LA CRÒNICA ELECTORAL DEL DIA. HA ARRIBAT L’HORA

Dintre de molt poc es tancaran els col·legis electorals i es començarà amb el recompte de paperetes. Més enllà dels resultats finals (tothom pronostica una aclaparadora victòria de Rajoy), hi ha sèrie de “partits” menors sobre els quals tinc molt d’interès en conèixer-ne els resultats.

No fa gaire m’han dit que a Catalunya guanyarà CiU. Tot és possible. També sembla que molt de vot jove, bàsicament del col·lectiu dels indignats, ha pogut votar als Anticapitalistes per al Congrés i a Escons en blan al Senat o bé no han votat o han votat nul per a la cambra alta. Ja es veurà.

Però encara em refereixo a uns altres 2partits”. A Tortosa, després de mig any d’haver-se celebrat les municipals, una vegada més Joan Sabaté (l’exalcalde) i Ferran Bel (l’alcalde) es tornen en enfrontar en un frec a frec quasi que directe. Caldrà veure si Tortosa, majoritàriament torna a votar a Ferran Bel o, aquest cop es decanta per Joan Sabaté. I a Amposta? Els de CiU de la capital del Montsià votaran a l’alcalde de Tortosa. Si per als de CiU ampostins, Tortosa representa l’enemic (així, tal com sona, no ho rectificaré), en bona lògica s’haurien d’abstenir de votar a Bel. I més quan sembla que el encara Senador espanyol ha caigut en desgràcia dintre del partit i no repetirà a Madrid.

Un altre partit important es jugarà a Amposta. Lluïsa Lizárraga, número tres de la candidatura dels socialistes, “s’enfronta” amb Adam Tomàs, el número 1 de la candidatura d’Esquerra. A les passades municipals Tomàs encapçalant la candidatura d’ERC-EA va vèncer clarament a la socialista d’Antoni Espanya com a número 1 i Lluïsa de número 2. Segurament “Lluïsa2 quedarà molt lluny dels 5.000 vots que “va obtenir” fa 3 anys i mig, però tot i això, Adam Tomàs traurà uns millors resultats? De ser cert que CiU pot guanyar a Catalunya, l’extrapolació de resultats fa pensar que també pot guanyar a Amposta, un feu tradicional convergent (no d’Unió) Els resultats d’aquesta nit poden ser CiU en primer lloc, ERC en segon lloc i PSC en tercer.

De ser així la davallada socialista a Amposta seria molt important. Un cop molt dur. 

I el PP? Serà capaç de fer-se un lloc, d'aconseguir el millor resultat de la seva història? Hi ha un segment de votats que es deixen portar per la inèrcia guanyadora i es poden, perfectament, apuntar-se al carro dels guanyadors absoluts (segons totes les enquestes fetes fins ara) 

Els resultats dintre d’un parell d’hores aproximadament.  

LES FOTOS ELECTORALS DEL DIA 20-N DE 2011

Vistes del col·legi electoral on votem la meva família. La gosseta Electra encara no pot votar.

“HOY TERMINA LA PESADILLA”

Sembla que aquest és el titular de la Gaceta d’avui. Evidentment va en la línia del seu pensament i no tinc perquè dubtar de la persona que m’ho ha dit.

Però si acaba la el malson per a uns, segurament que començarà per a d’altres, encara un col·lectiu molt més gran.

El malson acaba, tal vegada, per als implicats en el cas Gürtel. Per a tots els prohoms de la dreta espanyola: polítics, financers, empresaris, especuladors... També per als anomenats de “de la Caverna Mediatica”, entre els quals estarien els de la Gaceta (del grup Intereconomia)

Però a partir d’avui començarà el malson per a molts, la majoria es troben als esglaons més febles de la nostra societat: aturats en general, però sobre tot els de llarga duració, jubilats, pensionistes... I també les classes mitjanes i mitjanes baixes que cada cop tindran més dificultats quan arribi l’hora de portar els seus fills a estudiar a la universitat.

