LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 16-11-2011

"Només és un moment!". Hi ha gent a qui no els importa gens ni mica deixar el cotxe mal aparcat. Per a qui no reconegui el lloc, li diré que és el barri de Ferreríes de Tortosa, concretament la cruïlla entre el carrer Ulldecona (el que es veu) i la Ràpita. Aquest cotxe va estar aquí al menys 1/2 hora. Quan anava a esmorzar ja hi estava i quan tornava al treball va ser quan li vaig fer la foto. A part de que és evident que està mal aparcat, dificulta el gir dels cotxes que venen pel carrer Ulldecona i volen girar a l'esquerra.

LA CRÒNICA ELECTORAL DEL DIA 16-11-2011: PASSAT I FUTUR

No segueixo massa la campanya electoral; possiblement perquè els resultats de diumenge són més que previsibles. Si com es diu en termes futbolístics, “hi hagués partit”, possiblement el meu interès seria més gran.
El què sembla que està clar és que, un cop més, els partits grans, han de treure tota la artilleria per mirar de consolidar-se uns i de millorar resultats el altres.
Al PP no és que treguin molt a Aznar. M’imagino que si poguessin farien participar a Fraga a molts dels seus mítings, però l’home ja no està per aquestes coses. En el cas d’Aznar, no sé sap mai: igual t’aporta vots dels sectors més radicalment situats a la dreta, com te’ls pot fer perdre d’aquells votants més centristes i moderats. Les seves constants sortides de to i el record que es té d’ell com un dèspota autoritari, fa que tingui molts més  detractors que afins. De vegades no es tant els vots que et pot fer guanyar com els que et pot arribar a fer perdre.
Rubalcaba ha aconseguit tota una proesa: posar sobre el mateix escenari als companys Felipe i Alfonso, després de més de 15 anys de fredes relacions entre ells. Tot serà poc!
En un dels mítings, Felipe González va respondre als qui l’acusaven de representar el passat del partit, de que, ells mateixos eren el “passat plusquamperfet”. L’afirmació no anava gens encaminada, ja que en més d’un cop el candidat del PP ha dit que vol governar com es va fer entre els anys 1996 i 2004. Malament anem! Van ser els anys on va començar la bombolla immobiliària gràcies a la llei de liberalització del preu del sòl, on hi va haver molta gent que fa ver molts diners i molt apressa i, d’altres en canvi, van quedar ben escolats.
El PSOE a qui “amaga”, és a Zapatero. L’encara president és sinònim de crisi: primer la va negar i després no la va saber gestionar. Qui acabi governant, no ho tindrà molt millor. Al principi, Rajoy s’excusarà en l’herència socialista, com també ho fa CiU a Catalunya, sense voler recordar que quan ells van deixar el govern després de 23 anys, el dèficit que hi havia era molt important (no sé si més o menys, no disposo de números, però també molt important...)  
Que el PP d’Espanya i CiU s’hi pareixen cada cop més és un fet contrastable. El PP, primer copia el lema de CiU de la precampanya (comença el canvi) i ara (ho llegia ahir al Periódico), Rajoy vol formar un govern amb independents i “dels millors”. Vaja, un calc!  

De totes formes, el futur (de present no n’hi ha) no només d’aquest país, sinó d’Europa, ara per ara segueix molt incert. Ni Mas ha pogut complir totes les seves promeses electorals (de fet, no crec que n’ha complit cap) ni Rajoy ens traurà de la crisi en un “parell de setmanes”. La crisi va per a llarg. Com deia ahir al matí Carles Francino a la SER, “un dia s’haurà d’acabar, però aquest dia no serà avui” (ahir) Ni avui!! 

LES FOTOS D'AVUI 15-11-2011. TARRAGONA

Aprofitant el meu viatge a Tarragona d'aquesta tarda, he fet unes quantes fotos amb el mòbil.

DE MESTRES I APRENENTS

Ahir va morir Josep Pernau, un mestre de periodistes. Avui, al Períodico, la que va ser casa seva durant molts d’anys, un altre mestres, en aquest cas de l’humor gràfic, li dedica una vinyeta i recorda aquest fet.
Josep Pernau, entre altres coses, va ser “refundador” del Diari de Barcelona, el degà de la premsa catalana. Durant la seva direcció als anys 80, el rotatiu sortia al carrer en català, quan encara pocs diaris s’atrevien a fer-ho. Potser per això la seva publicació va ser efímera.

Parlant de “degans”, ell mateix va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Generalitat va reconèixer la seva tasca atorgant-li la Creu de Sant Jordi, el màxim guardó institucional que dóna.

Però sembla ser que no tothom està a l’alçada del mestre. Avui, sense anar més lluny, també al Periódico he pogut llegir les mancances de dos periodistes.
La primera d’aquestes mancances és una fotuda de pota monumental. Sara Carbonera, coneguda periodista d’esports i reconeguda com la més sexi entre les seves companyes de professió de tot el món. Sembla ser que els fets ja van passar fa uns dies, però com o puc estar per tot, sabia què alguna n’havia fet, però no la magnitud de la mateixa. La pífia va ser atorgar-li la paternitat dels versos de “Cantares” (“Caminante no hay camino...”) a Joan Manuel Serrat. Com és sabut, Serrat, va versionar poemes de Antonio Machado i els va ficar música. Però evidentment, “Cantares” és obra del poeta sevillà. Potser la Carbonero no va assistir a classe el dia que el professor de literatura va explicar aquesta lliçó...
L’altra l’he trobat a la crònica del partit de futbol entre Espanya i Suïssa en categoria sub-21. Pel que sembla la “rojita” va fer un gran partit i va passar per sobre d’una selecció que va jugar la final de la passada Eurocopa (sempre en categoria sub-21), precisament contra Espanya que va ser-ne la campiona. Però en lloc figura el resultat. Hi ha que anar numerant els gols que explica el cronista (no firma, es limitar a posar “redacció”) per a saber el resultat. Per cert, sembla que van quedar 3-0.