dimarts, 4 d’octubre del 2011

LES MINIFALDILLERES




José Luis i Ester ja portaven uns quans anys de nuvis.
Un dia d’estiu van decidir visitar una de les poblacions turístiques per excel·lència de la nostra costa: Salou. Seguts a un banc del passeig marítim mentre es menjaven un gelat, de sobte, José Luis es va fixar en unes noies joves, d’aquelles de “bon veure” (i millor provar, si es donés l’ocasió...) Portaven una roba cridanera, mancant corbes i més corbes. Era més el que ensenyaven que no el que s’amagava baix de la roba.
José Luis, al se poble, sempre havia tingut fama d’ocurrent i en veure a les noies amb aquelles minifaldilles, no va poder deixar d’escapar:

-“Xiques, us xafareu primer les calcetes que la falda...”.

Les noies, no sé sap si perquè no el van entendre o no es podien creure el que els havia paregut escoltar, es van aturar i dirigint-se al a ell, li van preguntar:

-“¿Qué has dicho? Nos lo repites...”  

I José Luis, sense ruboritzar-se i desatenent els precs de la seva parella per a que es callés, els hi va repetir aquest cop en castellà:

-“Qué os vais a pisar primero las bragas que la falda”.        

dilluns, 3 d’octubre del 2011

¡“POR SUPUESTO, MI SARGENTO”!




Una nit, Julián i Luis venien de la Ràpita per la carretera de baix, la que s’anomena del Canalet, després de prendre unes copes a un conegut “pub” de la localitat. De sobte, una ombra amb una llanterna a la ma, els indicava que s’aturessin. Era un control d’alcoholèmia de la Guardia Civil de la caserna de la Ràpita.

Buenas noches: ¿Ha bebido usted?”-li va preguntar l’agent a Julián, que era qui conduïa el cotxe.
 “Soy el sargento de Amposta y no he bebido” –li va respondre Julián amb to autoritari-
A sus órdenes mi sargento –va exclamar el guarida-. ¡Por supuesto que no ha bebido; por supuesto”!

A partir d’aquell dia, per a Julián i Luis, “un porsupuesto” va deixar de tenir el significat que tots coneixem i en va passar a tenir un altre de ben diferent.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

LA METRALLADORA




Ens havien ordenat  entrar al poble de Vilalba dels Arcs. Sabíem que allí ens trobaríem amb una gran resistència per part de l’exèrcit feixista. Les primeres unitats arriben a la petita lloma situada a l’Est de la població i comencen a baixar cap al poble. De sobte sonen ràfegues de metralladora i els primers companys cauen al meu costat. L’orografia del territori no ens ofereix cap possibilitat de parapetar-nos. Cada vegada són més els que cauen morts o ferits. El panorama és desolador. Els que encara podem valdre’ns per nosaltres mateixos correm com a conills per a retornar darrera de la lloma i posar-nos a cobert de les bales enemigues.
La metralladora, situada sobre el campanar de l’església no deixa de disparar. Tots els nostres esforços per a fer-la “callar” són inútils.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

LA FOTO DEL DIA 1 D'OCTUBRE DE 2011

Aquesta escultura hi ha qui la pot trobar bonica (hi ha gent per a tot!), però personalment la trobo horrible, sobre tot el "retallador" que pareix un robot.