També patiran malsons els que patiran les conseqüències de les retallades en sanitat i educació (que seran els mateixos que abans, ja que el qui s’ho puguin pagar aniran a l’escola i sanitat privades) que són els pilars bàsics de l’estat del benestar.

Tal vegada també patirem malsons tots els funcionaris que veurem com encara se’ns retallen més els nostres salaris, mentre que els beneficis de la gran banca començaran a remuntar.

En fi, per a mi, a partir d’avui comença un malson, de moment, de 4 anys.   

(L'acudit és de Vergara a Público) 

EL FUTUR DEL TERRITORI

Fa unes poques setmanes vaig llegir a la Marfanta (el blog de referència de les Terres de l’Ebre, del periodista Gustau Moreno) una entrevista a Joan Antoni Panisello, un dels portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, on feia un dur retret als polítics ebrencs acusant-los de “no tenir clar el model de creixement del territori” i reclamant un lobby que marqui les línies mestres que s’han de seguir. Hi estic totalment d’acord.

Quan des de la Unió Europea es va donar a conèixer que el corredor del Mediterrani havia estat escollit uns dels prioritaris del territori espanyol, tothom es va posar molt content, però de moment, encara no tenim res.

Ràpidament vaig enviar un correu al portaveu del PSC de l’Ajuntament d’Amposta i li vaig dir que calia presentar mocions a tots els ajuntaments del territori per a demanar la construcció d’una estació de mercaderies a Amposta. Aquesta reivindicació ja data del temps en que Josep Maria Simó va ser alcalde i què va incloure al programa per a concórrer a les municipals de 1987 on, desafortunadament, no va ser reelegit per la ciutadania.

També vaig poder parlar del tema amb el meu cap i regidor del PP a l’ajuntament de Tortosa i ens posarem d’acord ràpidament que el que calia era aconseguir un consens territorial ampli, deixant de banda els interessos que pugui tenir cada partit, per a poder assolir aquest objectiu.

Varem decidir entrevistar-nos amb el director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (l’IDECE) per a demanar-li que fos ell i des de l’ens territorial l’encarregat de coordinar els treballs encaminats a construir al territori una estació de mercaderies de referència per a donar sortida a tots els nostres productes destinats a l’exportació i els que, en un futur, es podrien produir degut a la instal·lació de noves indústries atretes per una infraestructura bàsica com seria l’estació territorial del corredor.

Finalment, i després de haver demanat cita amb el director de l’IDECE, l’entrevista no es va realitzar. Primer per problemes d’agenda del meu cap i més tard perquè ja es perdia l’efecte que donava l’oportunitat de ser els primers en llançar la idea, ja que, transcorreguts només uns dies, la direcció territorial d’ERC (entre d’altres), també reclamaven el consens necessari per a construir-ne l’estació a uns terrenys reservats per a tal efecte al logis de l’Aldea, a tocar del polígon industrial Catalunya Sud.

Personalment penso que la construcció de la infraestructura ferroviària és fonamental per al nostre creixement. O agafem ara el tren (metafòricament parlant) o el nostre territori quedarà condemnat al més absolut ostracisme i amb la impossibilitat d’un futur creixement.

Al lobby reclamat per Panisello, que de fet, ja existeix amb el consorci econòmic i social del territori, han d’estar-hi representats totes els òrgans territorials que tinguin que veure alguna cosa amb l’economia: els diferents partits polítics (indispensables), sindicats, organitzacions d’empresaris i comerciants, cambra de comerç, confraries de pescadors, cooperatives agràries, etc. I tots coordinats per l’IDECE que, per una vegada, faria el paper pel qual va ser creat: dinamitzar econòmicament les Terres de l’Ebre.

De no arribar a aquest consens territorial necessari, de fer prevaldre els interessos dels partits per damunt dels generals de la ciutadania, les futures generacions en acabaran passant factura.