José Luis i Ester ja portaven uns quans anys de nuvis.
Un dia d’estiu van decidir visitar una de les poblacions turístiques per excel·lència de la nostra costa: Salou. Seguts a un banc del passeig marítim mentre es menjaven un gelat, de sobte, José Luis es va fixar en unes noies joves, d’aquelles de “bon veure” (i millor provar, si es donés l’ocasió...) Portaven una roba cridanera, mancant corbes i més corbes. Era més el que ensenyaven que no el que s’amagava baix de la roba.
José Luis, al se poble, sempre havia tingut fama d’ocurrent i en veure a les noies amb aquelles minifaldilles, no va poder deixar d’escapar:
-“Xiques, us xafareu primer les calcetes que la falda...”.
Les noies, no sé sap si perquè no el van entendre o no es podien creure el que els havia paregut escoltar, es van aturar i dirigint-se al a ell, li van preguntar:
-“¿Qué has dicho? Nos lo repites...”
I José Luis, sense ruboritzar-se i desatenent els precs de la seva parella per a que es callés, els hi va repetir aquest cop en castellà:
-“Qué os vais a pisar primero las bragas que la falda”.
