LA FOTO DEL DIA. S'HAN ACABAT LES RETENCIONS?

Evidentment la foto és de primera hora del matí, quan encara no eren les 8. 
A la tornada no m'han retingut a cap lloc. Aquesta tarda no podaven els arbres, però tranquils, que continuaran, només ha estat un fet passatger. 
En canvi al pont de Vinallop, si que potser que hagin acabat d'arranjar les juntes de dilatació. 

“ELS BITXOS D’INTERNET”

Vaig llegir al Plural que Iñaqui Gabilondo està meditant retirar el seu videoblog que té al diari digital del País, per culpa dels “trolls”. Vaig tenir que recórrer a Internet per a poder “desxifrar” de què s’estava parlant, encara que ho vaig intuir.
Hi ha que veure la quantitat de paraules noves o de segones definicions que s’han creat des de l’existència de la “xarxa de xarxes”: virus, troià, buscador, xat, fòrums, correu electrònic, webs, blogs, links, i moltíssimes més.
Tornant a la paraula “troll”, es refereix a la persona que busca la polèmica sense aportar res al debat. No vaig poder de deixar de pensar amb el grapat de “trolls” que m’he trobat amb els 4 anys que fa que em vaig obrir la Via Augusta.

El primer de tots, sempre el recordaré, va ser un de Campredó que tenia (m’imagino que encara té) fòbia als socialistes i ho vaig tenir que pagar jo. També una de Tortosa (bé, crec que només hi viu i treballa –o hi vivia i treballava, perquè fa temps que no en sento parlar-) i em va passar una cosa semblant. N’hi ha d’altres com per exemple un que viu a Barcelona que es dedica a crear polèmica deixant comentaris tipus “No saps de que parles” i veure les reaccions de la gent als qui ha deixat el missatge. Una vegada jo me’n vaig trobar un així i al cap de pocs dies li vaig sentir dir a ell mateix que “s’ho passava molt bé fent aquesta mena de coses”. Però els “trolls” més perillosos són els que pertanyen a la que jo anomeno “secta dels mitja llegua” (*) o “palmeros” (**) i que s’ubiquen a Amposta. Aquests usen identitats falses i poden arribar a la desqualificació personal per tal de quedar bé davant de la “superioritat local”.

De tots, els que més em va sorprendre va ser un al que fins llavors considerava amic i que va començar a polemitzar pel sol motiu de fer-ho. Com deia al principi, “no aporten res nou al debat” i així era. Simplement es dedicava a portar-me la contraria en tot, només perquè ell tenia un punt de vista diferent al meu. Li vaig fer saber que no li publicaria cap més comentari i el vaig “esborrar” de la meva llista d’amics de Facebook. Al cap d’un temps, de sobte, utilitzant una falsa identitat, va tornar-me a deixar comentaris del mateix estil fins que, finalment, vaig sospitar d’ell. Mai m’hauria pensat que pogués adoptar una falsa identitat per a deixar comentaris al meu blog. Abans de demostrar-li que sabia qui era, vaig tenir un intercanvi de comentaris i li vaig dir que “jugava en avantatge, ja que ell sabia qui era jo i en canvi jo, no sabia res d’ell”. Em va respondre que no tenia perquè explicar-me res personal.
Només us diré que fa un temps mai hauria pensat que aquest individu pogués actuar d’aquesta manera. De vegades he pensat que poden, fins i tot, tenir una ment malaltissa. Aquestes situacions comporten, sovint, la pèrdua d’una amistat que sol venir de lluny.
I pensar que tot va començar amb el "xino" de l'ordinador... 



(*) Secta dels mitja llengua: Els que llepen sovint el cul dels que ocupen llocs importants per aconseguir-ne un benefici. També es poden qualificar com a “llepantes”.
(**) Palmeros: Significa pràcticament el mateix; son els que “els hi riuen totes les gràcies” al líder per guanyar el seu favor.  

LES FOTOS DEL DIA. LES RETENCIONS A LA C-12

EL “LA, LA, LA” DE RAYOY

Aquest matí Francino a la SER ha dit que l’editorial del diari econòmic  “5 Dias”, resumia molt bé el discurs d’investidura de Rajoy: “La música sona bé, però li manca lletra”.
Jo encara diria més, la lletra, pràcticament només té tonada. El discurs del candidat m’ha recordat al tema “La, la, la” que va representar a Espanya a Eurovisió i el va interpretar Massiel en substitució de Joan Manuel Serrat que el pretenia cantar en català.

La majora de portaveus van criticar la manca de concreció del discurs de Rajoy. Certament el futur president, pràcticament no va donar a conèixer cap mesura de les que pensa prendre en el futur proper. Res de nou. Ni quan era cap de l’oposició va aportar res per a intentar sortir de la crisi, ni el seu programa electoral parlava de mesures concretes, ni, finalment ahir, que era quan “ja tocava”, les va enumerar. Sembla ser que els millors parats seran els jubilats i pensionistes a qui garanteix que conservaran el poder adquisitiu. Ja em sembla molt! Ja que a d’altres països com Itàlia també s’han retallat les pensions.

Des de les principals autonomies es va valorar el discurs de Rajoy com de “centralista”, es a dir, es sospita que es volen treure competències a les autonomies que, evidentment, acabaria assumint l’estat central (i centralista)
Des de Catalunya també es tem que pugui mirar de canviar un tema tant delicat com la immersió lingüística, es a dir, que vulgui donar més hores de castellà a l’ensenyament de l’escola catalana.
Sobre els impostos va dir que “ara no era el moment de pujar-los” . I sobre les altres mesures que “no es pot descartar res”.
Sembla ser que Rajoy s’ha fixat un termini de 3 mesos per adoptar les mesures que consideri més adients i dependrà molt del dèficit púbic que tingui l’estat quan es tanqui l’any. Potser llavors serà quan surti la “gran tisora” i comenci a retallar a tort i dret.
Potser l’única cosa positiva que es va saber ahir (no ho va dir el candidat), a part de que no es retallaran ni congelaran les pensions, és que, possiblement, no s’apujarà el rebut de la llum, perquè d’altres coses com el transport públic de Barcelona s’apujaran de forma considerable.  
I sobre els funcionaris? De moment Rajoy no ha dit ni “mu”, només “la, la, la”, però per si de cas, a aquells que sou funcionaris i em llegiu, os recomano no moure’s molt, no sigui que se’n adoni que existim.