dilluns, 3 d’octubre del 2011

¡“POR SUPUESTO, MI SARGENTO”!




Una nit, Julián i Luis venien de la Ràpita per la carretera de baix, la que s’anomena del Canalet, després de prendre unes copes a un conegut “pub” de la localitat. De sobte, una ombra amb una llanterna a la ma, els indicava que s’aturessin. Era un control d’alcoholèmia de la Guardia Civil de la caserna de la Ràpita.

Buenas noches: ¿Ha bebido usted?”-li va preguntar l’agent a Julián, que era qui conduïa el cotxe.
 “Soy el sargento de Amposta y no he bebido” –li va respondre Julián amb to autoritari-
A sus órdenes mi sargento –va exclamar el guarida-. ¡Por supuesto que no ha bebido; por supuesto”!

A partir d’aquell dia, per a Julián i Luis, “un porsupuesto” va deixar de tenir el significat que tots coneixem i en va passar a tenir un altre de ben diferent.