dijous, 1 d’abril del 2010

L’OPINIÓ SOBRE ELS POLÍTICS


Segurament que la majoria dels ciutadans tenen alguna opinió formada de la majoria dels polítics. Sempre n’hi ha que cauen més o menys simpàtics i, de vegades, no saps ben bé perquè. Encara que és evident que les actituds ajuden molt a l’hora de donar una opinió sobre un determinat polític (o una determinada persona si fos el cas)
A Arturo Mas, José Zaragoza del PSC no li deu de caure gens bé si atenem l’opinió que sobre aquest darrer polític recull avui el Periódico: “Tothom que coneix com es fa la política a Catalunya sap que Zaragoza seguirà manant i dirigint la campanya del PSC”.
A què ve això? No fa gaires dies, Montilla va traspassar la responsabilitat de l’elaboració de les campanyes electorals a un nou equip, entre els qui està Núria Ventura, l’alcaldessa de Tarragona.
José Zaragoza era el “terror” de la dreta i, en cada campanya fustigava el seus adversaris, sobre tot els del PP. I aquests, en més d’una ocasió havien criticat els mètodes del secretari d’organització del PSC.
Però les campanyes electorals no es fan al gust de l’adversari polític, sinó mirant de treure’s el màxim rendiment electoral possible depenent de les circumstàncies de cada cas.
A mi tampoc m’agrada el responsable de les campanyes de CiU, David Madí, i “m’aguanto”. La imatge externa que dóna, és més bé d’un noi “pijo” d’una casa bé. Ja entenc que serà del gust del seu president nacional l’Arturo Mas, però no seré jo qui, des de la meva posició opini si ha de ser ell o no el màxim responsable de les campanyes electorals de la federació nacionalista.
Què Zaragoza seguirà remenant les cireres? Crec que això només és de la competència interna del PSC. Cal recordar que un secretari d’organització és una persona amb molt de poder dintre del partit. Sovint és el que controla una part molt important de militància, sobre tot, els càrrecs territorials. A més controla també el propi aparell del partit (amb el vist i plau del seu primer secretari, en el cas del PSC o dels respectius presidents o secretaris generals, depenent del nom que se li vulgui donar a cada partit), així com les àrees de premsa i comunicació, etc.
Parlant de l’opinió que té la ciutadania sobre la societat en general, avui també revela el Periódico que els polítics i els okupes són els col•lectius més antipàtics.
Personalment em preocupa que la ciutadania, que té el poder sobirà, vegi tant malament els polítics, quan, precisament aquests, haurien de mostrar-se molt propers al poble, sense caure en paternalismes, es clar.
Ara bé, l’estil paternalista és el que funciona en bona part de la societat. El polític que et trobes pel carrer i et saluda, que es preocupa per la teva família si sap que està passant problemes, que et dóna un copet a l’esquena d’ànims i, finalment et ve a demanar el vot, sol caure bé als seus ciutadans, encara que a l’hora de governar sigui un inepte.

dimecres, 31 de març del 2010

MATAS, RAJOY, EL PP, CÈSAR I LA SEVA DONA


Fins ara, el PP (presidit a nivell nacional per Mariano Rajoy) podia posar l’excusa que el tema Gütel (la xarxa de corrupció i, molt possiblement de finançament il•legal que afecta el partit a mitja Espanya) encara no ha passat pels tribunals i, per tant, no hi pot haver un veredicte de culpabilitat cap els càrrecs implicats.
Però ahir, el jutge de Palma de Mallorca va dictar sentència en contra de Jaume Matas, expresident del PP balear i, en l’època d’Aznar, ministre de Medi Ambient i gran impulsor del Pla Hidrològic Nacional i el transvasament de l’Ebre. El veredicte va se de culpabilitat i les paraules del jutge en la seva sentència demolidores.
En l’ampli reportatge que porta avui el Periódico, es poden llegir coses com: “L’instructor desemmascara l’imputat com a cap d’una trama corrupta” o “Els populars van endossar a les arques públiques nombroses despeses del partir”. I a sobre, el PP, li va pagar un sou de 5.000 euros al mes després de perdre el càrrec de president de les Illes Balears... I Rajoy calla...
Rajoy no pot seguir fent “els ulls grossos” davant de l’evidencia. No pot fer com que el tema no va amb ell, ja que molts dels seus càrrecs hi estan implicats en alguna trama de les que els hi estan afectant.
Mariano Rajoy, molt lícitament aspira a ser el president del govern d’aquest país. Però Rajoy, amb una sentència a la ma com ha estat la del cas Palma Arena que afecta a un exministre del govern d’Espanya, ha de prendre una decisió sense més dilació. I aquesta decisió no potser d’altra que la dimissió i la renuncia de voler ocupar cap càrrec important dintre de l’organigrama polític de l’estat espanyol.
Un aspirant a ocupar el càrrec polític més important d’Espanya no en té prou en voler ser honest, també cal que ho demostri. Ja sé sap el que diu la dita: “La dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha d’aparentar”. I per davant de Rajoy han passat massa corrupcions i també massa persones corruptes per a pensar que ell mateix no té res a veure ni amagar.

