Demà 25 de març es celebraran les eleccions autonòmiques andaluses. El gran repte de Griñán i els socialistes andalusos és salvar l’últim bastió important que els hi queda al PSOE, a part d’alguna capital de província i poca cosa més.
Em permeteu que faci un pronòstic? El PP acabarà guanyat les eleccions andaluses i, a sobre, per una diferència considerable.
Els casos de corrupció que han esquitxat a uns pocs membres del govern andalús, els acabarà passant factura. I, sí realment, es van fer irregularitats per a que amics i coneguts obtinguessin l’ajut del PER, en sembla bé que es castigui als culpables, ja sigui apartant-los dels seus llocs de responsabilitat o no votant-los per a que no tornin a sortir escollits.
Però sempre hauria de ser així...
A València, Madrid, Castella i Lleó, Galícia, etc. Hi ha hagut casos de corrupció política més que evidents. A la majoria d’ells no es beneficiava a terceres persones, sinó a ells mateixos i al propi partit (sempre el PP) En canvi, la ciutadania sobirana va renovar-los la confiança tornant-los a votar a les eleccions municipals i autonòmiques de l’any passat.
De totes maneres, el cas més flagrant i que sempre m’ha cridat especialment l’atenció va ser quan va passar el “Tamaiasso”.
Recordem els fets. Investidura de Rafael Simancas, el candidat del PSOE a la presidència de la Comunitat de Madrid. Entre el PSOE i el PP sumaven, per poc, els escons necessaris per a poder ser investit. Comença la votació i dos diputats electes del PSOE no es troben al Parlament i, evidentment, no voten. Simancas no resulta investit i cal repetir les eleccions. Tothom sospita que ha esta una estratègia del PP i que s’ha subornat als dos diputats que ningú pot localitzar, ja que es troben en un lloc indeterminat. Quan es repeteixen les eleccions, el PP treu majoria absoluta i Esperanza Aguirre és la nova presidenta de la comunitat. Cóm és possible? Els fets són més propis d’una “república bananera” que d’un país integrat a la Unió Europea.
Mai m’he explicat com, a sobre, els ciutadans castiguen els perjudicats i premien als delinqüents. Però els “premiats” sempre són els del PP i els castigats els partits de l’esquerra.
Per això dic, afirmo i certifico que a Andalusia els ciutadans “castigaran” al PSOE i donaran la victòria al PP de Javier Arenas.
Com li deia ahir mateix a un amic via correu electrònic en preguntar-me sobre qui guanyaria les eleccions, “els espanyols som molt massoques”. Si no fos així, els votants andalusos se’n adonarien que quan el PP acabi conquerint quasi tot el mapa espanyol, encara es sentiran molt més legitimats per aplicar la política de retallades que ve aplicant. Igual com va fer Mas al cap de dos dies d’haver aconseguit la victòria a Catalunya a les passades generals.
I si no som “massoques, som “tontos”, què voleu que us digui!!
