece que ellos tienen todo el derecho del mundo de
hacerlo, no así los catalanes ni los judíos.


Hablando de batallas, decirle, adversario inculto, que la que perdimos
en 1714, o mejor dicho, la que ganaron ustedes, gracias a su gran "bravura
y arrojo", se debió a que Inglaterra nos traicionó. Resulta que el
Archiduque Carlos, nuestro candidato a heredar el trono de Carlos II,
heredó durante la contienda la corona de Austria, y por tanto, al equilibrarse las
fuerzas en Europa, Inglaterra decidió abandonar! a su suerte a los Catalanes -
Tratado de Utrecht 1713 -, con quienes habían pactado una alianza (aunque
se quedaron Menorca y Gibraltar*). El ejercito castellano-francés tardó dos
años en entrar en Barcelona, después de sitiarla por mar y tierra. Si
los catalanes, como usted insinúa, eran una panda de cobardicas, el
ejercito castellano-francés, con unos medios y efectivos infinitamente
superiores, debía ser un enjambre de mariquitas. Gracias a esto, el
castellano, que a partir de entonces pasó a denominarse español, se impuso en Cataluña.

Han pasado casi 300 años, y los catalanes seguimos pesados, erre que
erre, con nuestro idioma y ganas de autogobierno. Somos un caso único de
supervivencia en Europa (y tal vez en el mundo). Otros imperios
colonizadores como Inglaterra o Francia, no tienen casos parecidos en
sus dominios. A ustedes les gustaría ser como ellos, pero nunca lo podrán
ser.
Simplemente por que son ! una panda de chapuzas como Trillo, prepotentes
como Aznar y creídos como Piqué que nunca podrán convencer a un
nacionalista catalán. Seremos siempre su grano en el culo, incluso cuando
hayan acabado con los Etarras.

*A ver si hay "güebos" de tomar Gibraltar como El Perejil, machotes! Y
es que en el fondo sois unos cobardes que sólo os atrevéis cuando lo tenéis
claro.

Som i Serem!
Jordi Net