dimarts, 30 de març del 2010

PURA ENGINYERIA PRESSUPOSTÀRIA


Al ple de l’ajuntament d’Amposta d’ahir “es va donar compte” del tancament del pressupost de 2009.
Possiblement quan es va anunciar la xifra de superàvit, al voltant d’1.105.000 euros, qualsevol persona que no coneix les argúcies que sé solen fer des de l’ajuntament ampostí, podria haver exclamat: Carai!! I en època de crisi!
Però qualsevol ciutadà d’Amposta ja està acostumat a que l’equip de govern ens presenti grans superàvits que al final, només serveixen per anar quadrant durant la resta de l’any les improvisacions pressupostàries a que ens tenen acostumats.
La regidora d’Hisenda ens va dir que ella va ser la primera sorpresa quan li van comunicar la xifra. Caldrà pensar que, realment va ser així. Però ja dic, per a mi (i per al meu grup també) no va significar-ne cap.
Anem a veure. El superàvit és fruit de dos components: els ingressos van ser el 105 % d’allò que estava previst i les despeses, en canvi, no van arribar al 95 % del total que s’havia pensat gastar.
La major part de la quantitat recaptada de més és degut al increment de l’IBI (l’impost de bens immobles) que és la font d’ingressos més important que té l’ajuntament.
Aquest increment de l’IBI és degut a les “noves incorporacions” d’immobles construïts els anys anteriors.
Efectivament, tal i com va passar a la majoria de pobles i ciutats, durant els anys de la “bombolla immobiliària” la construcció va ser desmesurada, la qual cosa va produir in notable increment de pisos, cases, etc. Tots aquests immobles han anat afegint-se al padró de la contribució de forma progressiva. És evident que tal i com s‘anaven donant d’alta, tard o d’hora acabarien per incorporar-se. I ara ve la pregunta: Això ho desconeixia l’ajuntament? Crec que la resposta és evident i senzilla. “No”.
Com pot un ajuntament que és qui dóna d’alta al padró de l’IBI els nous immobles, desconèixer quans s’afegiran l’any següent.
Cadastre, és cert, no els dóna d’alta de forma immediata i triguen uns quants anys en aparèixer al padró. Però això s’acaba convertint en una operació rutinària fàcil de preveure.
I sinó, perquè ahir mateix, mentre se’ns “donava compte” ja hi havia una modificació de crèdits per valor de 400.000 euros? Tant ràpid ja es va trobar la manera de gastar-ne una part?
Això sí, la regidora en va dir que en reservarien 400.000 més per a l’exercici de 2011. La qual cosa fa pensar que el marge de maniobra en el tancament de l’exercici d’enguany serà molt més reduït. I això és tant evident com que la construcció està totalment paralitzada (llevat casos molt puntuals) i l’IBI, d’un any a l’altre, sofrirà una imperceptible variació.

dilluns, 29 de març del 2010

ELS LLARGS TENTACLES DE CIU A AMPOSTA


Sempre s’ha dit que bona part de l’èxit de CiU a Amposta és el control que exerceix en el teixit associatiu de la ciutat. La majoria de les associacions de veïns i entitats estan controlades des de l’equip de govern d’Amposta. CiU va saber copiar la tàctica que usaven els comunistes a la clandestinitat i “penetrar” a les associacions ampostines per controlar-les de ben a prop. Avui, la majoria d’aquest teixit social té com a president (presidenta) afiliats a la federació nacionalista. Si parlem d’associacions de veïns podríem citar casos tant evidents com les del Grau i del Centre. Recordo que la del Grau va ser l’única que no va integrar-se dintre de la Federació de Veïns d’Amposta. L’Associació de Jubilats i Pensionistes, la Unió Filharmònica, el CF Amposta, etc. serien les més importants i les que aglutinen un major nombre de socis.
Dissabte passat va atorgar-se el Premi Amposta que es lliura a la persona o entitat que més ha destacat l’any anterior. El jurat d’aquest premi està composat per membres dels mitjans de comunicació locals i presidit per regidor de Noves Tecnologies i Mitjans de Comunicació. Avui en dia tret de Amposta Ràdio i la Revista Amposta (totes dues municipals), poca cosa més hi ha...
Aquest any el premi se’l va emportar la penya barcelonista Joan Gamper que l’any passat va celebrar el 50è aniversari des de la seva fundació. Aquest any hi va haver també un accèssit a mans Unides que, també, van commemorar l’any 2009 els 50 anys de la seva fundació a Espanya, però també a Amposta.
En ambdós casos, considero encertada l’elecció, ja que la labor que van portar a terme durant l’any passat els fa mereixedors d’aquestes distincions.
Però al principi parlàvem del control que exerceix CiU sobre les entitats i aquestes dues són un bon exemple.
El president de la penya barcelonista Joan Gamper és gendre d’una exregidora de CiU i del qui també va ser ja fa uns anys, president local i comarcal de CDC. I ell mateix va ser-ne el xofer de l’exalcalde mentre aquell va gaudir de cotxe oficial per ser-ne el president de la “convergent” Associació Catalana de Municipis i Comarques.
Mentre que la presidenta de Mans Unides és la germana d’un altre exregidor i avui gerent de Fira Amposta.