dijous, 13 d’octubre del 2011

SAMARRETES VERDES I SAMARRETES BLAVES


El PP de Madrid, el de Dña. Espe, ha denunciat davant l’Agència Tributària a la Plataforma per a la Defensa de l’Educació Pública, a la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes  (FAPA) Giner de los Ríos i a l’Associació de Veïns de Palomeras Bajas, segons informava ahir el diari Público. El motiu? Els acusa de lucrar-se il·lícitament i, fins i tot els ha amenaçat en retirar-los les subvencions públiques que reben de la Comunitat de Madrid.
Resulta que les tres associacions citades són les màximes responsables de convocar la ciutadania en contra del pla de retallades i de la política d’educació (en general) que aplica el govern de Dña. Espe a la seva comunitat i, per això, venen unes samarretes verdes per a que els manifestants que així ho desitgin, puguin assistir a les manifestacions degudament “uniformats”. Segons el PP, la venda d’aquestes samarretes és il·legal perquè no es lliura cap tipus de factura ni tiquet en el moment de vendre-les.
Els de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, coneixem bé el fet d’anar a les manifestacions lluint samarretes identificatives. Encara que el color blau és el més representatiu de la PDE, les primeres que hi van haver i que es van posar a la venda el dia que la manifestació va arribar fins la plaça del Temple de Tortosa, van ser les que va fer la plataforma local d’Amposta, de color blanc. Després van acabar per unificar-se colors i canals de fabricació i distribució i ja el color blau era el predominant (i pràcticament únic) que representava el moviment antitransvasament. Vull recordar especialment la samarreta que van fer els de Jesús, on, la part de davant estava plena de petits nusos i al darrera hi posava la següent inscripció: “Som ebrencs. No al transvasament!”, una frase d’un enorme significat per a mi.
En aquells moments no es va tenir cap problema per a la venda de samarretes i la resta del marxandising que es feia amb la finalitat d’aconseguir finançament per als continus desplaçaments de tècnics i portaveus per acudir als diferents fòrums d’Espanya i Europa a defensar el riu Ebre.
Però us imagineu que, a partir d’ara, si com és previsible, es torna a engegar el moviment, algú ens denunciï per fets similars?
De totes fores, cal dir que el PP tampoc no compleix amb l’obligació d’emetre tiquet o factura. Uns periodistes de la Cadena SER que cobrien la convenció “pepera” de Sevilla del cap de setmana passat, van anar a comprar diversos objectes i, en reclamar el tiquet, els hi van dir que no en lliuraven.
Així són els del PP de D. Mariano, molt curosos a l’hora d'exigir l'aplicació de la Llei per als altres i molt poc a l’hora de complir-les ells mateixos i donar així exemple d’honestedat i claredat en la gestió.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

ELS ACUDITS D'AVUI 12 D'OCTUBRE DE 2011

 De Vergara a Público
 De Manel Fontdevila a Público
 De Jap al Punt/Avui
 De Fer al Punt/Avui
 De Alfons López a Público
Del mestre Ferreres al Periódico

LA FOTO DEL DIA (12-10-2011)

Estic content perquè al meu poble hi ha diversitat. Tenim gitanos (de fet els hem tingut sempre), romanesos, magrebins, equatorians, xinesos. Entre els autòctons n'hi ha de drets i d'esquerres (el primer grup és més gran) N'hi ha (com jo) que traiem la senyera el dia de Sant Jordi, a les festes majors i per celebrar la nostra diada, l'11 de setembre. I n'hi ha qui pel 12 d'octubre o quan guanya la Roja, treuen la bandera espanyola (l'estanquera li deia un amic meu de Vinaròs) Tinc un dubte, Aquest cop ho ha fet pel triomf de la Roja sobre Escòcia, per celebrar la festa de la Hispanitat o la Rassa o per totes dues coses?

DIA 4. FRANÇA: BAIONA (O BAYONNE)

El quart dia de la nostra estada al País Basc, varem entrar a França on, com passa amb Catalunya, també continua el mateix país. La primera etapa ens va portar a Bayonne, la capital del departament.
Bayonne, amb totes les diferències que té respecte a d’altres pobles i ciutats de França, té l’aire de les poblacions franceses. L’arquitectura és semblant. Jo crec que, al menys que es tracti d’un expert, si et portessin a una ciutat francesa amb els ulls tapats i en treure’t la bena et preguntessin si sabies on et trobes, difícilment ho acabaries encertant.
El riu, els ponts, l’edifici de l’ajuntament, el monument als combatents, l’escultura a Joana d’Arc, les escoles diferenciades entre nenes i nens, etc. Podrien ser de qualsevol altra ciutat.
La catedral s’estava restaurant i sé li havien tret totes les escultures dels portals. El claustre és un dels més grans de França.
A l’hora de dinar ho férem a un “asador” que, amb tota seguretat era propietat d’un descendent espanyol, segurament que navarrès, ja que es deia Fermin Belchit.
Després de dinar, i amb un sol de justícia, veiérem jugar un partit de rugby (possiblement l’esport tradicional francès)
En acabar la visita, emprenguérem el viatge direcció S, en busca d’una nova destinació.