EL XIQUET DEL GLOBUS

Corria l’any 1999. Maragall es presentava per primera vegada com a candidat del PSC a les eleccions autonòmiques.  

Aquell dissabte de tardor, pel matí, Jordi Pujol, el president i candidat per CiU, havia d’anar a la Ràpita a fer campanya aprofitant el mercat setmanal. El carrer Constitució era ple de parades i gent. La gent del PSC, molt més matiners, havien ocupat un lloc privilegiat al començament del carrer, a tocar amb el Sant Isidre. Quan van arribar els de CiU van haver de posar-se a un costat.

De sobte, pel moviment de la gent, es va intuir que Pujol havia arribat. Llavors d’entre els socialistes, un xiquet de 8 anys, va agafar un globus groc amb el lema “vota a Maragall” i es va dirigir cal al president amb la intenció de donar-li. Pujol, en veure’l, amb un gest amb la ma, li va rebutjar.
El nen, mon fill Albert, contrariat, va tornar cap on érem els socialistes: “No me l’ha volgut agafar”.
Pujol, que durant tota la seva trajectòria política sempre va presumir de “saber sobreposar-se a qualsevol situació”, en aquest cas, no va estar a l’alçada de les circumstàncies davant d’un xiquet de 8 anys.