RUPIT VIII

S’HA ACABAT!

Fa algunes setmanes, el regidor de Governació i Mercat Municipal d’Amposta, en una entrevista a una televisió comarcal, va dir que “aquest any les festes majors acabarien en divendres -2 dies menys- i que també hi hauria menys dies de bous”.

Tradicionalment, als ciutadans d’Amposta ens ha agradat la festa. Imagino que això va amb els nostre caràcter de catalans del Sud, segurament molt més propers als pobles del Nord de Castelló que el que arribem a pensem.  

Reduir el número de dies de les festes majors no es cap novetat. Darrerament hi ha hagut altres ciutats i pobles del nostre territori que, degut a la crisi econòmica, han retallat dies i actes de la seva programació, entre ells Tortosa (la ciutat maleïda per molts ampostins)

Però si la retallada en el nombre de dies i bous és una novetat, no ho és la retallada de qualitat (en general) de la nostra festa major. De fet ja fa molts d’anys que ho vinc denunciant que, any rere any, els espectacles que es programen durant la setmana gran han anat perdent interès. Qui no recorda les programacions del ball? I els concerts que s’hi feien? I les obres de teatre? (Per cert, aprofito per a recordar que s’ha tret de la programació la temporada de teatre que s’organitzava la Regidoria de Cultura i que es feia des de l’hivern fins a finals de la primavera)

Però el que si és tota una novetat és la reducció dels actes taurins. Tradicionalment a Amposta, una vegada acabades les festes majors, s’han programat 2 i fins a 3 dies més de bous. Durant les festes ha estat costum fer bous pràcticament tots els dies (de plaça, de carrer, capllaçats, embolats –aquests darrers han tingut un auge espectacular els darrers anys-) tret del dia de la patrona (15 d’agost) i les nit del concert de bandes (la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica) i la del concurs de vestits de paper, la resta dels dies sempre s’han fet actes taurins. El motiu de perquè no se’n fan els deis esmentats és perquè així s’asseguren una major assistència de públic als altres actes.

A la nostra ciutat els lobbies taurins, representats per les diferents penyes existents, han jugat un paper fonamental a l’hora d’aconseguir més espectacles de bous. Des de l’Ajuntament sempre s’ha dit que els bous són un espectacle barat, ja que el cost del mateix ve sufragat per les penyes. Llavors, per què aquest any s’ha decidit reduir-ne el número? La resposta és molt clara: perquè les responsables municipals sempre han silenciat els cost real (assegurança, seguretat) què va a càrrec del consistori i que per tant, paguem tots els ciutadans d’Amposta, anéssim o no als bous; tant dóna.       

CiU, al govern d’Amposta des de fa 3 dècades, ha sabut rendibilitzar bé aquesta comunió existent entre l’equip de govern municipal i els boveros. Normalment sempre s’ha acabat accedint a totes aquelles peticions que se’ls hi ha fet des de les penyes. Així, s’asseguren un bon grapat de vots per a quan arriben les municipals. I les penyes, conscients d’això, sempre han exigit molt més del que se’ls hi donava en un principi.

No voldria acabar un article sense explicar una anècdota que va passar a Amposta l’any 1986 i que va tenir com a protagonistes, precisament, a un grup d’aficionats als bous. Era el darrer dia de festes majors que, com era costum fins l’any passat, sempre s’hi feia el tradicional cosso iris amb un gran èxit de públic. Aquell any l’acte es va retardar considerablement. La majoria de gent ja estava neguitosa i no s’explicava els motius de la demora, aparentment, injustificada. Però tot tenia una explicació- Resulta ser que un grup d’aficionats als bous es van seure al terra davant de la capçalera de la desfilada, impedint-los sortir. Al cap d’una bona estona, un dels presents (i futur regidor de CiU), va donar l’ordre d’aixecar-se: “Ja està bé, ja em aconseguit el nostre propòsit” –els hi va dir a la resta-. A les eleccions municipals  del 1987, CiU va guanyar les eleccions, impedint així que els socialista Josep Maria Simó pogués ser alcalde per segona vegada.

EL TRACTE DESIGUAL DEL MERCADONA

No sé si coneixeu els sucs naturals del Mercadona. He de confessar-vos que en sóc fan i que en prenc des de fa molt de temps. Tradicionalment n’hi ha hagut de taronja, mandarina, pinya i, més recentment, de maçana. També se’n trobaven de dos mides diferents: d’un litre i de ¼ de litre, per poder emportar-te’l a qualsevol lloc.

Si us en heu adonat he dit “se’n trobaven), perquè des de fa un parell de mesos, dels petits, no se’n troben. Cada dia, un d’aquest petits, me’l emportava per a prendre’l al treball.

Quan es preguntava a les dependentes, només et deien que “hi havia hagut un problema i que no en servien”.

La setmana passada la meva dona va anar a Vinaròs amb el nostre fill gran. Com van aparcar davant mateix d’un Mercadona, abans de marxar, van entrar-hi ha comprar a llet i alguna cosa més. La sorpresa va ser que a Vinaròs si que n’hi havia de petits i, com és lògic, me’n va comprar.

Després d’aquell dia vaig passar pel nou Mercadona de Tortosa per veure si també n’havien començat a subministrar, però no, n’hi havia de grans, però no de petits.

Llavors li vaig dir a una dependenta que “les hi prenien el pèl” i em va respondre que ja ho sabia i que a Catalunya hi havia coses que no les serveixen.

Per cert, a Vinaròs de “Llet Nostra” (els hi faré publicitat) no n’hi havia. Sembla ser que només se’n troba als centres de Catalunya. En canvi d’altres productes autòctons dels nostre territori (oli, arròs), no se’n troba ni aquí ni allí.    

L’ART RUPESTRE D’ULLDECONA I NETE VERICAT A SÀPIENS

Al número d’aquest mes de maig de la revista Sàpiens, a la pàgina 9, sota el títol de “L’art rupestre que s’amaga sota els grafits”, s’hi pot llegir un petit reportatge sobre la restauració de les pintures rupestres de la cova Fosca d’Ulldecona.

A peu de pàgina, “l’opinió de l’expert”, està signat per Agustí Vericat “Nete”:

“Un llibre de pedra. L’art llevantí representa un petit oasi cultural dins l’ambient de la prehistòria. És per això que abans de veure’l com una simple obra d’art, el primer que cal és analitzar-lo com un document històric. Un document que es va realitzar fa 8.000 anys, un moment de canvis profunds en les societats humanes, que van passar a ser recol·lectores a agrícoles.

Les pintures plasmen aquest canvi de mentalitat, ja que funcionaven com una eina educativa per als joves que naixien en aquella societat. Així podem entendre els abrics d’Ulldecona com un llibre escrit en una paret de roca en el qual se’ns descriuen, seguint una sorprenent tècnica narrativa, tota mena de detalls de la vida d’aquests homes: els seus costums, les robes que duien o, fins i tot, les seves tècniques de caça.

Es tracta d’escenes úniques que converteixen els abrics d’Ulldecona en santuaris artístics de primer ordre i patrimoni de la UNESCO.
Toni Manel Muñoz, un jove periodista d'Ulldecona n'és l'autor del reportatge.