dissabte, 10 de desembre del 2011

AVUI MICRORELAT: EL FARDELLET




La tarda començava a caure aquell 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró de Vinaròs.
“Generoso”, com cada any, havia anat a degustar la ració de paella que servien a l’ermita de Vinaròs a tots els visitats. La seva dona començava a estar preocupada i va sortir a buscar-lo cap a la carretera que porta a la capital del Baix Maestrat.
De sobte un cotxe que pujava cap a Ulldecona. La dona de “Generoso” li va fer evidents gestos amb els braços per a que s’aturés. Badoch, el taxista es va aturar al costat de la dona.
 

-“Has vist al meu home amb un fardellet?”
-“Amb un ‘fart de llet’?” Amb un ‘fart de vi”, anava.

(Foto Vinaròs News)  

divendres, 9 de desembre del 2011

LA FOTO DEL DIA 9-12-2011


Una mostra de la llum de Nadal a Amposta. Aquest tipus es troba a l'avinguda de la Ràpita.

ESTUDI SOBRE LA MIDA DEL PENIS


Ahir, a la penúltima pàgina del diari Público, vaig veure un mapa d’Europa amb estadístiques que, a primera vista, podria ser la renda per càpita, el PIB, el dèficit públic o la prima de risc. Res més lluny. Quan llegies el titular (tot molt reduït) te’n adonaves que els coses no anaven per aquí: “Las tallas medias del pene en la Europa de los recortes”. Ep! alguna cosa sí, ja que esmentava la paraula “recortes”; una paraula que només sentir-la et fa posar els pèls de punta i penses: “Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy”. 
D'aquest estudi n'he tret alguna conclusió:
Primera.- A la primera vista veus que els espanyols la tenim “normaleta”, 13,85 centímetres, “lluny” dels 16,1 dels francesos o els 16,51 dels hongaresos. Ara bé, com deia la Trinca “no ve d’un pam”... O d’uns pocs mil·límetres, sempre que “sigui jugadora”. No sé si a l’hora de mesurar-les han tingut en compte la de Nacho Vidal o han fet com fan en alguna disciplina esportiva que descarten les notes més alta i més baixa. 

Segona.- També m’ha cridat l’atenció que els russos són dels qui la tenen més curta (13,21) No els que menys, ja que són els romanesos (12,73) Serà que la tenen arronsada pel fred? 

Tercera:-Els italians tenen una mitja de 15,74, però qui em diu a mi que no han fet trampa? Amb el fanfarrons que són, no m’estranyaria gens que haguessin augmentat uns mil·límetres per arribar a l'estàndard europeu. 

I quarta.-Letònia i Lituània no dones dades. Serà que els passa coms al russos. Recordo que fa uns anys va formar part de l’antiga URSS. 
Mireu, proposo un treball de camp. O millor dit d’alcova. Que les nostres dones (u homes, segons siguin les parelles) agafin una cinta mètrica, un regle del xiquet o de la xiqueta –o una esquadra o un cartabó, que per al cas, també serveix-) i que mesurin el penis de la seva parella. Això sí, demano rigor, o sigui, no fer trampa amb la mesura. Per a mesurar-la haurà d’estar en tot el seu “esplendor”. Si alguna dona aquell dia està enfadada amb l’home, que no la mesuri quan aquest estigui dormin, si us plau i que ho faci quan es llevi tot just abans de pixar. Ja sabeu que la Trinca recordava que hi havia "trempera de pixera".  
Quan tinguéssim les dades, les anirem publicant a mode de comentaris i quan ha tinguéssim una mostra important, en traurem la mitjana. Un dels amics del Facebook em deia ahir que a ell no li havien mesurat, perquè segur que hauria fet pujar la mitjana. Si ell ho diu...
Ah!, un consell. Si coneixeu algú de Convergència, convideu-lo a fer la prova. Amb tota seguretat la tindrà més llarga que la mitjana del país i, per tant, quants més convergents s’apuntin a l’estudi, molt millor. I, a part de llarga, segur que també la té més bonica, però això no val per a l'estudi. Aquí caldria fotografiar-les i potser hauríem d'obrir una nova pàgina al Facebook. De moment ho descarto.  
Una darrera advertència: els impotents que s’abstinguin de fer la prova, automàticament queden desqualificats.
I si algú o alguna té més suggeriments, que ho digui ara o que calli per sempre. 

EL XIQUET DEL GLOBUS


Corria l’any 1999. Maragall es presentava per primera vegada com a candidat del PSC a les eleccions autonòmiques.  

Aquell dissabte de tardor, pel matí, Jordi Pujol, el president i candidat per CiU, havia d’anar a la Ràpita a fer campanya aprofitant el mercat setmanal. El carrer Constitució era ple de parades i gent. La gent del PSC, molt més matiners, havien ocupat un lloc privilegiat al començament del carrer, a tocar amb el Sant Isidre. Quan van arribar els de CiU van haver de posar-se a un costat.
De sobte, pel moviment de la gent, es va intuir que Pujol havia arribat. Llavors d’entre els socialistes, un xiquet de 8 anys, va agafar un globus groc amb el lema “vota a Maragall” i es va dirigir cal al president amb la intenció de donar-li. Pujol, en veure’l, amb un gest amb la ma, li va rebutjar.
El nen, mon fill Albert, contrariat, va tornar cap on érem els socialistes: “No me l’ha volgut agafar”.

Pujol, que durant tota la seva trajectòria política sempre va presumir de “saber sobreposar-se a qualsevol situació”, en aquest cas, no va estar a l’alçada de les circumstàncies davant d’un xiquet de 8 anys.