Uns dies abans de que s’inaugurés l’aparcament soterrat de la plaça del mercat, que va gaudir del suport unànime de tots els grups polítics representats en aquell moment a l’Ajuntament d’Amposta, l’alcalde, Manel Ferré, va tornar a recuperar la vella idea de fer-ne un altre al parc municipal, al qual, només CiU hi està a favor i s’hi oposen la resta de partits i una majoria de la ciutadania d’Amposta.
Però com s’ha arribat a aquesta situació? Primerament cal dir que per manca de previsió de l’equip de govern que, recordem-ho, al final de la legislatura portarà governant 28 anys ininterromputs, els 24 últims amb majoria absoluta.
Si ara mateix fessin una consulta a la ciutadania i els hi preguntéssim si a la zona de l’hospital comarcal hi falten aparcaments, segurament, una àmplia majoria diria que “sí”. Però si encara els hi féssim una altra pregunta, sobre volen un aparcament soterrat sota el parc municipal, la resposta, a ben segur, seria “negativa”.
I és que, en aquella zona, a part de l’hospital, també hi ha el museu de les Terres de l’Ebre, el Centre d’Arts Visuals i la unitat polivalent del Pere Mata.
L’hospital comarcal va sorgir de l’antiga Clínica Arrossera que, quan es va construir allà per l’any 1944, estava a les afores d’Amposta, rodejada de camps de cultiu.
L’any 1995 quan vaig anar de número 2 a la llista de ICV a les municipals d’Amposta, en un debat televisat per Visió 3 (l’emissora local de TV) recordo que, com a representant de la meva candidatura ja li vaig dir a l’ara alcalde i llavors regidor de Sanitat, que era un error voler remodelar la clínica per a convertir-la en un hospital i que, en tot cas, el futur hospital s’hauria de fer a les afores de la nostra ciutat, com per exemple el polígon de Tosses, molt infrautilitzat en aquell moment.
Però com sempre acostuma a passar, CiU no va escoltar ningú i va anar a la seva a l’hora de tirar endavant el seu projecte, encara que això comportés tallar literalment dos carrers: el Jardí i el Jacint Verdaguer. Només aquest fet ja provoca un col·lapse en la circulació d’aquella zona.
Precisament el tema de la circulació va ser el motiu de la primera carta que li vaig adreçar a l’anterior alcalde i, fins aquesta mateixa setmana, senador de les Espanyes allà per l’any 1999. Només feia un parell d’anys que s’havia fet un pla de circulació i havien anunciat que l’anaven a modificar. A l’escrit li deia com es podien solucionar alguns del problemes endèmics que patia la ciutat d’Amposta degut a la circulació rodada. Un d’ells, òbviament, el tap que suposava la ubicació de la Clínica Arrossera (avui hospital comarcal), però també li demanava que s’havia de mirar cap el futur i prevenir zones d’aparcaments, ja que amb el creixement demogràfic i urbà, cada cop seria més difícil fer aparcaments prop del centre neuràlgic de la nostra ciutat. La carta va trigar 9 mesos en ser publicada a la revista Amposta (com un part!) i si finalment van accedir a publicar-la va ser degut a la meva insistència i alguna cosa més.
L’aparcament soterrat sota el parc municipal és una obsessió de l’actual alcalde i si ve el tema va quedar ajornat en arribar les passades eleccions municipals pel rebuig social que comportava el projecte, sobre tot dels veïns de la zona que, fins i tot, van posar pancartes al·lusives, una vegada tornades a guanyar amb una altra majoria absoluta i, envalentint pels resultats, ha tornat a recuperar la idea.
El parc municipal és un petit pulmó verd al bell mig de la nostra ciutat. L’única gran plaça arbrada que hi va haver durant molts d’anys a Amposta. La construcció de l’aparcament seria la destrucció de la plaça tal i com l’hem conegut sempre (amb les variacions que hi va introduir un dels governs de CiU ja fa unes dècades) La plaça perdria la seva estètica actual i passaria a ser una plaça dura, tal i com sembla que agrada a l’actual govern.
Caldria posar una mica de seny i mirar d’aturat aquest disbarat. Perdre el parc és perdre un referent. Però pel que sembla hi ha gent que no ho valora així. Per què?
